Font: Govern d'Andorra
El potencial de l’energia solar al país és molt elevat, especialment pel que fa a l’edificació i, per aquest motiu, des del Govern i l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) s’ha posat en marxa una web que mostra les oportunitats per a la instal·lació de plaques solars a les cobertes dels edificis.
De moment, l’eina que s’ha posat en marxa, i que es troba disponible tant a la pàgina web de l’OBSA com a la del ministeri de Medi Ambient d'Andorra, dona informació sobre els edificis d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i Ordino i la voluntat és que, a finals d’any, ja estigui inclosa la informació de la resta de parròquies.
Entre la informació que es facilita hi ha, per exemple, el cost de la instal·lació i la rendibilitat que se’n podria treure.
El principal objectiu d’aquest projecte és caracteritzar el potencial de l’energia solar fotovoltaica integrada en edificis a diferents zones del Pirineu i molt especialment a Andorra. Aquesta web aporta informació sobre el potencial energètic, la rendibilitat econòmica i els beneficis mediambientals d’hipotètiques instal·lacions d’energia solar en les cobertes dels edificis de diferents zones avaluades al llarg del Pirineu. Les primeres zones d’estudi seleccionades han estat les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Ordino i Sant Julià de Lòria, tot i que la metodologia desenvolupada permet fer-ho extensible a altres demarcacions del Pirineu.
El projecte “Potencial d'aprofitament del recurs solar en cobertes d'edificis del Pirineu” està finançat pel Govern d’Andorra en el marc dels ajuts a la recerca de la Comunitat de Treball dels Pirineus (ACTP023-AND/2014) i realitzat en col·laboració amb l’empresa Sud Energies Renovables, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic d’Andorra.
La situació energètica d'Andorra es caracteritza per una dependència gairebé total de l'exterior (>95%) i una alta supeditació als combustibles fòssils, un recurs finit i subjecte a una alta volatilitat tant en preu com en disponibilitat. En el cas de l'energia elèctrica, tan sols un 15% de la demanda nacional es generada de forma autòctona gairebé íntegrament a partir de l'energia hidroelèctrica.
L'energia solar ha demostrat tenir la capacitat de convertir àrees amb usos eminentment residencials i comercials en punts de generació energètica local. Segons una estimació del Llibre Blanc de l'Energia, cobrint l'1,1% del territori amb panells fotovoltaics permetria satisfer el consum elèctric actual d'Andorra (uns 600 GWh a l'any). En tot cas, s'ha de matisar que la legislació actual existent limita aquest tipus d'instal·lacions a les edificacions. L'any 2013 va entrar en vigor a Andorra la reglamentació que regula les instal·lacions fotovoltaiques incorporades en edificacions i que en garanteix la venda de l'energia generada (més informació a la web de Medi Ambient). Aquest Reglament representa el tret de sortida al desenvolupament de l'energia fotovoltaica al nostre país i conjuntament amb els mapes de potencial presentats a continuació s'espera que serveixin d'impuls a aquesta tecnologia econòmicament rendible i a més respectuosa amb el medi ambient. A finals de l'any 2015, Andorra disposava de 26 instal·lacions d'energia fotovoltaica connectada a la xarxa amb una potència instal·lada de 342 kWp. La legislació actual d'Andorra, la qual estableix una tarifa de compra d'entre 0,20-0,24 € el kWh d'electricitat generada, permet implementar instal·lacions fotovoltaiques amb rendibilitats molt atractives.
En el cas de l'energia solar tèrmica, és el Reglament energètic en l'edificació (BOPA 57/2010) el que regula aquestes instal·lacions. Cal tenir en compte també, el decret de modificació del d'aquest reglament aprovat recentment (BOPA 80/2015), en el qual s'exigeix que almenys el 40% de la producció d'ACS de les noves construccions ha de provenir d'energies renovables. En aquest sentit, l'energia solar tèrmica acostuma a representar una molt bona opció per assolir aquest objectiu.
L'accidentada orografia en les zones de muntanya provoca que la disponibilitat del recurs solar sigui més limitada i més heterogènia que en zones planes. En aquest sentit, els diferents casos d'estudi plantejats en aquest projecte tenen com a objectiu entendre millor la influència de la topografia i la variabilitat arquitectònica sobre el potencial solar. La metodologia implementada per extreure els mapes de potencial d'aprofitament solar de cada una de les zones s'inicia amb la creació d'un mapa digital de superfície mitjançant dades LiDAR d'alta resolució, a continuació es realitzen les simulacions per extreure la irradiació mensual (veure següent vídeo), seguidament s'extreu la irradiació incident en cada coberta i finalment es realitzen els càlculs de les instal·lacions potencials en cada coberta.
