Is Britain's love-affair with the car really over? Aquesta pregunta fa especialment interessant la peça que diumenge 25 de setembre publicava The Guardian. L'article fa una aproximació original al repte de la mobilitat. No es centra en la part tecnològica sinó en la de les actituds. És evident: són claus les investigacions i inversions que s'estan fent en els àmbits del vehicle elèctric, dels motors més eficients i dels nous combustibles... Però és igualment important el que ja està passant en el terreny del canvi d'hàbits. Vet aquí una onada igualment profunda... La transició cultural cap als valors sostenibilistes es viu en present, cada cop més. En aquest cas, l'article es fa ressò d'un col·lectiu valuós: gent jove i urbana, engrescats i engrescadors...
A les tertúlies de la ràdio encara riuen dels 'jipipijos' que van en bici, però arreu d'Europa, també a casa nostra (una menció, aquí, per a la gent que va promoure el CarSharing), la mobilitat intel·ligent s'imposa no pas per la pressió del prossel·litisme sinó per la realitat de la conveniència. Benvinguda sigui.
És veritat que la pèrdua progressiva de l'estatus del cotxe ve de bracet de l'increment d'ús d'altres eines, principalment vinculades a les tecnologies de la informació. Som a temps d'abordar aquest repte i no fer els mateixos errors que hem fet en la mobilitat? La resposta a aquesta pregunta queda a l'aire.
Cerveses per canviar el món
Parlant d'onades. Aquí una altra. La cervesa artesana és un mercat consolidat i genys menyspreable als EUA, on avui és signe d'autenticitat, qualitat i de... estar al dia! I mira, això també està passant al nostre país. Una cervesa feta a una escala més petita, que no només ofereix una millor experiència gastronòmica sinó que ve amb un valor afegit més que interessant: proximitat, equilibri territorial, noves oportunitats. Es pot fer país, obrint una ampolla de cervesa? Sembla que sí.
Significatiu, en aquest sentit, l'article del NY Times. Per cert, que en aquest altre enllaç trobareu un llistat de microcerveseries catalanes que no us podeu perdre.
Les noves potències econòmiques
Nodes de formació, ecosistemes de coneixement... són paraules i expressions utilitzades en desenes de presentacions davant d'avorrits auditoris. Sovint ens costa veure com això es desplega en el territori. Vaja, ¿com passem de la teoria a la pràctica? "Les ciutats universitàries ja no són aquells llocs adormits on regna una combinació de classes, esports, xafarderies i festes. L'auge de l'economia del coneixement, amb l'accent posat sobre les idees i els capitals humans les han transformat en petites potències econòmiques".Aquest article de l'especial sobre ciutats de The Atlantic (tota una descoberta, per cert) explica diversos casos concrets. A Catalunya, fa temps que la Fundació b_TEC treballa en aquesta mateixa línia.
