[ENERGIA 7] L'escenari energètic de Catalunya. Quines han de ser les prioritats estratègiques?

Catalunya és deficitària en recursos energètics fòssils. Com la resta de països desenvolupats, ha basat el seu desenvolupament en l'ús poc eficient del petroli, cosa que l'ha fet depenent de les polítiques econòmiques internacionals, basades en la disponibilitat d'aquest recurs i els seus derivats. Aquesta dependència energètica, tanmateix, ha anat disminuint en els darrers vint anys en més d'un 20% -principalment per la pràctica desaparició del consum de fuel-oil a les centrals elèctriques-, i ho ha fet en favor de l'energia nuclear i el gas natural. Així, sobre el consum d'energia primària (23,9 milions de tones equivalents de petroli), el petroli representa actualment el 51,8%, l'energia nuclear el 23,6% (amb 3.000 MW de potència instal·lada), el gas natural el 20,3% (un 92% de la població té accés a la xarxa de gas natural canalitzat), les energies renovables el 2,5, i el carbó i altres recursos com el carbó l'1,8%. Per sectors, el transport ha esdevingut progressivament el major consumidor d'energia final, amb un 39,2% del total, amb una diversificació energètica pràcticament nul·la, ja que els derivats del petroli monopolitzen el mercat. La tímida entrada del gas natural i, més recentment, del gas natural, és ara com ara anecdòtica. El segon sector amb un major consum és el de la indústria, amb un 33,5% del total, si bé en els darrers anys ha fet un esforç per millorar l'eficiència energètica dels seus processos, sobretot per l'augment dels preus de l'energia. El sector domèstic representa el 13,2%, el serveis el 10% i, finalment, el sector primari, amb un 4,1%. Increment constant de la demanda d'electricitat Amb relació al consum d'energia final, els productes petrolífers representen a hores d'ara el 54,7%, el gas natural el 21% i l'electricitat el 22%. Precisament, el consum d'energia elèctrica ha augmentat en gairebé un 4% de mitjana durant els darrers anys, i es preveu que ho faci en més d'un 30% fins al 2010. La major demanda de climatització és una de les causes principals que explica l'increment. Per fer front a aquest augment, s'està actuant en diversos fronts. D'una banda, construint una nova generació de centrals de cicle combinat, alimentades amb gas natural (l'any 2010 es creu que hi haurà instal·lada a Catalunya una potència total de 1.600 MW). De l'altra, apostant per la implantació de noves centrals de règim especial d'origen renovable -fonamentalment, eòliques- i també de noves centrals de cogeneració, un dels sectors que durant els darrers vint anys ha subministrat una part important de l'electricitat consumida (la potència instal·lada és de més de 1.000 MW). Ara bé, tot i l'entrada en funcionament d'aquestes noves centrals, l'administració ha previst la construcció de línies de transport per garantir el constant augment de la demanda. Una d'aquestes línies és la d'alta tensió de Bescanó-Figueres-França, que contribuiria a la millora de connexió de la xarxa elèctrica espanyola amb l'europea. Aquesta mesura, encara a debat en el propi sí del Govern, ha encetat una polèmica entre diferents sectors socials i econòmics, que discrepen sobre la necessitat de construir la línia, tant per raons energètiques com ambientals. Diversificació, descentralització i generació a petita escala En relació a les energies renovables, des de la inclusió d'aquestes fonts en l'estratègia energètica catalana (a través del Llibre Blanc de l'Energia a Catalunya presentat l'any 1980), la producció energètica s'ha incrementat fins a superar el milió de tep. L'objectiu per als propers anys és doblar el percentatge de participació d'aquestes fonts en el consum d'energia primària de Catalunya (de 2,7% a 5,4%), d'acord amb el compromís de la Unió Europea. Actualment, la potència total en servei en instal'lacions renovables a Catalunya s'apropa als 3.300 MW. Les centrals hidroelèctriques, tant les de gran capacitat (més de 10 MW) com les minicentrals, suposen un 97% d'aquesta potència, i pràcticament la totalitat de la generació d'energia elèctrica. L'energia eòlica es configura com una de les fonts amb un potencial de creixement més elevat, ja que es preveu que arribi als 1.500 MW l'any 2007 (actualment és d'uns 145 MW). L'energia fotovoltaica, la solar tèrmica i l'aprofitament de la biomassa continuen representant un percentatge pràcticament insignificant sobre el total, si bé es tracta de fonts d'energia que afavoreixen la diversificació, la descentralització dels centres de producció i la generació d'energia elèctrica i de calor a petita escala, objectius prioritaris de tota política energètica basada en els principis del desenvolupament sostenible. Globalment, la producció d'electricitat supera els 5 milions de MWh anuals, mentre que la producció anual tèrmica s'apropa als 300.000 tep. La repercussió ambiental d'aquesta producció evita l'emissió a l'atmosfera d'unes 22.000 tones anuals d'SO2 i d'uns 2 milions de tones anuals de CO2. Un escenari energètic canviant Definida la situació actual del sector energètic de Catalunya, cal constatar que els escenaris de futur no poden ser excessivament optimistes si l'objectiu és progressar vers un model energètic basat en les energies renovables, i en una reducció dràstica del consum de petroli i l'ús de l'energia nuclear. Això no obstant, els canvis internacionals que s'apunten pel que fa al preu del petroli, fan entreveure que la situació haurà d'experimentar una transformació important a mig i llarg termini, ja que l'increment d'aquest preu crea una inestabilitat econòmica global díficil de resoldre a curt termini. La liberalització dels mercats energètics europeus del gas, l'electricitat i el petroli, està introduint, a més, noves variables d'actuació que afecten inevitablement les polítiques energètiques de tots els estats membres. En aquest escenari, l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto ha obert la porta a avançar, de moment, cap a una estabilització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, bona part dels quals provenen del consum a gran escala de recursos energètics fòssils. Espanya és, a hores d'ara, el país de la Unió Europea que més allunyat està del compliment dels compromisos adquirits, ja que les seves emissions estan un 40% per sobre de les de 1990. El nou context internacional exigeix, doncs, nous plans d'actuació que traslladin al món energètic aquesta realitat complexa. Tota política energètica futura ha de tenir com a objectiu no tan sols cobrir les necessitats dels ciutadans i les empreses, sinó fer-ho d'una manera eficient i respectuosa amb el medi, gestionant l'oferta, seguint criteris de qualitat i seguretat i, alhora, oferint un preu que garanteixi la llibertat d'actuació del consumidor. El Govern de Catalunya està elaborant el Pla de l'Energia 2005-2016 a fi de definir les línies estratègiques que hauran de marca la seva actuació en els propers anys. Els objectius presentats fins al moment se centren en les cinc línies següents, per bé que es tracta d'una declaració d'intencions que cal encara concretar: desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries per a assegurar el subministrament i diversificar les fonts d'energia; fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica; impulsar les fonts energètiques renovables; recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l'àmbit energètic; i augmentar la conscienciació social vers la problemàtica energètica i la sostenibilitat. En les properes setmanes, el Govern s'ha compromès a presentar les propostes d'actuació que hauran de portar a la pràctica aquesta estratègia amb el consens i la participació dels agents socials i econòmics implicats. La situació energètica a Catalunya El paper de les energies renovables a Catalunya Les emissions de CO2 a Catalunya Per a més informació: Institut Català d'Energia Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía