Font: Diputació de Barcelona
Lorenzo Chelleri. Foto: Gonçal Luna
Quant val un arbre en un país on n'hi ha molts ? I en una regió on no n'hi ha cap ? Quant ens pot costar no actuar davant el canvi climàtic ? Aquestes són algunes de les preguntes que es van respondre en una jornada organitzada per la Diputació de Barcelona, el COAMB i la Xarxa.
Amb la participació de més de 120 representants municipals, la Diputació de Barcelona, el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat han organitzat la jornada tècnica “Resiliència urbana per l’adaptació local al canvi climàtic: Solucions basades en la natura i balanç econòmic”, orientada a posar en comú coneixement i experiències locals sobre el tema en el marc del Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya.
La jornada ha comptat amb experts com Dan Lewis del programa HABITAT de Nacions Unides o Lorenzo Chelleri, doctor en geografia urbana (UAB), a més de la presentació de diversos exemples municipals sobre solucions basades en la natura, com a exemple d’accions locals de resiliència i adaptació al canvi climàtic i del “cost de no actuar”.
Per Lorenzo Chelleri, un dels primer conceptes a aclarir és que la "la resiliència urbana no és un objectiu per si mateixa i no és el mateix que sostenibilitat".
Un dels elements importants que es van posar de manifest és la dificultat de visualitzar els costos i beneficis econòmics de les polítiques locals d'adaptació al canvi climàtic. La conclusió en tot cas va ser compartida, el cost de no actuar per adaptar-se al canvi climàtic pot ser més elevat que el cost de les accions que cal portar a terme. En aquest sentit, Ramon Rabella, cap de l'Oficina tècnic de canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, va presentar els resultats de diversos anàlisis que han fet i on es demostra que els municipis amb menys recursos són els més vulnerables al canvi climàtic en termes de potencial d'adaptació.
Josep Garriga va explicar els diferents referents internacionals sobre metodologies i propostes de quantificació dels costos i beneficis de l'adaptació, des de l'Informe Stern (2006) fins a informe més recents. Va proposar que si cal començar, millor fer-ho per accions ràpides i concretes per començar a percerbre beneficis de l'adaptació, i va reconèixer la dificultat d'invertir per prevenir un succés que pot passar o no en el futur. En tot cas, no sempre es fàcil posar un valor o preu a les accions: quant val un arbre en un país on n'hi ha molts ? i en una regió on no n'hi ha cap ? Només el seu valor comercial, que pot ser molt baix, o el valor simbòlic que pot ser infinit ? Però fer l'esfoç de posar un valor econòmic, ni que sigui teòric, permet ajudar a visibilitzar la situació i prendre decissions.
Virgínia Domingo i Josep Garriga en la seva intervenció. Foto: Gonçal Luna
Així ho ha fet l'Ajuntament de Granollers, tal i com va explicar Virgínia Domingo, que han quantificat el cost de no actuar en el seu Pla local d'adaptació al canvi climàtic. El fet de no actuar per avançar en els processos d’adaptació comporta costos econòmics extra que hauran de ser assumits per diferents actors (administració local, Generalitat de Catalunya, sector econòmic i ciutadania). A partir dels impactes més significatius identificats a Granollers (inundacions, afectació salut de les persones per onades de calor, afectació medi natural per incendis i sequera) i utilitzant metodologies de referència quan aquestes existeixen, o proposantne de nova, Granollers ha quantificat del cost de no actuar, amb l’objectiu de diposar d’una referència en relació a la cost-eficiència de les accions previstes i millorar la planificació dels processos i recursos públics a destinar a l’adaptació.S’ha estimat que els riscos meteorològics podran moure’s entre uns 115M€ en 15 anys sota condicions climatològiques actuals, i uns 200 M€ sota condicions d’accentuació del canvi climàtic. Això implicaria un impacte del canvi climàtic de +85 M€ en 15 anys.
Per altra banda, també es va explicar què són les solucions basades en la natura com a exemple d'accions que poden ajudar a adaptar-nos al canvi climàtic, entre d'altres beneficis, i es van compartir les experiències de Madrid, Barcelona, Mollet del Vallès i Premià de Mar.
Luís Tejero de l'Ajuntament de Madrid exposen les seves solucions basades en la natura per adaptar-se al canvi climàtic. Foto: Gonçal Luna
El nou Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia és el corrent principal del moviment Europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa renovada defineix els compromisos renovats i la visió compartida per abordar reptes interconnectats: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i l’energia sostenible.
Com a proposta del Grup de treball d’Adaptació al canvi climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, els ens locals han mostrat interès en disposar de més coneixement sobre eines i solucions basades en la natura com a accions per augmentar la resiliència i la capacitat d’adaptació de les ciutats i pobles respecte el canvi climàtic; i també interès en entendre i conèixer com aplicar l’avaluació econòmica i el cost de no actuar en les polítiques locals d’adaptació.
