El manteniment de zones verdes i la lluita contra les plagues són ara sotmesos a l’obligació de fer ús de tractaments biològics, seguint les darreres directrius europees i la transposició a les normatives estatals i autonòmiques, especialment pel que fa al Reial Decret 1311/2012, d’ús sostenible dels productes fitosanitaris.
El control de plagues mitjançant productes químics (pesticides) queda arraconat pels seus efectes nocius, tant per a la fauna com per a les persones. Els nous mètodes biològics ataquen només la font del problema, sense afectar o eliminar la diversitat d’espècies presents al biòtop.
Arran d’aquesta problemàtica, s’han anat introduint noves lleis que regulen l’ús de productes fitosanitaris, respecten el medi ambient i la salut humana, i plantegen tècniques alternatives amb mètodes no químics. És el cas del RD 1702/2011, RD 1311/2012, Directiva 2009/128/CE i Reglaments 396/2005 i 1107/2009.
No són, per tant, recomanacions, sinó obligacions per adaptar-se a les exigències de les normatives emanades de les Administracions Públiques.
LA GESTIÓ INTEGRADA DE PLAGUES
Es coneix com a “Gestió Integrada de Plagues” (GIP) l’estratègia que fa servir mètodes no intrusius en el cicle biològic.
Una de les formes més freqüents de portar a terme aquesta gestió és mitjançant la introducció de predadors naturals dels insectes o fongs que constitueixen la plaga. En paraules planeres, són insectes, bactèries o fongs que fan una acció selectiva sobre la plaga, respectant l’entorn.
Altres solucions fan ús d’extractes vegetals, com és l’oli de nim, utilitzat com a solució natural per controlar un ampli ventall de plagues a l’agricultura.
No és tòxic, en canvi, pels ocells, mamífers o animals beneficiosos com són les abelles, els cucs de terra o les marietes.
Una altra solució que compleix els requeriments de la “gestió integrada de plagues” és el rentat de les fulles amb sabons potàssics, insecticides naturals que actuen com a fitorreguladors, afectant fisiològicament les plagues.
Talher, empresa dedicada a la jardineria i treballs forestals des de fa més de 35 anys, ha pogut comprovar a Montcada i Reixac que els principis del control biològic de plagues es compleixen.
Durant els últims 3 anys, Talher ha aplicat tècniques biològiques a diversos barris de la ciutat. El primer any a Mas Rampinyo, per combatre la plaga de Psylla sp., un petit insecte que provoca que els arbres Albizia julibrissin secretin una melassa enganxifosa que taca les voreres i els vehicles aparcats a prop, provocant molèsties als ciutadans.
Talher va introduir un enemic natural d’aquesta plaga, l’Anthocoris nemoralis, un heteròpter que s’alimenta de Psylla sp.. La forma de fer-ho va ser mitjançant capsetes de cartró que es van penjar de les branques dels arbres i que contenien els insectes, en un número adient a la tipologia de plaga.
Són dos els factors més destacats perquè el tractament sigui efectiu: la data d’introducció dels predadors al biòtop, perquè coincideixi amb el cicle de vida de les plagues, i la temperatura ambient, perquè aquests enemics naturals s’hi adaptin.
Els resultats van ser els habituals a altres entorns on s’apliquen aquests sistemes per primer cop: positius pel que fa al control de la plaga però no fins el punt d’acabar amb la melassa, que va requerir un segon any de tractament per ser efectiu. Aquest primer any es va aplicar, per tant, un tractament complementari amb sabó potàssic i baldejos de la vorera amb aigua.
El segon any de tractament a Montcada va incloure novament els Anthocoris nemoralis a les Albízies de Mas Rampinyo i es va ampliar als Cercis siliquastrum del barri de Santa Maria. Els resultats van ser molt positius, amb caigudes pronunciades de la població que conformava la plaga i sense fer necessàries altres actuacions complementàries.
A la primavera del 2016 s’han introduït novament Anthocoris nemoralis als Cercis siliquastrum dels barris de Can Cuyàs i Santa Maria.
CONCLUSIONS DE L’EXPERIÈNCIA
Apart de Montcada, Talher ha realitzat actuacions a altres municipis, com és Sabadell. A més dels Anthocoris nemoralis, s’han fet servir marietes, molt efectives a les plagues de pugons, com va demostrar l’erradicació total a les Robinia pseudoacacia del barri de Mas Rampinyo, a Montcada.
Altra espècie susceptible de control biològic és la processionària del pi, mitjançant la introducció del Bacillus thuringiensis o l’ús de feromones als arbres.
Com a conclusions:
• Els tractaments són una inversió a curt-mig termini. L’acció dels enemics naturals de la plaga guanya efectivitat any rera any.
• La seva aplicació elimina completament o de forma substancial l’ús d’insecticides. En el cas de Montcada, abans dels tractaments biològics es van fer servir fins a 15 aplicacions anuals amb productes fitosanitaris. Actualment la única acció és la biològica.
• La relació entre cost i benefici és molt favorable, vista amb la perspectiva del mig termini.
• Elimina els problemes d’intoxicació o sensibilització als agents químics tradicionals.
• La resistència de les plagues al control biològic és molt rara.
• L’estratègia és més complexa que amb els insecticides, donat que cal conèixer els cicles de vida de les espècies i triar correctament els predadors per cada plaga.
