La Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet del Llobregat és l’indret on es concentren el partit judicial de l’Hospitalet i de la major part d’òrgans judicials de Barcelona.
La bona comunicació en transport públic és fruit, entre altres raons, de la feina que va fer la Taula de Mobilitat de la Ciutat de la Justícia, que va encarregar l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, el qual va corregir, sortosament, les propostes inicials del projecte que s’havien formulat en clau de mobilitat poc sostenible.
La demanda de mobilitat de 3 milions de persones a l’any feia necessari un estudi molt acurat per tal d’evitar alguns errors habituals en la planificació urbanística que considera l’accés prioritari en vehicles privats. Per això la participació de la Taula fou decisiva per tal d’eliminar places de vehicles d’aparcaments i potenciar el transport públic.
L’accessibilitat en transport públic a la Ciutat de la Justícia
Com es veu en el plànol adjunt l’accessibilitat en transport públic és extraordinària i l’oferta existent pot semblar suficient per satisfer les demandes de treballadors i usuaris del transport públic. Però sota el meu punt de vista, crec que es va quedar curta a l’hora de planificar l’accessibilitat en la bicicleta i intentaré explicar perquè.
Infraestructures existents per a bicicletes
Com es veu al plànol, s’hi accedeix còmodament en carril bicicleta des de la plaça Espanya o des de la plaça Cerdà. Actualment existeixen 5 estacions de Bicing mecàniques amb capacitat per a 145 ancoratges. L’estació que queda més a prop és la nº 404 del C/Juan Gris nº 28, a tocar de la Ciutat de la Justícia que sempre acostuma a estar plena en hores punta. La resta d’estacions, totes ubicades en el terme municipal de Barcelona, presenten un efecte barrera important i dissuasiu. Les estacions nº 184 i 179, al nord, tenen l’efecte barrera de la Rambla de Badal i, les nº 351 i 352, tenen l’efecte barrera de la Gran Via. Així doncs, l’usuari potencial que arriba en Bicing cerca l’estació més propera del carrer Juan Gris, i probablement la troba plena. La resta d’estacions, tot i estar a prop, li donen la sensació d’estar mes lluny, a causa de l’efecte barrera, i probablement un altre dia el desincentivaran d’utilitzar la bicicleta pública com a mitjà de transport.
Com incentivar l’ús de la bicicleta
En primer lloc, cal potenciar les estacions Bicing en el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Entenc que no és casualitat que les estacions s’implantessin al límit del terme municipal de Barcelona. Caldria corregir l’anomalia, qüestió que queda facilitatada pel gran espai per a vianants existent al llarg de la Gran Via. La bicicleta pública hauria de tenir més visibilitat, com succeeix amb l’aparcament per a motos davant de la porta principal. Tot i que la majoria d’edificis són en terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat, els jutjats donen també servei als ciutadans de Barcelona. Així doncs , caldria que l’usuari de Bicing pogués aparcar davant de l’entrada principal.
Caldria incentivar també l’ús de les bicicletes elèctriques per al públic en general com, especialment, per als treballadors dels jutjats.
Sóc del parer de que la bicicleta no s’ha d’amagar. L’usuari potencial ha d’accedir al lloc de destí a peu pla i si les bicicletes s’amaguen en pàrquings soterrats, com passa en la majoria d’estacions del Bicing elèctric, es desincentiva, i molt, l’ús de les mateixes. Sembla que no ha estat una bona idea que la majoria d’estacions del Bicing elèctric siguin soterrades
Una iniciativa molt positiva a tenir en compte és la de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que disposa d’una petita flota de bicis elèctriques amb un enginyós sistema d’ancoratge, de patent catalana, que permet alhora l’ancoratge i la càrrega de les bateries. Els treballadors de l’ajuntament les utilitzen i força pels seus desplaçaments de casa a la feina o per a desplaçaments laborals.
Conclusions
La bicicleta pública és un mitjà de transport molt adequat perquè els ciutadans puguin accedir a les seus de les administracions públiques, com és ara el cas de la Ciutat de la Justícia. Les males pràctiques urbanístiques, que encara privilegien les places d’aparcament, s’han revisar per tal de considerar la provisió se bones infraestructures de transport públic.
L’edifici novíssim de l’ajuntament de Barcelona, inaugurat el 1969, va rebre no poques crítiques dels urbanistes de l’època per no incorporar places d’aparcament soterrat. Em temo que fossin els vestigis romans i gòtics els que ho van impedir (i potser no la sensatesa). L’exemple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que ofereix bicicletes elèctriques als seus treballadors podria ser fàcilment replicable a molts altres equipaments públics. Per reblar el clau i aconseguir l’excel·lència quant a l’accessibilitat en transport públic cal que les bicicletes públiques siguin visibles davant els edificis públics i que els treballadors disposin de bicicletes elèctriques.
Peus de fotografia:
(1) Plànol del document: La mobilitat sostenible a la Ciutat de la Justícia promogut per la Generalitat de Catalunya (Departaments de Justícia i Territori), l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità i el sindicat CCOO
(2) Bicicletes elèctriques per a treballadors de l’ajuntament de Sant Cugat. L’enginyós sistema d’ancoratge permet carregar qualsevol tipus de bicicleta afegint un petit dispositiu a la roda davantera. Foto. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
