Cada matí, el metro s'omple de gent raonablement endreçada. Això significa que s'han llevat a l'hora, que s'han vestit correctament i que han trobat la boca adequada de la línia pertinent. També significa que els treballadors del metro s'han llevat encara més d'hora i s'han incorporat al seu exacte lloc de treball. Passa el mateix amb els autobusos, els trens, els tramvies, els autos privats o les motos. La màquina urbana funciona acceptablement bé, així doncs.
És a dir: aconsegueix ser eficaç. El diccionari defineix l'eficàcia com la capacitat d'aconseguir el resultat perseguit. Per això les nostres poblacions són eficaces, perquè hi passen les coses que s'espera que hi passin. Provin d'agafar un autobús segons on i experimentaran el concepte d'ineficàcia. En general, el primer món és eficaç. Molt eficaç, fins i tot.
A quin cost, però? Aquí entra en joc el tema de l'eficiència. El diccionari la defineix com la capacitat d'aconseguir els resultats perseguits, però, a més, amb els mínims recursos possibles. És a dir, que l'eficiència és l'eficàcia eficaç. No és cap joc de paraules. L'eficiència és l'eficàcia eficaç en un món en què es practica l'eficàcia ineficacíssima. Per exemple: transportar 70 kg de persona mitjançant un automòbil que pesa una tona.
Només el 15% de l'energia extreta a peu de pou de petroli esdevé força motriu en la roda del cotxe. I menys del 10% d'aquest 15%, és a dir menys de l'1,5%, és personal en moviment, perquè la resta és ferro que es desplaça, pèrdues tèrmiques, transport d'hidrocarburs, etc. Així que la nostra eficàcia és molt ineficient, encara que el metro vagi ple de gent dutxada. Hi hauríem de pensar. Potser aleshores estaríem en disposició d'entendre que ens convé un canvi social, productiu i de consum en profunditat. Reflexionar una mica de tant en tant és bo.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
