Font: Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona incrementarà 44 hectàrees de verd entre 2015 i 2019, i en 165 hectàrees a l’horitzó 2030
Augmentar la infraestructura verda urbana, millorar els espais verds ja existents i corresponsabilitzar la ciutadania en l’increment i la millora del verd i la diversitat són algunes de les mesures que l’Ajuntament de Barcelona impulsa per assolir una ciutat més saludable.
El Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana preveu una sèrie de mesures per aconseguir l’objectiu d’augmentar 1 metre quadrat de verd per habitant de cara a l’any 2030, és a dir, que Barcelona tingui 165 hectàrees més de verd. “El verd és un element fonamental que volem que sigui part estructural de la nostra ciutat, perquè Barcelona sigui més saludable i habitable”, ha dit avui la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.
La infraestructura verda és el conjunt d’espais verds naturals, arbres, horts —públics i privats— amb vegetació natural, agrícola o enjardinada que ofereix beneficis a la ciutadania. El programa estableix un conjunt d’actuacions que es basen en tres línies principals: increment de la infraestructura verda al servei de la salut, millora de la infraestructura verda per obtenir més serveis socioambientals i corresponsabilitat de la ciutadania per incrementar el verd i la biodiversitat.
S’incrementa el ritme de generació de verd urbà fins a finals del mandat (2019) amb 44,4 noves hectàrees entre parcs, places, jardins, interiors d’illa i intervencions en l’espai públic, i es posen en marxa diferents accions per arribar a les 165 hectàrees el 2030. Segons ha explicat avui el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, Barcelona té 7 metres quadrats de verd per habitant —si es tenen en compte els espais gestionats des de l’àmbit públic i sense considerar Collserola—, mentre que l’Organització Mundial de la Salut recomana que siguin entre 15 i 20 metres quadrats. “És important distribuir el verd en el territori i aproximar-lo a tota la ciutadania”, ha dit Ximeno.
També s’aposta per naturalitzar els espais verds amb l’objectiu d’augmentar-ne la flora i la fauna i fer-ne un manteniment més ecològic i menys intervencionista, cosa que implica plantar-hi arbres i arbustos, fer-ne les basses més naturals o posar-hi elements per als animals (hotels d’insectes i nius d’ocells o de ratpenats, per exemple).
Igualment, es pretén que la ciutadania s’impliqui en l’increment i la millora de la infraestructura verda creant i mantenint horts i jardins comunitaris, plantant i mantenint els escocells, instal·lant caixes niu i hotels d’insectes, etc. És a dir, s’aspira a la gestió col·laborativa dels espais verds i que no sigui només l’Administració l’encarregada d’ocupar-se’n.
Com a mesura específica, també es posa en marxa un concurs de cobertes verdes per a subvencions de fins a un 75% del cost de la coberta i 100.000 euros per executar deu cobertes verdes, prioritàriament en edificis d’habitatges o en altres que tinguin un impacte paisatgístic fort. El concurs s’obrirà un cop se n’hagin aprovat les bases, cap a finals del mes de juny. “La ciutat té molts espais potencials per tenir-hi aquest verd, i cal potenciar-los”, ha reconegut el regidor d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni, Daniel Mòdol.
El Programa en detall
El “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana” defineix com assolir l’objectiu plantejat en el Compromís Ciutadà pel Clima d’augmentar en 1m² de verd per cada habitant en l’horitzó del 2030, el que equival a 160 hectàrees. És la concreció del Pla del verd i de la biodiversitat en què l’Ajuntament estableix l’objectiu d’assolir una infraestructura verda que ofereixi els màxims serveis ecosistèmics en una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn.
L’objectiu últim d’aquest pla és afavorir la salut i la qualitat de vida de la ciutadania a partir de l’increment i la millora del verd a la ciutat.
Aquest Pla estableix com anar cap a un canvi de model, no només en la gestió de la natura urbana sinó també de la mateixa ciutat, i com la ciutadania es relaciona amb el verd. Es pretén que el verd tingui molt més protagonisme, i esdevingui l’element central a les polítiques urbanes.
La infraestructura verda és el conjunt d’espais verds, naturals, arbres, horts… tant públics com privats amb vegetació natural, agrícola o enjardinada que ofereix beneficis socials i ambientals a la ciutadania. Aquests beneficis es multipliquen quan la xarxa d’espais verds i arbres està connectada.
El Pla marca un conjunt d’actuacions amb una doble temporalitat: la primera, d’ara fins a final de mandat, i la segona, amb horitzó 2030. El Pla permet créixer en 44,41 hectàrees, en el període 2015 al 2019, i fins a les 165 hectàrees, el 2030.
Els objectius del Programa d’impuls a la Infraestructura Verda Urbana són:
1. Increment de la infraestructura verda urbana al servei de la salut, l’accessibilitat i l’equitat
La trama urbana de Barcelona és densa i consolidada. Tot i així, hi ha un gran nombre d’opcions per augmentar el verd a la ciutat que van més enllà de la creació de nous grans espais verds, com per exemple: la recuperació d’interiors d’illa, l’enjardinament de solars buits temporalment, les intervencions en la via pública, o enverdir cobertes, murs i mitgeres.
El Pla concreta la nova superfície de verd a la ciutat, posant especial èmfasi en els barris menys dotats per garantir una distribució equitativa dels serveis i beneficis que aporten el verd i la biodiversitat.
Els beneficis són de caire molt divers tant socials, ambientals com econòmics: benestar físic i psíquic, faciliten l’esbarjo i descans, la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la disminució de la contaminació atmosfèrica i acústica i, constitueixen també una font d’activitat econòmica.
La mesura incrementa sensiblement el ritme de generació de verd urbà fins a final de mandat (2019). Garanteix 44,41 noves hectàrees desplegades en 157 actuacions (parcs, places, jardins, interiors d’illa i intervencions en l’espai públic). Altrament posa en marxa les accions de promoció i planificació per assegurar l’obtenció de 116 hectàrees més entre 2020 i 2030. La mesura detalla els àmbits i els nous espais verds per districte, amb l’objectiu d’incrementar l’accés al verd.
2. Millora de la infraestructura verda urbana per obtenir més serveis socioambientals
La Mesura de Govern aposta per naturalitzar els espais verds amb l’objectiu d’augmentar la flora i la fauna.
Naturalitzar els espais verds urbans és transformar-los, potenciant els processos naturals d’entrada espontània de flora i fauna, fent-ne un manteniment més ecològic i menys intervencionista. Implica també la plantació de nous arbres i arbustos, fer les basses més naturals, o posar elements per als animals de la ciutat com hotels d’insectes, nius d’ocells o de ratpenats, per exemple.
La mesura especifica 79 actuacions de renaturalització: 42 actuacions en parcs i jardins, 10 roquissars, 10 estructures de troncs, 8 hotels d’insectes, 2 espirals d’aromàtiques, 3 piràmides de fusta i naturalització de 4 basses, distribuïdes per tots els districtes fins a l’any 2019.
3. Coresponsabilitat en l’increment del verd i la biodiversitat
Fins ara, els espais verds han estat gestionats fonamentalment per l’administració municipal, i la ciutadania i les entitats, n’eren usuaris. Ara es treballarà per potenciar la gestió col·laborativa d’espais verds i la seva custòdia urbana. Alguns exemples d’aquest tipus de gestió col·laborativa actualment existent i que es potenciarà són els horts comunitaris del Pla Buits, els Amics del Jardí Botànic, Can Soler, la creació d’horts escolars, la plantació i manteniment d’escocells, el manteniment de basses escolars o la instal·lació de caixes de nius. En el cas dels horts urbans aquest pla concreta l’establert a l’estratègia d’impuls de la política alimentària.
Aquesta nova línia de treball permet una més gran participació de propietaris, associacions de veïns, comerciants i d’altres col·lectius amb l’objectiu i el compromís de tenir cura, conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat. Es treballarà també per trencar les barreres administratives i legals que dificulten aquest procés de coresponsabilització.
Concurs de cobertes verdes
Com a mesura específica d’impuls, l’Ajuntament posa en marxa el concurs de cobertes verdes, una iniciativa per aconseguir 10 nous terrats verds i difondre els seus beneficis, tant per a la ciutat com per als edificis a on se situïn. Les cobertes verdes són uns dels elements claus per aconseguir una ciutat més verda i sostenible.
S’atorgaran subvencions per a l’execució de 10 cobertes verdes a la ciutat, prioritàriament en edificis d’habitatge, però també altres edificis amb un fort impacte paisatgístic o que puguin generar una millora de caràcter col·lectiu i social.
Es farà una primera selecció de 50 propostes que comptaran amb una primera ajuda de 1.500€ per a l’elaboració dels treballs tècnics previs. D’aquests 50 projectes, s’escolliran 10 propostes finalistes, que rebran una subvenció de fins al 75% del cost que puguin tenir totes les actuacions i estudis tècnics necessaris (projecte, taxes, impostos…) fins a un límit de 100.000€ per cada coberta.
Aquest concurs sorgeix gràcies a la iniciativa del grup de treball “Cobertes Mosaic”, format per organitzacions signants del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat 2012-2022 (membres de la xarxa Barcelona + Sostenible) que treballen per tirar endavant iniciatives de manera col.laborativa per a fer de Barcelona una ciutat més habitable.
La convocatòria del concurs s’obrirà un cop s’hagi publicat l’aprovació definitiva de les bases, a finals del mes de juny.
