Plou mentre escric aquest post, com tants altres dies d'aquest estiu que, almenys on jo visc, ha estat generós en precipitacions, cosa que m'encanta i referma la meva cada vegada més gran "nordic trend".
També plovia diumenge passat quan, durant un dinar amb amics, un va treure a col·lació el que segons ell era una altra prova inequívoca més que el canvi climàtic no és una evidència científicament contrastada. "En lloc de patir aquestes sequeres terribles amb què amenacen els científics de l'escalfament global, ja veus, tenim ració doble de pluges estiuenques i fins i tot inundacions. Si és que no s'aclareixen", va afirmar, mirant-me de reüll, buscant infructuosament la meua diatriba a favor de" la causa climàtica ". Vaig passar d'ell totalment; quina mandra ... estava de vacances! Argumentar amb segons qui em representa un esforç tan titànic com improductiu.
Perquè la tasca dels divulgadors de la ciència - exercir de corretja de transmissió entre la comunitat científica i la societat - pot resultar fructífera quan el receptor assumeix que el mètode científic és el camí cap al coneixement. Però ... com captar aquells que es prenen la ciència com una qüestió de fe o com el fruit d'un complot ecologista? Potser els podríem obviar, però no sembla una bona opció, perquè el futur de la Humanitat depèn, en gran part, que la gran bretxa que existeix entre els científics i els ciutadans, sobretot dels que ens governen, disminueixi de forma substancial.
Tot indica que caldrà seguir donant la matraca, i a això ajuden i molt les eines visuals de comunicació, cada vegada més atractives i efectives, com són les infografies. Ja sigui de forma estàtica o animada, sovint aconsegueixen revelar la importància de les dades, suscitant en l'espectador reaccions que les paraules no aconsegueixen provocar. Hi ha moltes i molt bones, com aquestes tres propostes destinades a aclarir conceptes invisibles però puntals per al futur ambiental del planeta.
La primera, realitzada per l'INESAD, el Instituto de Estudios Avanzados en Desarrollo de Bolivia, és ideal per aquest post, ja que expressa l'actual percepció social sobre el canvi climàtic.
La segona, de l'empresa britànica Carbon Visuals,, especialitzada en ajudar a visualitzar els problemes derivats de l'excés de CO2 a l'atmosfera, és una animació que mostra en temps real l'emissió de diòxid de carboni a la ciutat de Nova York.
La tercera, generada per la fecunda organització holandesa Water Footprint, que persegueix promoure un ús sostenible de l'aigua, exposa de manera gràfica l'impacte de la petjada hídrica dels diferents països del món.
No hi ha dubte que propostes com aquestes contribueixen enormement a enriquir la divulgació i fins i tot pot ser que aconsegueixin subjugar a algun militant d'aquest segment social "in crescendo" que, com defineix el periodista Michael Specter, donen l'esquena a la realitat en recerca d'una mentida més confortable (a més de més útil als seus interessos immediats). Però com ja va dir l'advocat romà Aulo Gelio al segle II, «la veritat és filla del temps». El problema és que el temps se'ns tira a sobre i la veritat ja està explicada. Ens queda perseverar.
*Article publicat a Aquae Fundación
