El Brasil ha esdevingut un dels exportadors d'energia més importants del món. Per una banda, gràcies a la gran producció hidroelèctrica, que s'incrementarà encara més si finalment es construeixen les diverses preses que s'han projectat per les properes dècades. A més, compta amb petroli i gas natural, que també poden créixer de manera significativa amb l'explotació d'un gran jaciment que es va trobar a finals de l'any passat. Però, sobretot, el país ha fet el gran salt en exportació energètica per l'etanol provinent de la canya de sucre.
Amb això no només ha aconseguit incrementar la influència econòmica en el panorama internacional, sinó també la de caire polític. El Brasil és, sens dubte, una gran potència energètica. I això, a hores d'ara, té molt de pes.
Però quin és el preu que paga el país? Quin efecte té la producció d'etanol dins les fronteres brasileres? I com afecta la resta del món i el preu dels aliments?
EL PREU DELS ALIMENTS
Durant la recent cimera de la FAO (l'organització de l'ONU per l'agricultura i l'alimentació) celebrada a Roma, es va afirmar que els biocombustibles són una de les tres causes de l'augment del preu dels aliments que està fent perillant-hi l'accés de milions de persones. Les altres dues són els canvis en el clima que afecten negativament la producció (sequeres que minven les collites, per exemple) i l'augment imparable de la demanda per part de la Xina, l'Índia i altres països emergents.
La polèmica no es va fer esperar. Els països més pobres van demanar que els conreus es tornin a dedicar a l'aliment i no als combustibles. Diversos experts van remarcar que la causa principal és l'augment espectacular del consum, que ha acabat amb les reserves dels últims anys. I Luiz Inacio Lula da Silva, el president brasiler, va negar l'impacte de l'etanol que es produeix al seu país i va posar de relleu que cal considerar també els efectes sobre el preu dels aliments dels subsidis europeus a l'agricultura i de l'especulació amb el preu del petroli. De fet, va arribar a insinuar que les acusacions contra els agrocombustibles provenen dels lobbies del petroli i de la indústria automobilística europea, que volen mantenir el model productiu i energètic actual.
ETANOL BO, ETANOL DOLENT
Lula da Silva va remarcar que hi ha grans diferències entre l'etanol brasiler, que s'obté de la canya de sucre, i el que es produeix als Estats Units, a partir del blat de moro (els dos països encapçalen la producció mundial d'agrocombustibles). Diverses organitzacions ecologistes internacionals recolzen aquesta distinció: els cereals són la base alimentària mundial, i dedicar-los a fer "combustibles per als consumidors rics eco-conscients", com els anomena Greenpeace, afecta de manera molt negativa les reserves d'aliments del planeta. A més, extraure combustible del blat de moro té un alt preu energètic, i cal tenir en compte que aquesta producció no seria possible ara com ara sense els subsidis del govern americà.
(F)
La canya de sucre, en canvi, no és un aliment bàsic i per això els seus defensors afirmen que no té tant de pes a l'hora de determinar els preus dels aliments. A més, resulta vuit vegades més productiva que el blat de moro per obtenir-hi etanol, i es pot plantar tot l'any, especialment en terres tan fèrtils com les brasileres. Més diferències: la biomassa del que sobra una vegada extret el combustible pot produir electricitat, i el Brasil encara compta amb grans extensions de terres cultivables que es poden dedicar a la canya.I funciona. Més de la meitat dels cotxes ja fan servir etanol al Brasil, on són líders en vehicles 'flex', que poden fer servir tant benzina de petroli com agrocombustible o una barreja de tots dos productes. De fet, al Brasil ja no es ven gasolina pura: com a mínim porta un 25% d'etanol. I es preveu que aquest consum augmenti, i molt. Lula da Silva ha demanat el pilot de Fórmula 1 Emerson Fittipaldi -que té inversions personals en el sector- que intensifiqui la promoció de l'etanol, però més enllà de la publicitat, hi ha una altra dada clau: el preu. Un barril d'etanol no arriba als 40 dòlars, i en comparació amb el que es paga pel petroli actualment, és evident que té futur.
Futur, i present, perquè les últimes dades indiquen que la venda d'etanol de canya va augmentar un 31,6% respecte de l'any anterior, tant pel de tipus hidratat (el que es barreja amb gasolina d'origen fòssil) com pel que es fa servir com a combustible directament. En total, al Brasil es van produir prop de 600 milions de litres per l'exportació, i 1.500 per al consum intern.
L'AMAZÒNIA, EN PERILL PER LA DEFORESTACIÓ
L'increment de biocomubustibles pot tenir, però, efectes ambientals perversos. L'ampliació de cultius és, juntament amb l'explotació de la fusta i l'ús de terrenys per la ramaderia, una de les causes principals de la deforestació de l'Amazònia en aquests moments. Després d'un parell d'anys en què el govern brasiler va poder presumir d'una reducció en la deforestació del bosc tropical més gran del món, els últims informes de l'agència espacial brasilera mostren que ha tornat a augmentar. I és que no és fàcil posar-hi fre a l'explotació d'uns recursos ben lucratius, i això que la canya per fer etanol no ha arribat encara a la selva, tot i que es preveu que ho faci en breu.
El passat més de maig va dimitir la que havia estat ministra de medi ambient en els últims cinc anys, Marina Silva. La causa: la manca de suport per defensar l'Amazònia. I va anar més enllà: va denunciar les grans pressions que es reben de la indústria i dels governadors regionals amb mentalitat més empresarial que no pas de protecció ambiental. Actualment es permet que els propietaris de les terres boscoses desforestin fins a un vint per cent del seu terreny, però és evident que en molts casos es sobrepassa aquest límit. El govern de Lula ja ha aprovat noves mesures, com ara restriccions econòmiques per als qui violin aquesta limitació de desforestació i la creació d'operacions policials especials per vigilar les tales il·legals.
Mentrestant, però, el decreixement constant de la massa arbòria de l'Amazònia s'agreuja, i contribueix al canvi climàtic global. El Brasil és ja el quart país en emissió de gasos d'efecte hivernacle, i tres quartes parts d'aquests són efecte de la desforestació amazònica. Les institucions brasileres en són conscients. Després d'anys de demanar els països més industrialitzats que prenguessin mesures per aturar el canvi climàtic, ara admeten també la seva responsabilitat i han acceptat la col·laboració internacional per estudiar i reduir les seves emissions.
Entre d'altres coses, perquè saben com els hi pot repercutir. La forta sequera que va patir l'Amazònia el 2005 va malmetre collites, va causar diversos incendis forestals i va arribar a assecar algunes de les rutes de transport fluvial als braços del riu. Noves sequeres, o el perill anunciat d'huracans a la zona, poden tenir efectes devastadors sobre la natura, la població i l'economia, i cal mirar d'evitar-ho.
Però, com mostra la dimissió recent de la ministra de medi ambient, equilibrar els interessos ambientals amb les pressions de les grans companyies i dels polítics regionals corruptes no serà gens fàcil. Com tampoc no ho serà combinar la protecció de l'Amazònia amb l'objectiu nacional d'incrementar les terres de cultiu per produir cada vegada més etanol i consolidar el Brasil con una gran potència energètica mundial. De fet, la possibilitat de començar a plantar canya en zones de la selva, plantejada pel govern de Lula, ja ha desencadenat un intens debat dins el mateix país.
--
Informació relacionada:
Els biocombustibles són la causa de la crisi alimentària?
Intermón Oxfam denuncia que els biocombustibles agreugen la crisi del preu dels aliments
Brasil es defensa de les crítiques contra els biocombustibles
