Sí, perquè això és el que fa Sostenible, precisament, fer d'altaveu de les iniciatives del món local vinculades amb la sostenibilitat. No, perquè a pocs dies de l'inici de la Cimera Mundial de Rio de Janeiro sobre Desenvolupament Sostenible, el titular, sense voler-ho, posa l'accent en un aspecte que en les pròximes hores tendirem a oblidar amb massa facilitat, que rera les grans paraules que escoltarem de boca de presidents i secretaris generals hi ha projectes concrets, gent que es mou en la bona direcció.
Així, és --i a la vegada no és-- una notícia qualsevol. Ens convindrà, aquests dies, tenir damunt la taula aquesta mena d'informacions sobre projectes concrets, ni que sigui com a forma de talismà.(F)
I és veritat que la lletra petita és important (i imprescindible), però és quasi segur que de Rio no en sortiran paraules engrescadores, que arrosseguin consciències com ho va fer la versió de vint anys enrera, de la qual, entre tantes altres coses, podem dir que va néixer una revista com aquesta.Fa vint anys, les trobades al voltant dels reptes ambientals eren, principalment, espais molt singulars per intercanviar informació i contribuir a posar en línia determinades prioritats, fins al moment pràcticament invisibles.
Avui, aquestes cimeres són més representatives (també més complexes) i són, a més, l'aparador (i en molts casos el laboratori) a temps real de milers de propostes en marxa, de la societat civil al crucial món de l'empresa.(F)
Potser per això mateix, la frustració és avui més gran, amb aquesta mena de grans trobades. Perquè les línies mestres ja les tenim clares, perquè això ja no és exactament un problema de 'prendre consciència'. A Rio, el contrast entre la gent que fa coses i els seus projectes reals de transformació amb el pànic d'uns estats situats a la defensiva serà sagnant, com ja ho va ser a Copenhaguen. A Rio s'evidenciarà la dificultat d'arribar a acords polítics multilaterals en un context global molt desigual. Res nou, per bé que avui el pronòstic s'agreuja per la crisi sistèmica que recorre el món i les alarmants senyals de col·lapse global. Poca broma. El temps se'ns acaba.(F)
El sostenibilisme --amb l'accent posat en l'eficiència, la internalització de tots els costos i l'equitat-- es revela avui com l'autèntic sistema alternatiu. També això és qüestió de temps. Veurem si els dos rellotges, el del compte enrera i el del compte endavant, poden trobar el necessari punt d'equilibri. Més que res perquè en depèn la nostra supervivència (no exactament la del planeta, que això és una altra cosa).
L'endemà de la cimera, jo continuaré atent a les moltes senyals que indiquen canvis, i que ja han desbordat institucions i agendes. La transició està en marxa, caldrà que arribi a temps. I és per això que he volgut començar l'article parlant de municipis, de municipis propers. I de la gent que fa coses --sigui aprovant una ordenança municipal, impulsant una petita empresa o defensant un espai valuosíssim, com el que ara està amenaçat per Eurovegas.
Rio+20 és important. Però per sort, l'endemà de Rio... continuarem avançant. Gràcies, malgrat o indiferents a la cimera.
