L’Institut Narcís Monturiol guanya el premi estatal d’Aprenentatge i Servei 2016, una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat.
L'institut Narcís Monturiol de la Barceloneta ha guanyat el premi estatal d'APS 2016 que convoquen la Red Española de Aprendizaje-Servicio, la Fundació Educo i l’Editorial Edebé. Aquí trobareu la llista premiats i finalistes.
L'aprenentatge servei (APS) és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.
Durant el curs 2015-16 l'AMB, amb la col·laboració de la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) i Bcn Escoles + Sostenibles, i en el marc del Programa Metropolità d'Educació per a la Sostenibilitat (PMES) va impulsar un projecte pilot d'Aprenentatge i Servei a diferents centres de l’àrea metropolitana que pretén servir de model per a desenvolupar, en el futur, altres projectes d’APS a tot el territori metropolità.
En el cas que relatem, el treball va ser dissenyat i executat pels alumnes de primer CFGS d’Educació i Control Ambiental de l'institut Narcís Monturiol, dins el mòdul d’Activitats Humanes i Impacte Ambiental, que van portar a terme una ecoauditoria a l’escola Mestre Gibert i Camins el curs 2015-16.
Aquesta ecoauditoria (o auditoria ambiental) cobreix la necessitat de l’escola de conèixer el seu estat ambiental i subministra a la comunitat educativa una eina molt potent amb la que volen establir tot una sèrie d’activitats d’educació ambiental en el futur, així com s’ha plantejat fer, per aquest curs 2016-17, el disseny d’un Sistema de Gestió Ambiental per a l’escola, en base a la diagnosi ambiental realitzada.
La tasca va ser entomada amb entusiasme per l’alumnat i la participació va ser molt amplia, resultant un treball de gran abast i qualitat.
Procés de treball i valoració
El grup classe es va dividir en tres grups, cada grup estava format per set comissions. Sis de les comissions es van ocupar d’un factor d’estudi, llum, aigua, soroll, gas, residus, infraestructura i temperatura. L’última de les comissions es va encarregar de l’organització de tot el treball. La comissió d’organització va dur a terme el treball administratiu de la gestió d’aquest projecte. Va mantenir la comunicació entre les comissions de l’institut i l’escola, també va unificar el treball de les comissions i va encarregar-se d’estructurar i recolzar tots els treballs. La resta de comissions van realitzar l’anàlisi de diferents paràmetres per al posterior establiment d’una diagnosi que van complementar amb l’elaboració d’un document de mesures correctores dels impactes establerts. El seguiment diari del treball es va portar a través d’actes de grup, afavorint d’aquesta manera el coneixement mutu i la col·laboració entre comissions.
Finalment, cada comissió va elaborar el seu informe i la d’organització els va donar un format homogeni i va preparar la presentació per a la comissió d’escola més sostenible de l’escola Mestre Enric Gibert i Camins. La presentació la va fer una representació del grup classe, amb la comissió organitzadora portant el fil conductor i un representant de cadascuna de les altres comissions explicant les conclusions concretes del treball.
Com es pot observar, el pes del treball va recaure en l’alumnat, de manera que des de l'organització del treball fins la redacció de l’informe final, tothom va ser conscient dels passos que s’havien de fer, la seva cronologia i la seva importància relativa. De fet, aquest mètode de treball va fer que la motivació anés en augment. El desig de veure el seu treball acabat amb qualitat, de que fos útil a una altra escola, i fos valorat per la seva professionalitat, va fer superar les expectatives i que s’assolís la majoria d’objectius plantejats al començament del projecte amb excel·lència.
La participació i protagonisme de l’alumnat va ser tant activa, que la tasca de la professora va ser guiar el projecte, resoldre dubtes, introduir elements de reflexió, establir estàndards de rigor científic i de qualitat del treball. La recompensa va ser l’informe final i la seriositat i atenció amb què va ser rebut per part dels membres de la comissió d’escola més sostenible de l’escola Mestre Enric Gibert i Camins. D’altra banda, l’escola va valorar positivament la tasca realitzada, tant per la conducta responsable dels alumnes en les visites, com pel volum de dades analitzades i la qualitat tècnica del treball. Es valora en general que el temps ha estat un factor limitant, tant pel desenvolupament del treball com per la difusió del procés i resultats, de manera que es proposa millorar la planificació entre centres per poder ajustar “els tempos” dels centres participants de la millor manera.
A un altre nivell, i en el marc del projecte triennal 2015-2018 de l’institut Narcís Monturiol, aquest projecte d’aprenentatge i servei es vol continuar en els propers anys de dues maneres: d’una banda, l’alumnat de primer curs ha de continuar auditant altres institucions i escoles de la xarxa Barcelona + Sostenible, i de l’altra, l’alumnat de segon curs dissenyarà sistemes de gestió ambiental per a les escoles ja auditades. Així, el servei de millora ambiental ha de continuar desplegant-se i aprofundint-se com una taca d’oli per tota la ciutat.
