Jaime Lerner, alcalde estat de Curitiba i promotor d'una de les transformacions urbanes més interessants d'Amèrica Llatina, exclamà: "Esteu bojos, teniu set illes i vuit aeroports...!" Acabava d'arribar a les Canàries. Afortunadament ignorava que als flamants aeroports de Castelló o de Ciudad Real no hi operava cap línia. Per no parlar del de Lleida. O de l'AVE Saragossa-Osca. O de tantes autovies desdoblades sense a penes trànsit. Sort que ara, sembla, invertirem en el corredor mediterrani, justificat des de fa segles.
L'AVE Barcelona-Madrid, comodíssim, té uns 7 milions de passatgers anuals. Sembla molt, però és massa poc per a un tren tan costós. L'AVE París-Lió té més de 20 milions d'usuaris a l'any. Cap AVE espanyol no opera en economia d'escala. Tanmateix, la xarxa d'alta velocitat espanyola és la més extensa d'Europa. L'única línia de metro de Sevilla, inaugurada recentment, ha costat 650 milions d'euros. Els usuaris, escassos per a un metro, estan encantats, però és perquè el preu del bitllet no reflecteix ni remotament els costos d'amortització de l'equipament. Amb 650 milions es podria haver cobert Sevilla d'autobusos elèctrics.
Comencem triant la muntura que ens agrada, la dotem dels vidres que li corresponen i, finalment, ens fem graduar la vista. Hauria de ser el revés. Què necessitem? Aquesta és la pregunta. Davant de la resposta, podem plantejar-nos la implementació correcta. Si no, les autopistes romanen buides i els aeroports, deserts. Ni els rics no s'ho podem permetre, perquè dilapidar condueix a la pobresa.
Ens cal avançar en la cultura de l'eficiència. I, abans encara, en la de la suficiència. Un concepte suficient al servei d'un projecte eficient que sigui gestionat estalviadorament: això sí que és progrés portador de riquesa. I de felicitat, que passa per tenir tot el que cal, no pas per malversar tant com se'ns acudi. Sense això, la crisi esdevé crònica perquè la realitat es fa insostenible.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
