El fòrum de Bàrcino era a l'actual plaça de Sant Jaume. Al cor de la Barcelona romana, on s'encreuaven el cardo maximus i el decumanus maximus, les dues vies principals de la ciutat, hi ha l'edifici de l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat. Fa dos mil·lennis que aquest punt és el centre de gravetat polític del país. Aquestes coses impressionen. I pesen.
El present és el passat del futur. Les ciutats són com havien estat, però canviades. La ciutat de demà serà l'evolució de la ciutat d'avui, que és la transformació de la ciutat d'ahir. D'aquesta permanència entossudida de la història se'n diu resiliència. Les ciutats són resilients (tots els sistemes, de fet) i per això no es pot pensar en la ciutat del futur, si no és a partir de la ciutat del present. La prospectiva no és ciència ficció. És capacitat d'extrapolació. I governar no ha de ser l'habilitat de transferir al futur un passat intacte, ni menys encara l'oblit de la història, sinó l'art de millorar l'extrapolació.
En pocs mesos, han aparegut un enterrament neolític i una vil·la romana a la Sagrera i una torre de la muralla romana al carrer Lledó. Els primers, sota terra; la torre, engolida per cases medievals reconvertides en cases contemporànies. Resulta que el monument més important de Barcelona és una muralla bimil·lenària de més d'un quilòmetre i 76 torres sepultada en els carrerons del barri gòtic. És a dir, com la de Lugo (patrimoni de la humanitat), però amb més entitat i encara a mig exhumar. Fantàstic.
Sóc a Lima, en un congrés sobre Smart Cities. Intento explicar-hi que aquest tema tan important corre el risc d'esdevenir un gest esnob, si no es dota de sentit històric. La ciutat ja està inventada fa segles. I construïda. Es tracta d'avançar millorant, no de moure's de pressa amb esbojarrats espasmes electrònics. L'urbanisme i l'ecologia urbana són disciplines tecnocientífiques serioses, no pas frívoles piruetes manieristes. Roma ve de lluny.
* Article publicat a El Periódico de Catalunya.
