El centre de Premià de Mar es transforma per donar prioritat els vianants

La xarxa viària dels municipis ha anat evolucionant al llarg dels anys en funció de les necessitats urbanístiques i de mobilitat pròpies de cada època. Els municipis que hem heretat avui en dia són un cúmul de carrers i places que s’han anat configurant a cada època; des dels carrers estrets i sinuosos de l’època medieval, als eixamples ortogonals de principis del segle XX i als barris de nova construcció dels anys 50, 60 i 70.

En la majoria de municipis els centres urbans han esdevinguts punts de gran complexitat de la gestió de la mobilitat. Normalment els centre urbans són entorns amb els carrers molt estrets, amb una estructura sovint sinuosa i, també, són entorns que concentren un gran nombre d’equipaments, serveis i activitat comercial. 

Per tal de gestionar i reordenar la mobilitat en aquests entorns la tendència actual de la majoria de municipis és la de crear carrers de plataforma única on, teòricament, s’ofereix més espai per al vianant i es limita la circulació de vehicles a motor. 

Ara bé, els carrers de plataforma única no sempre són sinònim de carrers de prioritat de vianants. La plataforma única, fa referència a les característiques físiques del carrer on l’espai públic està tot a un sol nivell; i la prioritat per a vianants fa referència a l’ordenació de la mobilitat, és a dir, a quins vehicles tenen dret i/o preferència a passar-hi i en quines condicions. 

Si l’objectiu dels carrers de plataforma única és crear espais per a vianants, això vol dir que cal trencar radicalment el concepte de carrer com a espai de pas i passar al concepte de carrer com a espai d’estada. (espai públic de diversos usos)

Alguns carrers per a vianants, malgrat disposar d’una plataforma única i, per tant, afavorir la mobilitat a peu, no trenquen amb aquesta concepció del carrer per a passar i, a efectes pràctics, segueixen creant un espai segregat per als vianants i un espai central i preponderant per als vehicles. El resultat acostuma a ser un carrer que, tot i tenir les característiques físiques d’un espai per a vianants, funciona com un carrer convencional. 

En el següent exemple es mostren dos carrers de plataforma única, però amb un disseny molt diferent i on es veu clarament que, malgrat disposar de la plataforma única el funcionament del carrer segueix sent com un carrer convencional:

Carrer de plataforma única amb segregació d'espais	Carrer de plataforma única sense segregació d'espais
Quin és el resultat de la mobilitat?
El trànsit motoritzat segueix tenint un espai preponderant al carrer	El trànsit motoritzat no té un espai definit per on passar
La linealitat de l’itinerari reforça la mobilitat de pas vers la mobilitat d’estada	La no linealitat de l’itinerari reforça el carrer com a espai d’estada
Els vianants tendeixen a ocupar el seu espai natural a les voreres teòriques	Els vianants ocupen la totalitat del carrer com el seu espai natural

A part del propi disseny del carrer de plataforma única, per tal que aquest funcioni com una veritable zona de prioritat per a vianants cal tenir en compte, també, d’altres aspectes:

• L’aparcament ha d’estar molt limitat i, si és possible, no permetre l’aparcament en calçada dins de la zona de prioritat de vianants. Cal tenir en compte que l’aparcament actua com un element d’atracció de mobilitat de vehicles motoritzats, cosa que precisament té l’efecte contrari que es cerca amb les zones de prioritat de vianants.  
• Evitar itineraris de pas. Els itineraris pels carrers de prioritat de vianants no poden ser itineraris de pas (per a vehicles), és a dir, no poden un funcionar com a itineraris naturals per connectar un punt amb un altre de la ciutat. S’han de cenyir a permetre l’accessibilitat als habitatges per als veïns però sense donar una continuïtat de pas.  
• Normes clares. Els carrers de prioritat de vianants requereixen d’una normativa clara que és bo que quedi regulada en alguna ordenança municipal i que compensi els buits o ambigüitats que existeixen actualment en al Codi General de Circulació respecte a la mobilitat als carrers de prioritat per a vianants.
• Mecanismes de control. És possible que per reforçar el paper dels carrers de prioritat de vianants sigui necessari instal·lar mecanismes de control d’accés a la zona de prioritat de vianants i, només permetre el pas als vehicles autoritzats (veïns, comerç, mercaderies, etc.). Això es pot fer mitjançant elements físics (pilones) o bé mitjançant sistemes de vídeo. En el següent enllaç es pot consultar un estudi comparatiu entre les pilones i les càmeres com a sistemes de control d’accés a la zona de vianants. 

L'exemple de Premià de Mar

Premià de Mar és una de les ciutats més importants del Baix Maresme, amb 27.866 habitants (2016) i un important pol comercial de la zona. 

El centre urbà de la vila es caracteritza per un conjunt de carrers estrets que conformen un pol d’activitat social, lúdic i comercial ja que s’hi concentren una gran quantitat d’equipaments, comerços i restauració. 

Per tal de gestionar la mobilitat d’aquest espai l’Ajuntament de Premià va començar a impulsar la reconversió dels carrers en espais de prioritat de vianants.

El procés s’inicia al voltant de l’any 1992 en que es redacta un pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic del casc antic de Premià de Mar. En aquest pla es regula la tipologia edificatòria i, en conseqüència, les façanes de l’àmbit de protecció, de tal forma que l’aparcament individual esdevé difícil d’efectuar-se. Simultàniament s’indica la possibilitat d’equilibrar aquesta situació, creant una sèrie d’aparcaments col·lectius que s’organitzen en forma de corona respecte a l’àmbit del Casc Antic de Premià de Mar.

Al voltant de l’any 2000 es redacta un document equivalent a un masterplan  d’urbanització de la zona que s’anirà desenvolupant per fases. Actualment s’ha realitzat aproximadament un 90% d’aquest  masterplan i es preveu la seva ampliació atesa la bona acollida per part dels veïns i la seva demanda pel que fa a ser inclosos a la zona de prioritat invertida.

Les premisses bàsiques a tenir en compte son les relatives a una actuació de prioritzar la utilització dels carrers de la zona per part dels vianants en front dels vehicles. En aquest sentit s’ha utilitzat el mobiliari urbà, i especialment l’arbrat ubicat en grans jardineres, de tal forma que els vehicles que hi circulen ho han de fer amb molta atenció i velocitat lenta. Per tant, la disposició del mobiliari urbà afavoreix la mobilitat dels vianants.  

Aquesta actuació també implica la possibilitat que el vehicle pugui arribar a qualsevol lloc per tal d’efectuar les tasques pròpies dels residents, com per exemple, accedir als seus habitatges.

El que s’ha aconseguit és que els vehicles que circulin per els carrers del casc antic  siguin els dels propis veïns i que la circulació “de pas“ hagi desaparegut del centre.

El fet que els vehicles hagin desaparegut del carrer implica, no tant sols un millor confort per als vianants, sinó també per als propis vehicles dels residents que arriben més còmodament al seus habitatge.

En els següents dues fotografies es mostra un exemple del C. Gibraltar l’any 2008 (abans de realitzar l’actuació) i en l’actualitat. 

Font: Google Maps (2008)

Font: Google Maps (2016)

Actualment la xarxa de carrers de prioritat per a vianants té una longitud de 5,7 quilòmetres. Això suposa un 11,8% del total de la xarxa bàsica de vianants del municipi. D’aquest 11,8%, un 9,9% són carrers de prioritat per a vianants però per on poden passar vehicles a motor autoritzats, per exemple dels propis veïns, i només un 1,9% són carrers exclusius per a vianants (on el trànsit de vehicles no hi està permès). 

Plànol amb la tipologia dels carrers de Premià de Mar. Font PMUS de Premià de Mar

Prioritat per als vianants, però de veritat

Per tal de gestionar la mobilitat per als carrers de vianants i afavorir que aquests actuïn com a autèntics espais de convivència l’Ajuntament va apostar per l’ús de jardineres com a elements de regulació del trànsit dels vehicles a motor. 

Al llarg del carrer de prioritat de vianants es van instal·lar diverses jardineres, creant un itinerari per al vehicle privat en zig-zag que trenca amb la linealitat dels carrers de pilones. 

Amb aquest disseny es segueix permetent el pas de vehicles a motor, però aquests ja no tenen un espai completament segregat i definit, sinó que s’han d’adaptar i respectar la presència de vianants al carrer. 

L’ús de jardineres reforça el paper del carrer com a espai d’estada i fa que els vianants utilitzin la totalitat de l’espai públic disponible. Alhora, el vehicle que hi passa segurament ho fa perquè és el darrer tram del seu trajecte i ha d’accedir a algun dels local del carrers, és a dir, la mobilitat en vehicles a motor es restringeix a un ús molt local i limitat. 

Aparcament al voltant de la zona de prioritat de vianants

Per tal de poder crear espais de prioritat de vianants ja s’ha comentat que és important que en aquests carrers hi hagi una oferta molt limitada o inexistent de places d’aparcament. No cal oblidar, però, que al tractar-se de zones amb un important atractiu comercial, hi ha molta gent que necessita accedir-hi, per tant cal poder donar alguna resposta a l’aparcament dels vehicles que accedeixen en aquests espais. 

En el cas de Premià de Mar es va crear tota una xarxa d’aparcaments al voltant de la zona de prioritat per a vianants. Aquests aparcament són, en la seva gran majoria, aparcaments de rotació, és a dir, aparcaments regulats (zona blava, aparcaments en superfície i aparcaments soterrats) i que tenen per objectiu cobrir la demanda dels visitants que accedeixen a la zona de vianants.

Naturalitzar el carrer

Aprofitant l’actuació de la instal·lació de les jardineres l’Ajuntament de Premià de Mar va iniciar el passat més d’abril de 2016 un projecte de naturalització del carrer que té com a principal objectiu crear petits ecosistemes en l’espai urbà. 

Aquests espais van configurant un itinerari verd a través dels carrers de vianants i enforteixen el rol de l’espai públic com un espai d’estada i no de pas. 

Els petits ecosistemes s’han dissenyat en funció de les característiques del clima mediterrani i s’ha utilitzat vegetació autòctona, molt més adaptada a la climatologia de tot l’any i més resistent a les plagues. 

També està previst que en alguns d’aquest ecosistemes s’hi puguin introduir nius d’ocell i també alguns altres insectes, com les marietes, que ajuden al control de les plagues a les plantes. 

Resultats obtinguts:

Quota molt alta de mobilitat interna a peu

Premià de Mar té un índex de mobilitat a peu en els desplaçaments interns al municipis molt alt, concretament del 86%, segons les dades del Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS). Aquest fet s’explica per aspectes com que Premià de Mar és un municipi compacte on les distàncies entre els diferents pols d’atracció no són molt altes i, per tant, són susceptibles de fer-se a peu. 

Però també és obvi que el disposar d’una àmplia xarxa de carrers de prioritat per a vianants fa que la mobilitat a peu també sigui més agradable i segura i això té una clara influència en l’alt nivell de mobilitat a peu del municipi. 

Potenciació del nucli comercial

Premià de Mar és el pol comercial més important del Baix Maresme. Aquesta força del comerç local s’ha incrementat encara més gràcies a la xarxa de carrers de vianants que han incrementat l’atractiu de la zona com a espai d’activitat social i econòmica. Prova d’això és l’opinió majoritàriament favorables que tenen els comerciants de la zona de prioritat de vianants del nucli antic del municipi. 

Moderació de la velocitat

Gràcies al recorregut en zig-zag que cal fer per passar a través de les jardineres s’ha aconseguit una reducció molt efectiva de la velocitat dels vehicles i sense haver d’utilitzar obstacles físics en calçada. Malgrat que pels carrers de prioritat per a vianants també hi poden passar els cotxes, aquests han d’anar a una velocitat molt reduïda que no suposa un perill per als vianants.

Dissuasió del trànsit de pas

Gràcies als itineraris en zig-zag i, també, a uns sentits de circulació que no permeten els itineraris de pas per la zona de vianants s’ha aconseguit que el trànsit que circula per aquests carrers sigui pràcticament residual i en centrar en els propis veïns de la zona. Això s’ha aconseguit sense necessitat d’haver d’instal·lar cap element de limitació de l’accés a la zona de prioritat de vianants com per exemple pilones o càmeres. 

Flexibilitat i cost

L’actuació realitzada a Premià de Mar es pot categoritzar en dues grans parts. Per una banda hi ha tot el que té a veure amb la urbanització dels carrers en plataforma única. Això és una actuació d’alt cost i que implica temps i recerca de fons per a desenvolupar-la. 

Ara bé, la segona part de l’actuació, la col·locació de les jardineres és una actuació de baix cost i que, té la virtut que és flexible i reversible. Així, les jardineres es poden ubicar allà on es considera més oportú i es pot anar adaptant la seva configuració i nombre un cop s’han posat en funcionament i se n’ha analitzat el resultat. 

L’actuació, per tant, es basa en dues peces clau, per una banda es resol la concepció física del carrer amb una actuació d’urbanització d’alt cost i, per altra banda, es resolt l’ordenació d la mobilitat de la zona amb actuacions de baix cost, més flexibles i reversibles, que permeten treballar de manera més dinàmica i participativa i a partir de proves pilot. 

Previsions de futur

Atesa la bona acollida per part del veïnat i la demanda relativa a la ampliació de l’àmbit inicial es te en compte la possibilitat d’ampliar el masterplan inicial d’urbanització.