El passat 17 de novembre va tenir lloc, a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG, la “Lectiu Ultima” del professor Josep Maria Terricabres amb el títol: “Tot és provisional” Al llarg de la seva exposició, l’autor va repassar diferents moments de la seva vida professional i va concloure esmentant les tres passions que van guiar la vida de Bertrand Russel: l’ànsia de l’amor, la recerca del coneixement i una insuportable pietat pel sofriment de la humanitat. Terricabres, va afegir una quarta passió: la lluita pel ple reconeixement de Catalunya.
Al finalitzar l’acte, es va fer lliurament d’una miscel·lània d’homenatge editada per Documenta Universitària. D’aquest treball voldria esmentar la contribució del filòsof Xavier Rubert de Ventós titulada: “Obrir la consciència com qui obre el motor del cotxe.” El text, del també filòsof Rubert de Ventós, és un conjunt d’aforismes que giren a l’entorn de diferents qüestions de la filosofia i de la vida.
Els meus ulls es van aturar en un que deia: “Doncs bé, la natura mateix, ha fet tots aquests passos que van del rèptil a Homer. Nosaltres, en canvi, amb tota la nostra intel·ligència aplicada i ara assistida per ordinador, no hem arribat encara a saber fabricar ni tal sols vida vegetal a partir de les molècules minerals que la componen. El dia que ho aconseguim podrem parlar de tu, a la natura. De moment: respecte i veneració.”
Em sembla un excel·lent punt de partida, és a dir, abans de res, cal respectar totes les formes de vida que existeixen al nostre entorn i venerar-les ja que la vida és sagrada i, en conseqüència, mereix tota la nostra admiració, consideració i estima. Per tant, a les passions esmentades per Russel i Terricabres jo hi afegiria: l’amor per la natura.
