Josep Subirana és regidor de medi ambient a Avià, i vol convertir el poble en referent d’energia verda. El municipi acaba d’aconseguir el premi d´Excel·lència Energètica de l’ICAEN. Subirana vol encomanar el seu entusiasme als petits pobles de Catalunya.
Josep Subirana és el regidor de medi ambient, sanitat i qualitat de vida a l’ajuntament d’Avià (Berguedà) des del proppassat mes de juny. Veterinari de professió, és un entusiasta del model energètic que se segueix a bona part d’Europa i ha decidit mirar d’implantar-lo al municipi. Amb poc més de dos mil habitants, una economia rural i de serveis, i a només tres quilòmetres de la capital de comarca, Avià pretén esdevenir un refent en la implantació d’energia verda a les poblacions petites. Gestos aparentment senzills com canviar el llum d’un fanal poden revolucionar els pressupostos municipals, d’ara i per molts anys. I, a més del dels seus habitants, ja han rebut un reconeixement destacat: Avià acaba de rebre el premi d´Excel·lència Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Quins reptes us vau plantejar quan vau arribar a l’ajuntament? Hi havia moltes coses per fer. I l’ordre de prioritats depèn evidentment de la pròpia consciència ambiental, però també és cert que els arguments econòmics funcionen molt bé per tal de convèncer els qui no tenen una consciència ambiental tan marcada.
Per exemple, hem demanat ajut a la Diputació de Barcelona per canviar tot l’enllumenat del poble: 548 fanals, més de cent dels quals encara són de vapor de mercuri. I només amb això ens estalviem 30.000 euros anuals en despesa energètica. Són molts diners. I amb aquests diners es poden fer moltes coses: no cal que se’ls quedi una companyia elèctrica o que els fem servir per contaminar. Podem invertir-los en obres molt més importants per al poble i per millorar la qualitat de vida.
Tenim doncs una doble motivació: estalviar diners i la protecció ambiental. S’ha de ser molt cínic per no creure’s el que està passant al món, en termes d’escalfament i de contaminació, i les administracions públiques tenim el deure de donar exemple. Com podem demanar els ciutadans que prenguin mesures si no ho fem nosaltres que tenim més mitjans per fer-ho?
Gran part dels plans d’eficiència energètica estan dissenyats per ciutats més grans. On heu trobat idees concretes que es puguin aplicar a una població petita?
Hem fet una mica de tot. Hem mirat què estan fent altres: tampoc no hem d’inventar res. Hi ha sistemes que s’estan instaurant a tot Europa per part de gent que en sap molt més que jo –que sóc veterinari- sobre aquests temes, i que han demostrat que allò funciona. Aquesta és la primera pista: si s’està apostant pels cotxes elèctrics i els punts de càrrega corresponents, no ens posarem nosaltres ara a analitzar el mercat o el possible impacte posterior de la descontaminació de les bateries. El mateix passa amb les plaques solars fotovoltaiques sense injecció directa a la xarxa: a tot Europa es fa, Alemanya n’està plena. Seguim el que estan fent els que estan més ben informats.
La mesura més cridanera de les que heu pres fins ara ha estat la instal·lació d’un punt de càrrega per a vehicles elèctrics. Però quants cotxes elèctrics teniu a Avià?
No n’hi ha cap, però és que aquest punt de càrrega tampoc no està pensat perquè carreguin els cotxes elèctrics els veïns del poble, que haurien de carregar-los a casa seva. Aquest punt està pensant pels qui estan de pas: l’altre dia va venir un usuari que anava de Barcelona a Puigcerdà i no hi arribava sense recarregar. La idea és doncs facilitar la mobilitat del cotxe elèctric al conjunt del territori, no és per nosaltres.
I quin és el cost d’instal·lar un punt de càrrega d’aquest tipus?
A nosaltres ens ha costat 2.300 euros amb IVA i instal·lació inclosos, i a més a més ara ha sortit una subvenció del ministeri per la qual ens retornaran el 40% d’aquesta quantitat. Els punts de càrrega per a exterior acostumen a ser molt més cars, així que nosaltres vam optar per posar un punt de càrrega d’interior i protegir-lo amb una capsa especial per a intempèrie, i així hem aconseguit una versió més barata. Potser no és tan maco visualment, però carrega igual de ràpid i és igual d’efectiu per la meitat de preu.
La carrega gràtis per vehicles elèctrics és una col·laboració del nostre ajuntament amb la gent que també inverteix en medi ambient
I qui paga l’electricitat que carrega els vehicles?
És gratis per als qui porten el vehicle. Carregar un cotxe sencer té un preu d’uns dos euros, i qui para aquí normalment no el carrega sencer, només el que necessita per arribar a casa seva. Ho assumeix l’ajuntament. Si un dia morim d’èxit, de fet, estarem molt contents perquè seria molt bon senyal: haurem contribuït a què més gent utilitzi el cotxe elèctric, i potser aleshores ens plantejaríem si han de pagar. Però ara mateix no té sentit posar-hi més traves als qui tenen un cotxe elèctric, és una col·laboració del nostre ajuntament amb la gent que també inverteix en medi ambient.
Teniu previst d’adquirir algun vehicle elèctric a l’ajuntament?
Ens fa falta una furgoneta elèctrica per transportar la gent gran del centre de dia, però encara no fabriquen furgonetes elèctriques prou grans, només cotxes petits. Hi ha un sol model al mercat, però no és prou gran per encabir passatgers amb cadira de rodes. Hem d’esperar a què la facin.
A més de l’enllumenat dels carrers, també heu canviat el de l’escola i l’escola bressol.
Sí, eren més de 500 fluorescents que ara són fluorescents LED. I estem pendents de concretar el pressupost per acabar de canviar també tots els llums, fluorescents o incandescents, que encara en queda algun, de la resta de dependències municipals: l’ajuntament, el centre de dia, l’ateneu i una zona de via pública que tenim amb fluorescents. Calculem que la inversió s’amortitza en tres o quatre anys, tot i que no hem de pensar només en aquests termes sinó en coses que no es poden amortitzar: la sostenibilitat de tot plegat.
Però les xifres ajuden a convèncer tothom…
Sí. D’electricitat paguem cada any, en números rodons, 100.000 euros. Amb els canvis dels fanals dels carrers, dels fluorescents dels edificis municipals i quatre cosetes més que volem fem, pagarem uns 40.000 euros, i la majoria seran per la contractació de la potència més que no pas pel consum. I cada any tindrem més de 50.000 euros extra per poder-nos gastar en el que vulguem, de per vida.
Per això és un prioritat. Per exemple, si hem de triar entre enquitranar la carretera o canviar els llums, triem els llums, i així a més tindrem diners per enquitranar l’any que ve. Encara hi ha gent que no ho veu així, però la nostra prioritat és clara.
I a qui comprareu aquesta electricitat?
Amb la nova licitació volem comprar energia verda a empreses que siguin totalment verdes, que garanteixin la producció verda, no només la distribució.
Què heu posat en marxa pel que fa a plaques solars?
Hem posat plaques solars tèrmiques als vestuaris del camp de futbol municipal, i es fan servir moltíssim. Són plaques de suport als termos elèctrics: és a dir, escalfen l’aigua abans d’arribar als termos, i així ja arriba calenteta: en lloc d’entrar a uns 8 graus a l’hivern, per exemple, ho fa a entre 30 i 60 graus, depèn del sol que hagi fet aquell dia. Aleshores els termos necessiten molta menys energia per acabar d’escalfar-la. Estan funcionant a la perfecció.
I tenim projecte fet i aprovat per posar plaques fotovoltaiques sense injecció a la xarxa a l’escola i a l’ajuntament. Volem posar-ne també al casal d’avis i el dispensari. Ara, amb l’ajuda de la Diputació, estem comptant quant haurem de pagar d’impostos pel fet de posar les plaques.
Com us afecta el Reial Decret 900/2015, l’anomenat ‘impost al Sol’?
La llei 900/2015 aprovada pel PP és una atrocitat. Per culpa d’aquest ‘impost al Sol’ l’estalvi serà un 80% menor del que podria estar en condicions normals, com les que tenen a la resta d’Europa. És terrible, perquè, a més, qui desobeeixi aquesta llei serà un delinqüent. I ara faré un paral·lelisme una mica bèstia: als països on poden lapidar algú per veure una pel·lícula al cinema, posem per cas, qui és més delinqüent: qui infringeix aquella llei o qui l’ha creada i l’aplica? Doncs això d’ara és igual. Si tu fiques plaques i no les tens legalitzades d’acord amb aquesta llei, et caurà una multa, però als qui han creat la norma que és totalment anòmala, retrògrada, partidista i tendenciosa, no els hi passa res.
Des de l’administració, és clar, hem de seguir les regles del joc. Posarem plaques fotovoltaiques i pagarem els impostos corresponents fins que això caigui pel seu propi pes, o perquè ho digui Europa, o pel procés que estem vivint a Catalunya. Però ha de caure.
Quin sentit té cremar carbó no sé on si li pots comprar l’energia a la casa del costat?
I què en podreu fer amb l’energia restant?
Els edificis on posarem les plaques fotovoltaiques són centres d’ús diürn. Això és perfecte: quan tu hi ets és quan hi ha sol, generes electricitat i la consumeixes. Tota la que vinga de les plaques no la pagaràs al proveïdor extern. En alguns moments, com ara els caps de setmana a l’escola, se’n produirà i no es podrà aprofitar, però tot i això s’estarà estalviant els dies de cada dia.
Si canviés la llei més endavant, seria fantàstic, perquè a més d’aquestes instal·lacions podríem pensar de fer-ne una més gran a la teulada del pavelló esportiu, que està molt ben orientada, on potser podríem comptar amb la col·laboració de cooperativistes del poble. Si poguéssim injectar l’energia generada a la xarxa podríem fins i tot obtenir rendiment pels inversors. Seria un somni, que pot ser real. A altres llocs ja es fa, però aquí anem com anem. No només seria maco, és que seria lògic. Quin sentit té cremar carbó no sé on si li pots comprar l’energia a la casa del costat?
També teniu previst de fer auditories energètiques.
Sí, volem oferir-ho als particulars. Com a particular és difícil accedir a aquests tipus de serveis i volem facilitar-ho des de l’ajuntament, i així al mateix temps ajudem a conscienciar dins el municipi.
Quina ha estat la reacció dels veïns i veïnes del poble a totes aquestes mesures que heu posat en marxa?
Evidentment, al poble hi ha diferents sensibilitats. Hi ha qui diu que el punt de càrrega per als cotxes elèctrics és el més visual i més fàcil. De fet, aquesta ha estat la mesura més econòmica: el preu és el 0,1% del pressupost municipal anual, és quasi insignificant. El canvi pels LEDS és quasi un 10%, cent vegades més. I hi ha gent que ho entén i li agrada i hi ha gent que donaria prioritat a altres coses.
Però és evident que posar en marxa aquestes mesures, a més de l’efecte directe, té també un efecte educatiu molt gran: et pots passar la vida explicant coses, però veure que funcionen és mil vegades més efectiu que fer xerrades sobre el tema.
Què més voldríeu fer els propers anys?
Ens agradaria arribar al final del mandat i que ja no calgués fer massa coses més, que ens poguéssim gastar els diners en altres temes importants, en serveis per la gent, i no en pagar la llum i contaminar el planeta.
Les vostres pràctiques poden servir de referent a altres pobles. Com doneu a conèixer el que feu?
La Xarxa de pobles i ciutats cap a la sostenibilitat és clau en aquest sentit. Perquè per molt que fem coses bones a Avià, podem dividir per dos la factura de la llum i la contaminació corresponent, però no podrem fer massa més. Però si aconseguim inspirar altres pobles, i veuen com ho hem fet, la inversió que ha suposat i el retorn que tenim, mostrem que econòmicament és viable, i a més és bo pel medi ambient, i aleshores decideixen replicar-ho, l’efecte es multiplica.
Nosaltres hem begut de l’exemple d’altres pobles d’Europa, i això és una roda. Tant de bo aquí mateix al Berguedà s’hi sumessin altres poblacions aviat.