Tota innovació, tot nou producte llençat al mercat per proporcionar major comoditat, benestar, conveniència, sembla dur sempre associat un nou risc.
Tota innovació, tot nou producte llençat al mercat per proporcionar major comoditat, benestar, conveniència, sembla dur sempre associat un nou risc, una altra amenaça no prevista per al medi que només es fa pública i notòria quan el producte en qüestió ha quedat ja integrat en la quotidianitat del consumidor. On queda l'ecoinnovació? O és més aviat que la regulació ambiental no pot preveure tots els eventuals impactes ambientals d'un nou producte?
Parant atenció només a l'entorn domèstic, higiènic i alimentari, és aclaparadora la quantitat de nous productes que podem trobar cada cop més fàcilment en un hipermercat que són en aparença ben inofensius però que, en canvi, ben analitzats suposen una amenaça ambiental molt considerable.
(F)
Se'n diuen innovació però en el procés creatiu de la seva concepció i disseny sembla que es va passar per alt l'impacte que podien suposar si es comercialitzaven a gran escala. En altres paraules, tot allò de l'ecoinnovació continua essent, massa vegades, una quimera. Segur que a molts ens ve al cap, per exemple, el debatut tema de les càpsules de cafè. En efecte, són reciclables, algunes reutilitzables, i es pot trobar a internet tota mena de manualitats per allargar-ne la vida. És cert que quan van arribar van generar temors i debat, però un cop ja s'havien instal·lat al mercat i sembla que per quedar-s'hi. Totes les solucions eren pal·liatives: més formats biodegradables, programes per reciclar les càpsules o, en l'últim extrem, afirmacions, estudis i balanços ambientals positius dels fabricants destacant la higiene del producte, la menor pèrdua de cafè i la reducció de l'impacte ambiental global de cafè per tassa. En qualsevol cas, és un fet que la tassa de cafè preparada amb càpsula inclou l'ús de paper filtrant i alumini o plàstic que, en el millor escenari, es reciclarà amb el consegüent ús d'energia i, en un escenari no tant bo, acabarà a l'abocador o incineradora.
Hi ha més exemples com aquest. Una altra innovació aparentment inofensiva però de fort impacte ambiental sembla trobar-se en l'ús cada cop més habitual de microgrànuls. Els trobem a les pastes de dents, en cremes exfoliants, en detergents, entre d'altres. Doncs bé, resulta que en moltes ocasions aquests microgrànuls són plàstics que aniran directament a l'aigüera i amb molta probabilitat acabaran a l'oceà engrandint la famosa illa de plàstic que flota pel Pacific Nord.
(F)
Per acabar amb la cistella de la compra, no podem oblidar els suavitzats. Els comercials es componen generalment d'un 95% d'aigua i un 5% de tensioactius que són altament contaminants i, a més, tòxics per a determinades pells. Tan se val que disposem d'aquesta informació, o que sapiguem també que molt de l'efecte del suavitzant es perd si s'utilitza també assecadora, o que sembli més adequat, ambiental i beneficiós fins i tot per a la rentadora utilitzar una culleradeta de vinagre. El suavitzant va arribar per quedar-se, com tantes altres innovacions de l'entorn domèstic, i sembla increïble que encara no hagi estat substituït per altres fórmules de menys impacte ambiental.
Es fa difícil pensar si el control sobre aquests productes ha de venir del mateix procés del seu disseny, amb més polítiques que afavoreixin l'ecoinnovació, o bé també amb més educació i sensibilització ambiental que decantin les eleccions de consum cap a opcions de menys impacte o, finalment, de canvis profunds de valors i model econòmic que replantegin el benestar en altres termes i no únicament els de la comoditat, la conveniència i la immediatesa. El cas és que omplir el carret del supermercat es pot convertir en una tasca de pura enginyeria financera, ambiental i social, i fins i tot literària si a tot aquest temps que cal per anar a comprar hi sumem les estones dedicades a desxifrar etiquetes i ofertes. Sort amb la garrotada de gener.
