Estaria bé que l'any nou ens portés una nova estratègia energètica. Necessitem fred, escalfor, llum o força motriu, no pas kWh. La potència elèctrica es tradueix en aquests serveis finals, és clar, però en ella mateixa és ben inútil. L'important és el servei. Per això, el que ens convé és mantenir el servei final amb el mínim consum. Si l'eficiència, l'estalvi i la suficiència no erosionen el servei, tot va bé per a l'usuari.
Otis ha desenvolupat un ascensor que aprofita l'energia de frenada, en comptes de dissipar-la. La cabina plena baixa per gravetat, frenada per una dinamo que carrega bateries; quan puja buida, el contrapès es veu frenat pel mateix sistema. En resulta un estalvi energètic molt considerable. Això es pot fer perquè els cables, el motor, etc. són de darrera generació, lleugers, silenciosos i resistents. Necessita una potència elèctrica de 500 W, menys que un microones, i es pot connectar, passant per l'acumulador que li dóna autonomia, a plafons fotovoltaics.
Cada dia apareixen consecucions tècniques en aquesta línia. És la innovació al servei de l'eficiència. Quan tots els nostres aparells, automòbils, climatitzadors i electrodomèstics inclosos, tinguin nivells elevats d'eficiència, la demanda instal·lada de les nostres ciutats baixarà dràsticament. Si hi afegim una gestió estalviadora (apagar llums d'habitacions buides, per exemple), el camí vers l'autosuficiència farà un pas de gegant i la lluita contra el canvi climàtic serà més que bones paraules.
Tot plegat configura una estimulant expectativa per als usuaris i per a la qualitat ambiental. Els proveïdors energètics hauran de reorientar el seu model de negoci. Hi acabaran guanyant. Tothom hi guanyarà, de fet. Ara, el negoci es basa en la ineficiència transformadora del client. Que hi perdi quasi tothom no és bo per a ningú.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
