Millora de la planta de compostatge de Torrelles

S'han inaugurat les obres de millora que s’han dut a terme a la planta de compostatge de Torrelles, de la mà de l’alcalde de Torrelles de Llobregat, Ferran Puig, l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia.

Les obres han consistit a construir cinc sitges en la zona de descomposició i a instal·lar un sistema de reg eficient per a cadascuna, que en permet la sectorialització. Es tracta d’una actuació que comporta una clara millora del procés de compostatge i la disminució de les males olors. El nou sistema instal·lat és el que s’exigeix a les plantes de compostatge de nova construcció. Amb el sistema actual, calia voltejar el material per oxigenar la massa, fet que provocava fortes olors. Les noves sitges tenen solera airejada que fa les funcions d’oxigenació i es garanteix un increment en la freqüència d’aportació d’oxigen. Això permetrà produir compost de millor qualitat que serà apte per a l’agricultura ecològica.

L’Agència de Residus de Catalunya ha finançat les obres, que han tingut un cost de mig milió d’euros, a través del retorn del cànon de residus municipals.  Aquestes millores han estat finançades íntegrament per l’ARC, a través d’una subvenció atorgada als titulars del servei, l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat i l’AMB, provinents del retorn del cànon de residus municipals. Aquesta taxa la paguen els ajuntaments quan duen els residus provinents de la fracció restant al dipòsit controlat. El cost total ha estat de mig milió d’euros.

La planta de compostatge de Torrelles, pionera

La de Torrelles va ser la primera planta de compostatge de Catalunya, i de tot l’Estat, en començar a tractar la fracció orgànica de residus municipals (FORM) recollits selectivament, l’any 1996. La instal·lació tracta unes 4.500 tones anuals a l’any de fracció orgànica, provinent dels residus orgànics que els ciutadans de diversos municipis metropolitans recullen selectivament, i produeix al voltant de 1.000 tones de compost a l’any. El compost obtingut al llarg dels darrers anys ha estat de molt bona qualitat, amb certificació per usar-lo en agricultura ecològica. En l’actualitat s’utilitza tant per a l’agricultura com per a la jardineria.

A les plantes de compostatge es realitza un pretractament: s’obren les bosses, s’efectua un triatge dels residus orgànics per extreure'n els impropis, i es barreja la FORM amb residus vegetals prèviament triturats per garantir una adequada porositat i facilitar la descomposició. El procés de compostatge, amb una durada aproximada d’uns 3 mesos, consisteix en facilitar que aquesta barreja de residus orgànics es descompongui, imitant la degradació que té lloc a la natura però de forma controlada i accelerada.

Es tracta d'un procés biooxidatiu produït per un conjunt  de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals òptimes de temperatura i humitat. Al finalitzar el procés, el material queda higienitzat i estabilitzat, de manera que ha estat transformat en compost, un producte d’aspecte terrós, de color fosc, olor agradable, semblant a la terra de bosc, i que conserva matèria orgànica i nutrients.

La prioritat és la recollida selectiva de la matèria orgànica

Durant la inauguració, Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l'AMB, ha declarat que "la recollida de matèria orgànica és una prioritat absoluta per fer una gestió òptima dels residus" i ha remarcat que "ens posem les piles en el tractament de matèria orgànica, i fem una crida a la ciutadania per millorar la separació i avançar cap al residu zero".

Gràcies a la millora del sistema de tractament de residus, l'AMB ha iniciat el procés per aconseguir el certificat que acrediti la planta com a productora de compost ecològic d'una qualitat superior, tal com preveu el Reial decret 506/3013, i que pot ser destinat a usos més selectius, que inclouen els agrícoles, la utilització en jardins, arbrat de l'espai públic, etc. Està previst que aquesta certificació es pugui obtenir aquest mateix any. 

Per al director de l’ARC, Josep Maria Tost, "tots plegats, el Govern, l’AMB, i els ajuntaments, encara tenim l'assignatura pendent de l'orgànica. Hem de fer un treball de proximitat: a través dels educadors ambientals, de la sensibilització a les escoles, de campanyes municipals,  i treballar de la mà dels grans productors. Tot això és  la clau per millorar en la recollida selectiva".

La planta de compostatge de Torrelles dóna servei a diversos municipis de l’entorn, entre ells el nostre. Per garantir un correcte reciclatge i la producció de millor compost, és important que la FORM recollida porta a porta no inclogui residus impropis i estigui tancada en bosses compostables.Les característiques singulars de la fracció orgànica  suposen un desafiament per a les instal·lacions de tractament, on cal dur a terme una gestió molt adequada per evitar qualsevol tipus de molèstia i, al mateix temps, produir un compost d’alta qualitat. L’aplicació del compost al sòl dóna ple sentit a la recollida selectiva i preserva el valor de la matèria orgànica i els nutrients en relació al tancament dels cicles materials que contribueixen a la conservació i millora de la fertilitat del sòl, a la lluita contra el canvi climàtic i esdevenen un perfecte exemple de bioeconomia circular.

La FORM  és una de les fraccions que té major perspectiva de recuperació, ja que permet obtenir, d'una banda, un compost de qualitat i, de l'altra, en el cas de plantes de digestió anaeròbica, biogàs, potencialment valoritzable energèticament. En el Programa General per a la Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20), la gestió de residus orgànics és una prioritat. L’objectiu per a l’any 2020 és que es valoritzi el 60% d’aquests residus.

Foto: Moment de la inauguració.