[ENERGIA 6] El futur de l'energia nuclear. Se'n podrà arribar a prescindir?

L'energia nuclear no deixa indiferent a ningú. Els sectors més favorables i els detractors mantenen postures enfrontades que fan pràcticament impossible el diàleg i l'arribada a punt de consens. Les característiques del material radioactiu i la gravetat dels efectes ambientals i sobre la salut de les persones en cas d'accident, fa que el debat sobre la seva idoneïtat sigui molt més accentuat que en el cas d'altres opcions energètiques. Alguns països, fins i tot, aposten pel desmantellament de les seves centrals i la recerca d'altres vies de producció que permetin la seva desnuclearització definitiva.

Les centrals nuclears generen actualment al voltant d'un 16% de l'electricitat mundial, energia que equival aproximadament a un 5% de tota la consumida. En aquests moments, hi ha 438 centrals nuclears operatives arreu del món, amb una potència instal·lada de 360.000 MW (360 GW) i una generació elèctrica de més de 2.500 TWh. Hi ha, a més, una trentena de centrals en fase de construcció, principalment als països de l'extrem Orient. Un centenar d'instal·lacions han estat també clausurades durant els últims anys per motius diversos. Segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia, els deu països amb una capacitat de generació d'electricitat d'origen nuclear al món més alta (és a dir, que major percentatge de la seva energia elèctrica obtenen a través d'aquest tipus de centrals) són: Lituània (80%), França (78%), Eslovàquia (57%), Bèlgica (57%), Suècia (47%), Ucraïna (45%), Eslovènia (40%), República de Corea (40%), Suïssa (40%) i Bulgària (37%). Altres països que també tenen una producció nuclear significativa són Armènia (36%), Hongria (33%), la República Txeca (31%), Alemanya (28%), Finlàndia (27%), el Japó (25%), i el Regne Unit i Espanya (ambdós amb un 24%). Ara bé, a l'hora de valorar el potencial nuclear de cada país, cal tenir en compte el nombre de centrals en funcionament i la quantitat d'energia produïda. Així, els Estats Units és el país capdavanter amb 104 centrals (més 22 clausurades) i 98.200 MW d'electricitat anuals. El segueixen França (59 i 63.000 MW, respectivament), Rússia (30 i 21.000 MW), el Japó (54 i 44.000 MW), Alemanya (19 i 21.300 MW), el Regne Unit (27 i 12.000 MW), Canadà (17 i 11.300 MW), i Ucraïna (13 i 11.200 MW). Lituània, en canvi, només té 2 centrals i produeixen 2.300 MW. Espanya té actualment 9 centrals nuclears operatives, 1 clausurada i una producció anual d'uns 7.600 MW. A favor i en contra L'energia nuclear no genera CO2 i, per tant, no contribueix a l'efecte hivernacle. Segons el Foro de la Industria Nuclear Española, la producció d'origen nuclear a la Unió Europea evita l'emissió de 800 milions de tones de CO2 cada any, uns 60 milions dels quals corresponen a Espanya. La generació mitjançant aquesta forma d'energia evita, a més, l'emissió de compostos de sofre, causants de la pluja àcida. Aquests són, naturalment, els avantatges que addueixen els defensors de l'energia nuclear. Assenyalen, a més, que tots els programes nuclears dels diferents països i totes les instal·lacions, es troben sota l'estricta supervisió i control de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, que té la seu a la ciutat de Viena. Als antípodes es troben els detractors. La contaminació radioactiva associada a l'extracció del material nuclear de les mines, i que afecta al sòl, l'aire l'aigua; els efectes de la radioactivitat sobre l'entorn i la salut humana (vegeu Els efectes ambientals del model energètic actual); el risc de fuites radioactives, de danys en el nucli central de les instal·lacions; el risc de sabotatge o d'atemptat; el gran volum de residus radioactius que es produeixen cada any (9.000 tones anuals de combustible), les dificultats d'emmagatzematge i la llarga vida d'aquests compostos i elements (fins a milions d'anys) són els principals arguments que posen sobre la taula els sectors que es posicionen en contra d'aquesta forma de producció energètica. Certament, l'energia nuclear és, a hores d'ara, una font d'electricitat insubstituïble a curt termini si es tenen en compte les dades de generació apuntades anteriorment. Això no obstant, catàstrofes com les de Txernòbil a Ucraïna, l'any 1986, i els efectes ambientals i sobre la població que encara es pateixen, evidencien que el risc és molt elevat, tot i les mesures de seguretat que s'apliquen. Són aquests riscos, precisament, els que els contraris a l'energia nuclear, emfatitzen per demanar que el preu del kWh produït a les centrals sigui molt més car que el generat amb d'altres sistemes. És a dir, que internalitzi tots els costos ambientals i socials, reals i potencials, a fi que les energies exemptes d'aquests problemes avancin i desplacin de forma definitiva l'energia nuclear. Aquestes divergències es posen clarament de manifest en les estratègies adoptades pels diferents països. Així, mentre els Estats Units, Finlàndia, França, la Xina, la Índia, el Japó i Corea aposten per allargar la vida de les centrals, desenvolupar noves tecnologies o, senzillament, construir nous reactors (és el cas dels països asiàtics), Alemanya o Bèlgica han aprovat plans d'abandonament progressiu de l'energia nuclear. La Xina és, en aquest sentit, un dels països que més fort han apostat per l'energia nuclear per cobrir la seva demanda elèctrica creixent i, alhora, per reduir les emissions a l'atmosfera de les centrals de carbó. Actualment, el seu parc nuclear és de sis centrals, i preveu la construcció de dues centrals l'any fins al 2020, cosa que el permetria augmentar la producció fins als 900.000 MW anuals i la potència fins als 36.000 MW.

EL PARC NUCLEAR ESPANYOL

A Espanya hi ha nou reactors nuclears en funcionament, que produeixen un 25% de l'electricitat que es consumeix. Les centrals són les següents: Central José Cabrera. Està situada al costat del riu Tajo. Va entrar en servei l'any 1969 i va ser la primera central connectada a la xarxa elèctrica. Té una potència elèctrica de 160 MW. El seu tancament està previst per a l'abril de 2006, i el combustible residual s'emmagatzemarà en contenidors a la mateixa instal·lació. Central de Santa María de Garoña. Té 466 MW de potència. Va començar a operar l'any 1971. Està situada a la província de Burgos, al costat del riu Ebre. Central d'Almaraz (I i II). Està situada a la província de Càceres, al costat del riu Tajo. La unitat I, en servei des de 1981, té 980 MW de potència, mentre que la unitat II, en funcionament des del 1983, té una potència de 982,6 MW. Central d'Ascó (I i II). Està situada al municipi d'Ascó, a la Ribera d'Ebre. La unitat I va entrar en servei l'any 1984 i té una potència de 1.032,5 MW. La unitat II té una potència de 1.027,5 MW i s'explota des de l'any 1986. Central de Cofrentes. És un reactor de 1092 MW, en servei des del 1985. Està situada a la província de València, al marge dret del riu Xúquer. Central de Vandellós II. Reactor de 1087,14 MW, en funcionament comercial des del 1988. Està situat al municipi de Vandellós i pren l'aigua de la Mediterrània. La Central Vandellós I va començar a operar l'any 1972 i es va aturar definitivament l'any 1989. Des de l'any 1991 està en fase de desmantellament. Central de Trillo. Central de 1066 MW. És la darrera de les centrals que va entrar en funcionament, l'any 1988. Està situada a la província de Guadalajara, al costat del riu Tajo.

ELS ORÍGENS DE L'ENERGIA NUCLEAR

Els Estats Units i el Regne Unit van ser els pioners en engegar un programa nuclear adreçat a la producció d'electricitat. El primer reactor va entrar en funcionament a Anglaterra a principis de la dècada dels seixanta del segle passat. L'increment de la demanda d'energia elèctrica i les expectatives econòmiques de l'energia nuclear van portar a altres països a afegir-se. La crisi energètica dels anys setanta van impulsar de forma definitiva aquest font energètica, i molts països industrialitzats hi van apostar. Alemanya, Itàlia, França i Canadà en van ser els principals. Tanmateix, a la crisi econòmica de finals dels setanta es va aturar la construcció de noves centrals, degut sobretot als elevats costos d'inversió dels programes nuclears. L'aparició dels moviments socials antinuclears va contribuir a la pèrdua de credibilitat d'aquesta alternativa energètica.

Per a més informació: Foro Nuclear. Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear. Consell Mundial de l'Energia.