L'últim informe de l'any de l'EURO-PERISTAT, organisme europeu que recull les estadístiques relacionades amb parts i embarassos, mostra que els parts prematurs, aquells que tenen lloc abans de les 37 setmanes de gestació, presenten una tendència a augmentar a Europa. Encara que són molts els factors que influeixen en la prematuritat, últimament s'estan realitzant alguns estudis que relacionen diversos factors ambientals no només amb els parts prematurs sinó també amb altres variables de l'embaràs com el baix pes en néixer (pes per sota de 2,5kg) i, fins i tot, la mortalitat fetal.
Fonamentalment, aquests treballs analitzen l'exposició durant tot l'embaràs a diversos factors ambientals i conclouen que l'exposició a determinats nivells de contaminació o de soroll durant el període de gestació es relaciona amb aquestes variables, denominades "variables adverses al naixement". Aquest tipus d'estudis es denominen estudis de cohorts i s'hi suposa constant l'exposició al factor ambiental. Les conclusions que s'obtenen d'aquest tipus d'estudis solen ser que en llocs amb majors nivells de contaminació o de soroll hi ha un major nombre de parts prematurs, nadons amb pes més baix i fins i tot mortalitat fetal.
Tanmateix, recentment s'han plantejat a la ciutat de Madrid uns altres tipus d'estudis sobre aquest tema en els quals es tracta de demostrar que no només la contaminació atmosfèrica o el soroll del trànsit influeixen en les variables adverses al naixement amb una exposició mantinguda durant tot l'embaràs, sinó que "pics" de contaminació, soroll o fins i tot temperatura ambiental tenen un efecte a curt termini, de tan sols uns dies, sobre els parts prematurs, el baix pes en néixer o la mortalitat fetal. És a dir, intenten contestar la següent pregunta: un augment puntual de soroll, contaminació o calor, pot produir un part de prematur o que un nadó neixi amb baix pes?
A la Escuela Nacional de Sanidad de l'Instituto Carlos III de Madrid hem contestat aquesta pregunta amb un estudi en el qual s'ha analitzat el nombre de parts que es van produir cada dia a Madrid en el període 2001-2009, un total de 298.705. D'aquests, el 8,2% van ser prematurs, és a dir, 24.620 nadons; uns altres 22.943 van néixer amb baix pes, i 1.217 van néixer morts o van morir menys de 24 hores després del naixement. Aquestes variables s'han relacionat, mitjançant models d'anàlisis de sèries temporals, amb les concentracions mitjanes diàries de contaminants químics com les PM2,5 (partícules de mida inferior a 2,5 micres), òxids de nitrogen i ozó troposfèric, així com amb variables de soroll com el soroll diari, tant el diürn (7-23h) com el nocturn (23-7h), i amb variables ambientals mesurades per la Red de Control de la Contaminación del Ayuntamiento de Madrid. També s'ha considerat la temperatura màxima diària, en el cas de les onades de calor, i la temperatura mínima diària, en les de fred, i s'han controlat altres variables que haurien pogut influir en l'associació com dies de la setmana, mesos, etc.
Els resultats que s'han obtingut indiquen que la contaminació per PM2,5 es relaciona amb els parts prematurs en el sentit que un dia després d'un "pic" de PM2,5 augmenten els parts prematurs. Més concretament, un increment de 10 µg/m3 sobre la concentració de PM2,5 es relaciona amb un risc atribuïble del 2,4% en els parts prematurs.
També la temperatura es relaciona amb els parts prematurs. En les onades de calor, que a Madrid es donen aquells dies en què la temperatura màxima diària supera els 34º, per cada grau que la temperatura màxima diària supera els 34º, els parts prematurs tenen una possibilitat d'augmentar el dia següent un 4,7%.
Un cas excepcional és el soroll, i en especial el soroll diürn: aquesta variable ambiental és la que mostra sempre l'associació més robusta amb les variables adverses al naixement analitzades.
Així, el soroll diürn es relaciona amb els parts prematurs en el sentit que un increment d'un dB(A) sobre el nivell mitjà de soroll diürn a Madrid provoca un increment del risc atribuïble d'un 6,8% en els parts prematurs. Però no només en aquells que neixen abans de les 37 setmanes de gestació i, sinó que també influeix en el nombre de parts que es produeixen en les setmanes 30 a 37 de gestació i, fins i tot, en els que estan per sota de les 30 setmanes de gestació. A més, el soroll es relaciona amb el nombre de nadons que neixen amb baix pes. Per cada dB(A) que s'incrementa el soroll diürn, el risc del nombre de nadons que neixen amb baix pes augmenta aquest dia un 5,8%.
Ara bé, per què el soroll és capaç d'influir d'aquesta manera en la gestació? De manera general es pot dir que l'exposició al soroll s'associa a un increment en els nivells d'estrès, i l'estrès s'ha demostrat que afecta el desenvolupament fetal a través del sistema endocrí, és a dir, pel vessament de determinades hormones com el cortisol a la sang. A més, el soroll genera hipertensió, i aquesta hipertensió influeix alhora les denominades variables adverses al naixement. El nostre estudi indica, doncs, que un nivell elevat de soroll pot provocar un part prematur, cosa que alhora es relacionaria amb un baix pes al néixer i, en alguns casos, amb el fet que aquests nadons prematurs no puguin sobreviure.
Quin tipus de mesures es poden adoptar per minimitzar aquests efectes?
En primer lloc, mesures de caràcter ambiental, reduint els nivells de trànsit a les ciutats, ja que, en una gran ciutat, tant les PM2,5 com el soroll tenen el seu principal origen en el trànsit rodat. Els efectes assenyalats anteriorment són independents els uns dels altres, és a dir, l'efecte de les PM2,5 sobre les variables adverses al naixement és independent de l'efecte produït pel soroll, per la qual cosa disminuint el trànsit s'aconseguiria un doble benefici. D'una banda, una altra mesura preventiva seria canviar el parc automobilístic cap als vehicles elèctrics, que són menys sorollosos i contaminants que els tradicionals. Un estudi realitzat a París mostra que, si el 12% dels vehicles fossin elèctrics, el nivell de soroll disminuiria 1dB(A).
No obstant, a més d'aquestes mesures de caràcter ambiental, per al cas del soroll, n'hi ha d'altres de caràcter personal que tenen a veure amb l'exposició de les dones gestants a ambients amb nivells elevats de soroll, ja que aquesta limitació es pot realitzar més fàcilment que en el cas de la contaminació atmosfèrica. Simplement augmentant la distància a les fonts de soroll o instal·lant dobles finestres als habitatges, de fet, es podrien reduir sensiblement els nivells d'exposició a la contaminació acústica de les embarassades, millorant, així, la salut infantil.
*Article publicat a la revista Inspira, de la Fundació Roger i Torné.
