Sydney: acabar amb els abocadors porta a porta

Sydney és el centre financer i cultural d'Austràlia, i la ciutat més gran del país, amb més de quatre milions d'habitants repartits en un total de 40 governs d'àrea local (els equivalents als nostres ajuntaments), els límits territorials dels quals es van redefinir l'any 2004. Tot i que el centre de la ciutat és la zona més densament poblada de tot Austràlia (amb més de quatre mil persones per quilòmetre quadrat), la gran majoria de la població viu en cases individuals separades les unes de les altres, en una estructura semblant a la dels suburbis de les ciutats nord-americanes.

Objectiu: acabar amb els abocadors
Les autoritats dels diversos suburbis s'han proposat trobar el sistema de gestió de residus més eficaç per a aquesta estructura urbana, amb l'objectiu de reduir en dues terceres parts la quantitat de brossa que arriba als abocadors per a l'any 2014. L'alternativa és reciclar el màxim de materials possibles, i fer compost i energia a partir de la matèria orgànica. La clau: la separació en origen. Un exemple concret és el del govern de la City of Sydney, que comprèn els barris més cèntrics de l'àrea metropolitana. Té un total de 177.000 habitants i el 60%, aproximadament, viu en habitatges unifamiliars.

Recollida porta a porta
Cadascuna de les cases dels suburbis residencials compta amb dos contenidors propis, repartits per l'ajuntament corresponent, i semblants als que aquí tenen alguns comerços o restaurants, amb dues rodes i tapa. La recollida de tots dos es fa una vegada per setmana, que és quan els han de treure a la vorera. La resta del temps han de tenir-los dins de casa o al jardí.

Un d'ells, el de la tapa vermella, es destina a la brossa no reciclable. És a dir, el que nosaltres considerem orgànic i fracció resta. L'altre, amb la tapa groga, està destinat a tots els materials reciclables, nets i sense cap bossa de plàstic. Per tant, vidre, paper i envasos es recullen barrejats.

Fins fa només uns mesos, cada habitatge comptava amb un petit contenidor per a cadascun dels tres grups de materials reciclables, però es pensa que aquest canvi a tornar a recollir-los barrejats augmentarà de manera important la quantitat que separaran els ciutadans. Ara és més fàcil i, si els materials són nets, es garanteix la qualitat quan es separen posteriorment.

La grandària dels contenidors dependrà del nombre d'habitants, amb els de 80 litres per a les cases amb una dues persones, de 120 fins a quatre persones, i de 240 amb les de cinc o més residents.

A més a més, les cases que ho demanen poden tenir un tercer contenidor -de tapa verda- per als residus orgànics del jardí i les plantes. Les normes indiquen que tampoc en aquest cas es pot incloure cap tipus de bossa, ni tampoc terra, testos, pedres o restes de menjar. La qualitat d'aquesta matèria orgànica i vegetal és, així, molt elevada, i es destina de manera directa a fer compost per a les plantes. La recollida és quinzenal, amb avís previ per telèfon.

Més enllà de la brossa diària
A banda de la recollida setmanal de les deixalles domèstiques, la taxa de la brossa que paguen els veïns de Sydney inclou molts altres serveis. Així, de manera setmanal, es realitza una recollida de mobles i petits electrodomèstics barri per barri. Les xifres més recents indiquen que el 95% dels aparells (microones, torradores, neveres petites, etc.) s'aconsegueixen recuperar i reutilitzar.

Cada trimestre, la ciutat ofereix uns espais que funcionen com a deixalleria de material electrònic, incloent-hi tots els components informàtics, pantalles, impressores, telèfons mòbils, videojocs, càmeres i discos de CD o DVD. I una vegada a l'any es recullen productes químics: restes de líquids de neteja, de pintura, aerosols, productes per a l'aigua de la piscina o líquids del cotxe es poden portar a un lloc segur cada mes de juliol per garantir-ne el tractament adequat.

Com que moltes de les cases tenen jardí propi, cadascuna pot demanar, de manera gratuïta, un recipient per fer compost, amb o sense la presència de cucs, en funció de les preferències i necessitats de cada cas. Per fer-ho bé, s'imparteixen cursos al Centre de Recursos Sostenibles Watershed, on també ofereixen formació sobre com fer un hort casolà, la higiene sense components químics, claus per la bona rehabilitació d'edificis o menjar de manera sostenible. Tots els cursos són gratuïts per als veïns de la ciutat.

Informació per a tots
Totes aquestes mesures formen part de la gran campanya local Zero Waste, que també inclou diversos fullets informatius amb idees com apuntar-se a una xarxa per compartir eines que no s'utilitzen cada dia -com les que es necessiten per tenir cura d'un jardí, per exemple-, comprar productes amb el mínim d'embolcalls o participar en els horts urbans col·lectius. El govern municipal és conscient que s'adreça a una població molt diversa, ja que el 30% dels residents a la ciutat no tenen l'anglès com a llengua materna. Per això la majoria dels materials s'editen també en xinès, tailandès, rus, àrab i coreà.

A més, hi ha línies de telèfon -una mena de 012- especialitzades només en temes mediambientals, on es pot trucar per aclarir dubtes, per exemple, sobre quines coses es poden reciclar i quines no.

Un dels elements estrella d'aquestes campanyes informatives és la Casa de la Vida Verda (Green Live House), una casa de fusta transportable que exemplifica com viure de manera sostenible habitació per habitació -amb mesures fàcilment aplicables a cases i pisos- i que es mostra als esdeveniments més concorreguts de la ciutat, com ara la celebració de l'any nou xinès.

Opcions verdes al 0% d'interès
Més enllà de la separació correcta dels residus, els residents a Sydney compten amb altres opcions que els faciliten reduir la seva petjada ecològica. Per una banda, tenen la possibilitat de contractar subministrament elèctric d'origen 100% de fonts renovables. I, en tractar-se d'habitatges unifamiliars, amb una teulada pròpia, mira d'incentivar-se l'ús de l'energia solar. Així, se'ls ofereix assessorament totalment gratuït per estudiar-ne la viabilitat i decidir la manera més adequada a cada cas. I per posar-ho en marxa, tenen accés a crèdits públics sense interessos.

També s'ofereixen ajuts econòmics per posar tancs per emmagatzemar aigua de pluja (que es pot reutilitzar molt fàcilment per a regar) o sistemes de recuperació de les aigües brutes, i per canviar els electrodomèstics per models d'alt rendiment energètic i baix consum d'aigua.

Botigues i indústries, un món a part
Les mesures que s'han pres en la recollida dels residus de les cases estan donant molt bons resultats, però ara com ara la meitat de la brossa de la City of Sydney no es genera a l'àmbit domèstic, sinó als comerços i indústries. I fins ara només es recicla el 28% d'aquesta brossa.

Actuar en aquest sector sembla ser més complicat per a les autoritats municipals, perquè la recollida no depèn d'ells. Tots els locals comercials i naus industrials estan obligats a contractar un servei privat de recollida de la brossa. El govern local ofereix recursos formatius sobre com separar i gestionar les escombraries d'oficines, negocis, restaurants o fàbriques, però la paraula final en aquest cas està en mans de cada empresari i del servei que contracti.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia | Oslo | Copenhaguen | Hamburg | Münster | Bristol | Amsterdam