En els darrers mesos s'ha revifat la comunicació del clima per diversos fets, un d'ells tan dramàtic -el tràgic flux de refugiats sirians cap a occident- que deixa els altres molt enrere, per bé que van servir per anar escalfant discursos de cara a les properes negociacions sobre el clima que tindran lloc a París a finals d'any. El passat mes de maig va ser el Sant Pare qui va generar titulars en motiu de l'encíclica on feia una crida als més de 1.200 catòlics del món per lluitar contra el canvi climàtic. Les recents setmanes no han tingut líders mundials com protagonistes sinó persones i famílies anònimes, víctimes de la guerra i també, segons moltes veus apunten, del canvi climàtic si es considera aquest com un dels principals catalitzadors de la guerra civil a Síria.
(F)
En el seu edicte, el papa Francesc parla de la casa comuna i dels abusos comesos sobre ella i que es manifesten entre els més pobres i vulnerables. Una de les implicacions i motiu de ressò mediàtic de la carta rau en el fet que s'hi fa referència explícita a la comunitat científica i s'hi admet que existeix un consens científic molt sòlid respecte l'origen humà de l'escalfament global. Més enllà de la dimensió moral i religiosa del document papal, en termes de comunicació del clima el text funciona com missatge per a grans audiències amb una postura molt clara, gens relativista.
Altres líders mundials ja van emetre les seves particulars encícliques en diferents formats i amb continguts d'altra naturalesa però amb una postura equivalent respecte a l'origen del canvi climàtic. Gairebé deu anys enrere, Al Gore presentava el seu personal edicte cinematogràfic amb el documental "Una veritat incòmoda", material, d'altra banda, que va ser guardonat amb un Òscar i, indirectament, amb un premi Nobel de la Pau. És curiós, o caldria dir més aviat dolorós, com aquell documental va fer algunes prediccions que aleshores semblaven catastrofistes, i en el millor dels casos de sensacionalisme holliwoodià, però que sembla que s'estiguin complint com si es tractés d'un drama bíblic. En el minut 56 del documental, Al Gore presenta imatges de models que mostren en el mapamundi els efectes de l'increment del nivell del mar en cas que es fongués el gel de part de Grenlàndia i part de l'Antàrtica: la zona zero, on hi havia les Torres Bessones i bona part de l'illa de Manhattan devorades per l'aigua; tota Holanda i grans parts d'Índia i Bangladesh, desaparegudes. Milers de refugiats desplaçats i la geopolítica fent front a altres amenaces diferents del terrorisme.
(F)
Sonava a ciència ficció distòpica però les terribles imatges i notícies sobre milers de refugiats que cada dia miren de sortir de Síria ens remeten necessàriament a aquell missatge del 2006 i d'abans. Un dels catalitzadors de la guerra a Síria podria haver estat la devastadora sequera que ha castigat el país al llarg dels darrers anys, accentuant la misèria i els conflictes. Pot haver-hi negacionistes del canvi climàtic però, amb independència dels seus orígens, els analistes polítics coincideixen a atribuir al canvi climàtic i la sequera un paper clau en la crisi de Síria. Més concretament, el mateix IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) diu en el seu informe de síntesi que hi ha una "confiança mitjana" que el canvi climàtic pot augmentar indirectament els riscos de conflictes violents per via de l'amplificació de la pobresa i les crisis econòmiques.
Doncs bé, el proper mes de desembre es celebra a París la 21ena Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic (COP21) organitzada per les Nacions Unides. Els objectius? Aconseguir acords universals i vinculants que permetin lluitar eficaçment contra el canvi climàtic i impulsar la transició cap a societats i economies baixes en carboni. Caldrà estar molt atents als resultats per veure si més de vint anys després de la Cimera de Rio s'arriba, realment, a acords vinculants que, de retruc, definirien un nou full de ruta per a la comunicació del clima.
