Els ulls són el mirall de l’ànima però no del cervell. Com afirmen alguns antropòlegs, encara tenim més d’animals instintius que d’humans en el sentit racional, i ens poden les emocions. Això podria explicar en part el fet que Instagram creixi a un ritme més ràpid que Twitter. Les imatges projecten i desperten sensacions de forma immediata, mentre que amb 140 caràcters de text el més probable és que es generin controvèrsies i malentesos, més que deliberació. Però les imatges per si soles tampoc són suficients per canviar conductes o prendre decisions ja que a les xarxes socials estan curosament seleccionades per oferir la millor versió de la natura i de nosaltres mateixos.
Anem cap a un món d’imatges? Amb signes encara de ressaca informativa després del MWC17, una es sorprèn mirant amb ulls curiosos les nombroses botigues de telèfons mòbils i els dits frenètics de passejants i badocs a les terrasses dels bars. Quins són els dispositius més usats? Hi ha més iphones o androids? Realment tornaran els mòbils vintage a l’estil del mític Nokia 3310? La veritat és que aquesta notícia llançada durant la celebració del congrés sonava molt nostàlgica i força hipster. Però el cert és que el leitmotiv d’aquells dies va ser, de fet, que les pantalles seran cada cop més grans, que alguns mòbils fins i tot incorporaran lents de gran angular, i que el repte són les pantalles amb resolució 4K i el desplegament de xarxes 5G per fer front al creixement de l’ús de dades i de continguts multimèdia.
Pel que sembla, es va imposant la idea que tot contingut ha d’entrar pels ulls quan parlem de dispositius mòbils. No és d’estranyar que fins i tot es prevegi que els telèfons incorporin escàner d’iris. Això, sumat a l’internet de les coses, obre innombrables camins al màrqueting i altres camps: imagino apps que mesurin la dilatació de les ninetes -pròpies i alienes- al més pur estil Blade Runner, però també estratègies comercials que utilitzin la reacció de les nostres ninetes davant del que veiem per costumitzar el missatge, la imatge i el producte que se’ns ofereix.
Una de les xarxes socials que està més orientada a explotar la cosa visual és Instagram. Es poden trobar tota mena de tutorials, cursos i també recerca científica sobre l’ús d’Instagram per influir en els comportaments propis i dels altres. Quan es tecleja a un buscador “instagram and” el sistema ofereix ja les cerques més comuns que afegeixen els mots “self-esteem”, “uses”, “identity”, “narcissism”, “marketing”, business”. En efecte, Instagram va de captar l’atenció visual dels seguidors i això es pot fer seguint diferents estratègies que es poden aprendre amb vídeos de Youtube o amb serveis de consultoria i assessorament.
Com no podia ser d’altra manera, Instagram també és objecte de recerca científica en l’àmbit socio-educatiu i de la salut. Se n’han investigat els efectes sobre qüestions com la depressió, hàbits o transmissió de patrons de comportament. Però encara no hi ha literatura específica sobre el rol que pot jugar en la comunicació ambiental. I aquesta és una qüestió paradoxal perquè resulta que bona part de les imatges publicades a Instagram inclouen paisatges i vida salvatge, amb profusió de cels i núvols.
Un estudi sobre temes d’interès a Instagram (Ferrara, 14) proposa una agrupació de categories d’usuaris per clústers d’interès d’acord amb l’anàlisi de tags o etiquetes. La categoria de tags que evoquen sentiments inclou #love, #nature, #sky. I es diferencia d’una categoria que inclou el que l’autor anomena attention-seeking tags (etiquetes per captar atenció comuns a les microcomunitats) com ara #photooftheday, que es consideren representatives de situacions on els usuaris busquen l’atenció i l’aprovació dels seus seguidors.
Comprovant això a la mateixa xarxa social, resulta que #nature i #sky figuren sempre en els llistats dels tags més populars i els que no pots deixar d’utilitzar si vols ser algú en aquesta xarxa, juntament amb altres com #beach o #sun. Però és que si es busca algun dels tags populars que no són explícitament sobre natura, com ara #cute, es comprova que la majoria de fotos són d’animals. I en canvi #environment no sembla una etiqueta molt comuna per tenir rellevància a Instagram. Hi ha una conclusió fàcil, per òbvia, en tot plegat. Instagram va d’allò que entra pels ulls.
La natura és tan grandiosa que ofereix emoció, atracció i admiració permanent i continuada a l’iris. Però el medi ambient és un concepte social que no entra pels ulls sinó pel coneixement i necessita molt més que grans pantalles i grans angulars. Amb el creixement i supremacia de la imatge a través del poder de les pantalles dels mòbils ens enfrontem a un autèntic repte si volem connectar l’iris amb la raó i no només amb l’emoció.
