La dinàmica urbana genera constantment espais susceptibles d'utilitzacions secundàries
A corre-cuita, l'any 2010 es va enderrocar la caserna de bombers del Ninot, a Barcelona, perquè calia espai per a l'ampliació de l'immediat Hospital Clínic. Però les retallades subsegüents a la crisi econòmica van obligar a deixar per a més endavant la nova construcció. En resultà un solar desvagat en ple Eixample. Amb bon criteri, l'ajuntament hi acaba de disposar uns jardins que de seguida s'han vist concorreguts pel veïnat. Un jardins temporals, no provisionals. És diferent.
En la nostra cultura mediterrània, "provisional" és quasi sinònim de "precari". De qualsevol solució improvisada o mal resolta, diem que és provisional. Sembla que la provisionalitat eximeix de tota exigència. S'admet que, si no ha de durar, no cal que funcioni com cal mentre dura. Provisional s'oposa a definitiu, no a correcte, de manera que les coses provisionals haurien de ser del tot funcionals mentre mantenen la vigència.
Per si de cas, vaig proposar al Consell de l'Hàbitat Urbà de Barcelona de qualificar de "temporal" (i no de provisional) la urbanització d'espais en expectativa de destí. És el cas dels jardins del Ninot. Temporalment, mentre el Clínic obté els recursos que necessita per a l'ampliació, els veïns tindran un espai d'esbarjo. Exhibeixen massa xerojardineria, per al meu gust, però no són uns jardins precaris. Són uns correctes jardins temporals.
La dinàmica urbana, molt activa en ciutats com Barcelona, genera sovint espais susceptibles d'utilització temporal. Trobo que és una bona política dotar-los d'ús. Val la pena dedicar-hi recursos proporcionats al servei temporal que fan. La ciutadania ho agrairà. Però hem d'entendre i acceptar el sentit de la temporalitat: que no siguin precaris, no significa que hagin de durar indefinidament. Si no, s'incorreria en l'error contrari al que es tractava d'evitar...
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
