En l'informe d'enguany, els milers de científics que subscriuen els informes de l' IPCC afirmen que és ‘extremadament probable' que la influència de l'activitat humana sigui la causa de l'escalfament global. Aquesta expressió, ‘extremadament probable', es refereix a una certesa altíssima, del 95%. En canvi, aquest 5% que resta per assolir ‘una absoluta convicció' -terme difícil d'assumir en ciència- es percep com una porta oberta per la qual s'escolen tesis i opinions de tots colors que s' expressen amb un estil unitari: no dubten, afirmen de forma rotunda i eviten el titubeig. I es que, com deia Voltaire, mentre que la ciència sempre dubta, la ignorància afirma o nega de forma rotunda i, en el context en què vivim, això ens perjudica més que mai. Les paraules dels científics, triades per descriure de la forma més acurada i exacta els fenòmens observats, perden el seu pes específic en barrejar-se dins del sac del terrabastall informatiu que ens envolta, minvant la percepció que els ciutadans tenen de la veracitat dels fets científics.
No hi ha dubte que la irrupció dels mitjans de comunicació a la nostra vida quotidiana ens ha portat molts avantatges. Ha fet possible la comunicació immediata, o quasi, entre els habitants dels punts més allunyats de la Terra i ha afavorit la transmissió de coneixements, la llibertat d'expressió i la denúncia social. Però malgrat que tenim al nostre abast una quantitat incommensurable de dades, informes, imatges, i comentaris de tot tipus, ens dóna la sensació que mai arribem a saber res del cert: tota informació és susceptible de ser manipulada.
Però no totes les dades que ens arriben han de ser processades de la mateixa manera. Nosaltres, com a agents receptors, hem de destriar el gra de la palla i programar el nostre filtre mental per saber quina informació val la pena retenir i quina no val ni mitja neurona. I tenir sempre a punt el nostre detector-neutralitzador de trolls, aquesta plaga in crescendo que, en l'argot d'Internet, engloba a tots aquells que s'esforcen a crear discòrdia dins una comunitat amb la sola finalitat d'ofendre o suscitar emocions negatives. Com a emissors, però, també ens caldria ser més curosos. Perquè si bé és cert que parlem sense parar, bàsicament parlem als altres i molt poc amb els demés. És l'època del ‘jo penso', ‘jo opino' i ‘jo em fotografio'. L'era de la comunicació selfie.
Per això m'ha agradat aquesta iniciativa de ciència ciutadana anomenada The Consensus Project, o Projecte Consens, portat a terme per voluntaris a través de la web Skepticalscience.com, un portal que llueix el lema ‘getting skeptical about global warming skepticism'. Conduït per John Cook, especialitzat en la comunicació relacionada amb el clima a l'Institut del Canvi Global de la Universitat australiana de Queensland, el Projecte Consens mesura i divulga el nivell d'acord entre els científics envers la causa antropogènica de l'escalfament global, basant-se en l'anàlisi dels articles científics publicats al respecte els darrers 21 anys. Els resultats són aclaparadors: mentre que el 97% dels científics hi està d'acord, només el 45% de la ciutadania ‘s'ho creu' i tant sols el 66% dels medis de comunicació en parla. Què necessitem, per augmentar aquest share? Científics mediàtics? Domadors de trolls? Encantadors de serps? O centres de poder gestionats per persones capacitades? Qualsevol proposta, per molt quimèrica que sembli, hauria de ser considerada.
