Al final del dia, les papereres dels voltants de la plaça Sant Jaume de Barcelona són plenes de diaris gratuïts que hi han anat deixat els vianants. Però no només les papereres, se'n veuren força per terra -sobretot si fa vent-, als vagons de metro, als seients dels autobusos, als bancs de places i carrers. L'escampadissa de diaris és visible a gran part de la ciutat, especialment als punts més concorreguts, els triats pels repartidors d'aquest tipus de premsa per oferir-los cada dia entre les set i les nou del matí als apressats vianants que van cap a la feina. La plaça Catalunya, la plaça Sant Jaume, el passeig de Gràcia, l'estació de tren de Fabra i Puig i la Diagonal són alguns dels punts que concentren més repartidors.
20 Minutos, Metro, Què! i ADN són els quatre diaris que es distribueixen de dilluns a divendres a Barcelona i l'àrea metropolitana. En total, més de 900.000 exemplars de 24 a 40 pàgines de mitjana que dia rere dia inunden la via pública.
Una conducta habitual de molts lectors és de deixar el diari al carrer després de fullejar-lo ràpidament, pensant que a algú més li pot fer servei.
La qüestió preocupa, i molt, a l'Àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, que intenta buscar solucions a l'impacte provocat per aquest tipus de premsa als carrers de la ciutat. Tot i que l'Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics prohibeix embrutir els espais urbans, cada dia milers de diaris queden escampats pels carrers, donant feina extra als serveis de neteja, que amb prou feines donen l'abast a recollir-los.
Fonts de Serveis Urbans del consistori atribueixen una part important del problema a la conducta ciutadana. “Ens trobem que la gent els deixa escampats per diferents punts, probablement amb la intenció que altres els reutilitzin, cosa que provoca una gran escampadissa de papers per la ciutat”, expliquen des del servei de premsa d'aquest departament. És el concepte del reaprofitament, que no existeix amb la premsa no gratuïta.
El fet que les pàgines del diari no vagin grapades representa un problema afegit, segons l'ajuntament, perquè els fulls acaben volant i escampant-se de manera descontrolada.
Quatre models de distribució similars
20 Minutos fou el primer gratuït a arribar a Catalunya, va aterrar-hi l'any 2000. S'integra dins Multiprensa y Más, un grup madrileny que té per accionista majoritari 20 Min Holding, líder en premsa gratuïta a França i Suïssa, que al seu torn és dominat per Schibsted, el primer grup de comunicació de Noruega.
La publicació tira 260.000 exemplars diaris a Barcelona i l'àrea metropolitana, incloent-hi poblacions del Bages, el Maresme i el Garraf. El 80% es reparteixen en mà a una colla de punts fixos, des de les set fins a les nou del matí, i la resta es distribueix a través d'expositors situats en comerços com forns de pa, botigues de roba, mercats, i també en alguns bars. A diferència de la resta de diaris, no tenen servei de retorn. “Tenim un control de qualitat que vetlla perquè tots els diaris es distribueixin i no vagin a parar a terra”, explica Toni Ayala, cap de redacció de l'edició barcelonina del diari.
El diari Metro, integrat dins el holding de comunicació suec Metro International, va aterrar a Barcelona el 2002, i tira 197.000 exemplars diaris a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Segons el director de comunicació del grup, José García Pacheco, el centenar de repartidors del diari “tenen instruccions de deixar el carrer net una vegada han acabat la feina”. La publicació també té punts de distribució fixes, com estacions de transport públic i establiments comercials.
El Què!, aparegut el 2005, forma part del grup de comunicació espanyol Vocento, i treu una mitjana de 235.000 exemplars diaris, que es reparteixen per Barcelona, l'Hospitalet i vint-i-cinc poblacions de l'àrea metropolitana. Eva Miguélez, cap de redacció de l'edició barcelonina, afirma que els repartidors no fan servir, “en cap cas”, els contenidors públics o papereres per llençar-hi els diaris que sobren, i que una furgoneta passa a última hora pels punts de distribució per recollir la brossa generada. L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, diu, és l'únic que proporciona contenidors exclusius per als diaris gratuïts.
ADN ha estat l'últim gratuït a arribar a la ciutat. Va néixer el març de 2006 sota l'empara del Grup Planeta, i es distribueix a Barcelona i l'àrea metropolitana, i a Lleida i poblacions del voltant. Amb una tirada de 223.000 exemplars diaris, el seu sistema de distribució és similar a la resta de gratuïts: la major part d'exemplars, un 65%, es reparteixen en mà als punts neuràlgics de la ciutat i l'àrea metropolitana, i un 35% es distribueixen a través d'expositors situats a universitats, cafeteries i restaurants, grans edificis d'oficines, biblioteques i centres esportius, hotels, i organismes públics i privats.
Per controlar la qualitat de la distribució l'empresa utilitza els serveis d'Applus+, una multinacional especialitzada en certificació i serveis tecnològics. El control de la distribució inclou vetllar pel compliment dels horaris de lliurament i perquè es reparteixin tots els exemplars, a més de gestionar les incidències que puguin afectar el personal. També es fan inspeccions d'incògnit als diferents punts de distribució, segons explica Violeta Serra, del servei de distribució del diari.
Un problema encara per resoldre
L'impacte ambiental que representen els diaris gratuïts ja ha estat abordat per autoritats locals d'altres ciutats europees. Londres s'ha plantejat fer pagar una taxa a les empreses editores de The London Paper i The London Lite que cobreixi el cost de tractar 100 tones extra de residus a l'any.
Al consistori barceloní s'estudien mesures, tot i que de moment no s'han decidit a implantar-ne cap. N'hi ha algunes sobre la taula: reforçar el servei de neteja als punts de distribució, fer pagar un impost especial a les editores, obligar a grapar els fulls del diari i posar contenidors especials.
