17/07/2017 - 12:00
Entrevista a Manel Serrat, enginyer tècnic agrícola de SIGMA i responsable del projecte de la xarxa espavilada d'Olot, la primera xarxa de climatització de Catalunya que funciona partir d’un sistema híbrid d’energies renovables. La Xarxa Espavilada ha rebut el premi European Heat Pump Association, que per primera vegada ha recaigut en una ciutat dels països del sud d’Europa.
Com va sorgir la idea de crear una xarxa de calor en el ben mig de la ciutat d'Olot?
L'inici del projecte de la construcció de la xarxa de climatització d'Olot es remunta a l'any 2013, quan l’Ajuntament d’Olot decideix construir un nou mercat municipal. La proposta inicial del Projecte del mercat, no contemplava que inclogués cap font d’energia renovable pel seu sistema de climatització. Tanmateix, i seguint amb la política energètica de l’Ajuntament d’Olot que vol apostar per l’ús de les energies renovables, és quan l’ajuntament encarrega als serveis tècnics de Medi ambient del Consorci de Medi Ambient SIGMA, la realització d’un estudi sobre la potencialitat de implementar energies renovables a l’edifici.
L’encàrrec inicial era per a la climatització del nou mercat municipal, però ens adonem de la possibilitat de crear una xarxa de calor, ja que al voltant d’aquest nou edifici hi ha fins a un total de 5 edificis públics molt propers.
Què és allò que fa especial i diferent el projecte del district heating and cooling d'Olot?
Fent un estudi preliminar decidim que volem utilitzar geotèrmia, biomassa i fotovoltaica. I volem utilitzar, no una de les tres fonts d'energia, sinó totes tres i alhora. És dels primers projectes estatals que utilitza més d'una font d'energia renovable en funció de diversos paràmetres. És el que li ha donat protagonisme. A més, és un sistema escalable a d'altres pobles i ciutats de Catalunya.
Endinsem-nos en el sistema geotèrmic
El sistema geotèrmic construït és de molt baixa entalpia i és el que ens permet cobrir part de les demandes de fred i també de calor.
S’han construït un total de 24 pous de geotèrmia, de 100 metres de fondària cadascun, que s'han executat sota el mercat municipal. Abans d'executar el sistema geotèrmic vam fer un Test de Resposta Tèrmica (TRT) per conèixer la conductivitat tèrmica del terreny. El resultat va ser de 2,22 W/m.K, no especialment alt, i amb una difusivitat tèrmica de 0,081 m2/dia. Cal destacar que en 2 d’aquests 24 pous s’hi han instal·lat sondes de temperatura per tal de monitoritzar la instal·lació des del camp de captació fins a l’entrega als edificis, i alhora ens permetrà conèixer el comportament del terreny durant tot l’any.
Una de les vessants de l'ús de la biomassa com a font d'energia renovable és que estem davant d'un projecte molt vinculat en el territori
Així és. De fet és un projecte territorial amb 4 objectius estratègics. El primer és la millora de l'estalvi i l'eficiència energètica en els edificis municipals i, en aquest sentit, cal destacar que Olot forma part del Pacte d'Alcaldes, i seguint amb aquesta línia, permanentment es realitzen accions en els edificis públics de la ciutat.
El segon, millorar la gestió dels boscos de la Garrotxa, ja que és la comarca de Catalunya amb major superfície forestal, un 74,47%. Però aquestes 54.260 hectàrees de bosc no estan explotades. Paral·lelament a aquest projecte hem redactat un Pla Estratègic d'Aprofitament de Biomassa per conèixer, realment, la quantitat disponible. El resultat de l’estudi és que a la Garrotxa disposem de més de 20.000 tn/any de biomassa explotables de manera sostenible. El consum exacte del district heating d'Olot el sabrem més endavant, però no li farà ni pessigolles a aquesta gran quantitat disponible (es preveu un consum aproximat de 800 tones/any).
El tercer objectiu és crear una empresa de reinserció social a l'entorn de l'aprofitament de la biomassa, atès que a la comarca tenim un 16% dels alumnes que no finalitzen l'ESO i que se'ls vol ajudar a trovar una sortida professional. A més, comptem amb la col·laboració de la cooperativa La Fageda, amb una àmplia experiència en treballar amb aquests col·lectius.
El quart i últim objectiu, és poder tenir un sector professional local destacat en temes d'eficiència energètica i energies renovables.
Quin és el paper que hi desenvolupa el sistema fotovoltaic?
És molt important perquè ofereix 28,8 kw pic i s'ha dimensionat per poder donar servei a les necessitats elèctriques de les bombes geotèrmiques, amb el que aconseguim que el sistema geotèrmic sigui totalment autònom i independent. La fotovoltaica és d'autoconsum, no injectem energia a la xarxa. Així tenim un sistema zero. En cas que no puguem consumir tota l'energia amb la geotèrmia a través de diversos sistemes, com el d'impulsió, consumirem aquesta energia produïda.
Explica'ns en què consisteix el sistema de backup amb gas natural
En tres dels cinc edificis de la illa energètica, s’hi desenvolupen tasques assistencials a persones de la tercera edat, per la qual cosa necessitàvem poder tenir garanties de subministrament. És per això que varem proposar que la instal·lació disposes d’un sistema de seguretat. El sistema de backup es realitza amb una caldera de gas natural d’alt rendiment, de 750 kW de potència, que en cas de necessitat, es posarà automàticament en funcionament per tal de cobrir les necessitats. No ens podem permetre el luxe que un dia, per una averia o per falta de subministrament d'estella, no es pugui donar servei.
Quina és la funció concreta de la sala de les energies?
La sala de les energies és el cor de la producció d’energia del sistema, i està situat en part dels baixos de l'antic Hospital Sant Jaume. Hi tenim les dues calderes de biomassa, una de 450 kw i una de 150 kw; 10.000 litres d'acumulació d'aigua calenta que ens donarà 350 kw extres d'energia; i les tres bombes de calor geotèrmiques de 60 kw cadascuna. D'aquí es distribueix l’energia als diferents edificis.
Com heu plantejat exactament la distribució de la xarxa?
Té la seva particularitat perquè ens vam decidir per un sistema 4 tubs, que transcorren enterrats pel carrer, dos són per a la impulsió i dos pel retorn. Pel que fa als tubs d'impulsió, un és de baixa temperatura i l'altre és d'alta temperatura. La biomassa ens permet produir a una temperatura de 80-90º, mentre que amb la geotèrmia podem assolir els 40 i 50º. És a dir, en funció de l'edifici, si té un sistema de terra radiant per exemple, no necessita alta temperatura i pot ser més eficient. A l'estiu podem subministrar aigua calenta sanitària (ACS) i, a la vegada, refrigeració. El tub de baixa temperatura no produirà calor, sinó fred, i pel d'alta temperatura seguirà circulant ACS.
Funcionen amb cabal variable en funció de la demanda i amb volum constant. El sistema, en una primera fase format per 280 metres lineals de cada tub, és tancat, no hi ha mai intercanvi directe amb el secundari de cadascun dels edificis.
Com a darrer element destacable podem mencionar que els tubs de distribució compten amb un sistema de detecció de fuites, fonamentat en la detecció de la variació de resistència elèctrica d'un conductor inserit en l'interior de la capa d'aïllament de la canonada.
En una segona fase, hi afegirem 100 metres més per connectar dos nous edificis públics, com són el Casal de la Gent Gran i l’edifici de Can Monsà.
Un cop feta la distribució, com s'hi arriba a cada edifici?
Hi arribem amb el que anomenem subestacions de transferència, formades per intercanviadors i comptadors d'energia, gràcies a les que substituïm les calderes que hi havien a cadascun dels edificis. Aquests comptadors llegeixen cabal i temperatura, el que ens permet saber les kilocalories d'energia entregada. Lògicament, està integrat amb un sistema de control, a partir del qual es factura.
En quin moment estan a dia d'avui les obres?
A dia d'avui el que tenim acabat és el 75% de la xarxa de distribució. La instal·lació provisional nodreix de fred i calor el mercat i part de l'antic hospital. La previsió és que el proper mes de setembre tot el sistema estigui en funcionament amb les tres fonts d'energies renovables en producció.
Estem davant d'un sistema, de fet, que podríem qualificar d'intel·ligent. Perquè heu batejat el sistema amb el nom de xarxa espavilada?
El que volem és anar un pas més enllà dels sistemes smart i que sigui la pròpia xarxa la que, prèviament, triï en cada moment la font d'energia renovable més òptima i no les utilitzi sense cap criteri. Aquest criteri serà rebut pel sistema gràcies a l'estació meteorològica predictiva instal·lada en la coberta del mercat municipal. Per exemple, en el cas que l'endemà no hi hagi sol, nosaltres ja sabrem que no podrem utilitzar l'energia fotovoltaica. Aleshores, haurem de mirar si la geotèrmia ens és rendible o no aquell dia. Com ho fem? Gràcies a l'equip SmartLite, fabricat per Wattia Innova, que ens permet saber el preu de l'energia que tindrem dia a dia. Si l'energia té un preu molt car a les hores que la necessitem, la geotèrmia no serà tampoc la millor opció. Aleshores recorrerem a la biomassa i als 10.000 litres d'aigua calenta acumulats. Com que serem espavilats, ja acumularem energia prèviament.
A més a més, hem instal·lat una estació de control en la coberta del geriàtric Monsacopa, que ens mesura partícules contaminants i en els dies en que la pressió atmosfèrica sigui alta i s'acumuli la contaminació en el centre d'Olot, el més espavilat serà parar la biomassa i cremar gas natural.
Per tant, la xarxa és espavilada perquè, amb diferents conceptes, trasllada tota aquesta informació a la sala de les energies per a què prengui la decisió de fer servir la font d'energia més adient i faci l’ús de la font d’energia més adequada o bé es realitzi l'acumulació prèviament a tenir el problema.
Per tirar endavant el projecte l'Ajuntament d'Olot va convocar una licitació pública
Efectivament, es va fer un concurs públic en forma de licitació el 4 de juliol de 2014, que va guanyar la UTE formada per Gas Natural - Wattia Innova. El contracte amb la UTE és en la modalitat de concessió d'obra pública. Un dels requeriments que demanàvem a l'empresa guanyadora és que, a part de la realització de l'obra, es fes càrrec del manteniment posterior i l’explotació del sistema durant el període de la concessió.
La concessió del concurs és per un període de 13 anys de durada.
A més, l'oferta guanyadora preveu zero consum de gas natural per cobrir les puntes de demanda d'energia. Si no es compleix, hi ha una penalització econòmica.
Us ha afectat el nou RD d'Autoconsum aprovat pel Govern espanyol?
Sí, i molt negativament perquè li serà d'aplicació el peatge al Sol de l'exministre Sòria. Malgrat això, no ens aturarem i tirarem el projecte endavant perquè estem convençuts que el RD caurà pel seu propi pes.
Ara que sabeu la capacitat forestal exacte de la Garrotxa, us heu plantejat desenvolupar algun altre projecte o, inclús, una indústria vinculada?
Precisament tenim sobre la taula un projecte redactat per instal·lar 14 petits projectes de biomassa a la comarca. Som 55.000 habitants, dels 33.000 estan concentrats a Olot. 20 pobles més reuneixen els altres 22.000. Són pobles molt petits, però tenen el seu ajuntament, els seus equipaments, escoles i en molts casos estan agrupats. Hem fet un estudi per instal·lar a 14 ajuntaments una caldera de biomassa de km0. Estem buscant finançament europeu per tirar endavant el projecte.
A més hi ha un altre projecte, la Locomotora Energètica, en els que ens hem unit SIGMA i 4 empreses privades de la Garrotxa per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per arribar a tenir una comarca descarbonitzada. La locomotora energètica està formada per les empreses LC Paper, Bassols Energia, Wattia Innova i la Cooperativa la Fageda.
*Entrevista cedida per Fulls dels Enginyers. Text: Albert López/ Imatges: SIGMA
