Aposta per crear un nou espai protegit entre Sabadell i Terrassa

El parc de la Grípia-Ribatallada és un espai agroforestal que es troba entre les dues capitals del Vallès Occidental. Està caracteritzat per ser una zona on es combina el paisatge agrari, amb camps, alguns horts i masies, boscos i alguns elements urbans. Però la particularitat d'aquest territori és el fet que està solcat per un munt de rieres i torrents com els de la Grípia, el de la Betzuca o el de Ribatallada. Aquests espais humits tenen un elevat potencial de riquesa i valor ambiental, de diversitat biològica i de connectors ecològics, que podrien esdevenir boscos de ribera. Es tracta d’un corredor ecològic entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, d’una banda, i el de Collserola, d’una altra.

Aquest espai està protegit per dos plans especials, però ara es vol fer un pas més i afegir-hi una protecció supramunicipal, equivalent a la que tenen els parcs de Collserola i de Sant Llorenç del Munt. Per aconseguir-ho, s’estan treballant accions de cooperació entre els cinc municipis responsables d'aquest àmbit: Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Matadepera i Castellar del Vallès.

Accions en marxa

Ara per ara, ja hi ha tres accions en marxa relacionades amb el parc de la Grípia-Riballatada. D’una banda, l’Ajuntament de Sabadell ha encarregat a l’Adenc un estudi sobre l’estat de regeneració dels boscos que formen part del parc, amb l’objectiu de conèixer l’estat d’aquest espai després de la ventada que va tenir lloc pel desembre de 2014.

En segon lloc, el consistori portarà a la propera Junta de Portaveus una moció que ha de permetre crear un camí senyalitzat dins el parc, amb l’objectiu de millorar la connectivitat de tot l’espai. I, en tercer lloc, properament s’iniciaran els contactes amb els municipis limítrofs per treballar conjuntament en la preservació del parc.

Joan Berlanga, tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat, ha afirmat en roda de premsa avui que “l’espai natural que hi ha entre Sabadell i Terrassa és fràgil i ha patit molta pressió, com per exemple la construcció del camp de golf. En aquest sentit, cal preservar l’espai i donar-lo a conèixer. I volem fer-ho de la mà dels municipis de l’entorn”.

Per la seva banda, Abraham Mas, president de l’Adenc, ha subratllat que “amb aquest projecte avancem en la conservació del rodal i aixequem barreres, tant físiques com fictícies, que hi ha entre Sabadell i Terrassa”.

Objectius del parc

Els objectius del projecte del nou Parc es basarien en la promoció de l’activitat agrària, en base a establir mecanismes que facilitin la viabilitat de les activitats agràries, cercar sinergies entre sectors, reforçant així la presència de l’agricultura com a activitat professional i forma de vida digna en el territori. 

També elaborar un projecte de camins, tot donant continuïtat als actuals, com per exemple l’eix nord-sud entre Mossèn Homs i l’hospital i més endavant amb el camí dels Monjos i l’eix est-oest al llarg de la línia de ferrocarril R4, com a recuperació del vell camí entre Terrassa i Sabadell. Assegurar una xarxa de camins accessibles que permeti la mobilitat sostenible entre tots els municipis.

A continuació es proposa refer la integració dels espais urbanitzats. Les grans peces artificials com el golf, l’hospital o els equipaments de l’antiga Mancomunitat han de ser delimitats, se n’ha de limitar l’impacte i s’han d’integrar per protegir l’entorn. Es tracta que l’espai natural atorgui límits clars a les taques urbanitzades.

Així com endegar projectes de custòdia veïnal lligats a espais concrets: espais dels torrents de la Grípia i de la Betzuca, Mossèn Homs, planes de Mas Canals, Sant Julià d’Altura... i fer més permeables les infraestructures que travessen el territori, particularment en els passos fluvials: línia del ferrocarril R4, carretera N150 i autopista C58.

També es pretén gestionar el conjunt de torrents i rieres des de les seves capçaleres amb criteris de sostenibilitat i racionalitat. Això pot permetre estendre la qualitat del preparc de Sant Llorenç cap a la plana del Vallès. Vetllar per la seva integritat, la protecció dels seus valors naturals, el control de la contaminació, l’extracció de plantes al·lòctones invasives... Un àmbit que permet endegar polítiques de pas i/o integració d’alguns d’aquests torrents en àmbits urbans o la seva conversió en parcs urbans: particularment a Matadepera, Castellar del Vallès i Sant Quirze del Vallès, a la façana est de Terrassa i a la incisió a dins de Sabadell.

Generar activitats socials en aquest espai, un cop reconegut i identificat per la ciutadania. Activitats que anirien des del lleure i la cultura, fins a l’educació ambiental, la custòdia i el seguiment de l’actuació de les administracions.

I finalment, declarar el parc com a espai natural protegit a la plana del Vallès, superant la manca d’espai de referència, assegurar polítiques de conservació que un espai d’aquestes característiques i dimensions mereix i reivindicar una xarxa de parcs naturals reconeguts a la plana Vallès.