Font: mataroradio.cat i Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme
El Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme està preparant una innovadora campanya, basada en la producció audiovisual, per motivar la recollida selectiva de residus a tota la comarca. La idea és llançar la campanya a partir del novembre com una sèrie d’accions transmèdia que puguin transmetre la importància del reciclatge per al medi ambient, però, sobretot, que puguin arribar als diferents sectors i franges d’edat de la població.
I és que les campanyes que s’han engegat fins ara a la comarca del Maresme no han funcionat com s’esperava.
La campanya s’està plantejant com una sèrie d’actuacions transmèdia, és a dir, visible a diferents mitjans, la majoria digitals. Així podria incloure peces d’animació per a centres educatius, que puguin ser virals i que d’aquesta manera connectin també amb el públic juvenil. Com? A través de les xarxes socials que més utilitzen els joves, com Facebook, Twitter o Instagram. Fins i tot s’està pensant en produir un documental per explicar els aspectes més importants del reciclatge.
El cap de comunicació del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, Rafa Navarro, ha explicat que la campanya serà per a la gent de la comarca, però la intenció és poder arribar a tot Catalunya o fins i tot al conjunt d’Espanya.
Una de les coses que ja ha fet el consorci és posar-se en contacte amb els tècnics de Medi Ambient dels ajuntaments del Maresme. "Aquesta és la primera vegada" que el consorci treballa en una campanya que tindrà en consideració" l’opinió dels consistoris maresmecs, com ha recordat el seu cap de comunicació, Rafa Navarro.
Encara és aviat per donar dates concretes, però tot apunta que la campanya pugui ser efectiva a partir del novembre. Segons Navarro, el consorci "ha de ser molt curós i fer una campanya que li vagi bé a tothom a l’hora de fer arribar el missatge de la importància de reciclar". I és que, per exemple, "hi ha pobles del Maresme fan el porta el porta i d’altres que no", diu.
El Maresme es manté per sobre de la mitjana catalana de recollida selectiva durant el 2016 però encara no assoleix els objectius
Només set comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir la meitat dels residus de forma selectiva: Osona, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà. Hi ha comarques – com Osona- que l’any passat van recollir gairebé el 60% dels residus mitjançant aquest sistema. El Maresme, en canvi, es troba en la posició número 15 d’aquest rànquing, que inclou el total de les 42 comarques catalanes.
Al Maresme, es van recollir l’any passat més de 232.379,6 tones de residus Perquè ho entenguem millor: cada maresmenc va generar 551,5 tones de brossa a l’any i 1,5 kg, al dia. Per tipus de brossa, al 2016 van recollir-se 8.778 tones de paper i cartró; 9.841,40 de vidre , i 7.590,88 d’envasos. I pel que fa a la fracció orgànica, l’any passat se’n van recollir prop de 30.828 tones, 36 tones menys que al 2015.
Segons l’Agència de Residus de Catalunya, les comarques que han assolit l’objectiu europeu de recollir el 50% dels seus residus de forma selectiva ho han aconseguit gràcies a la implantació de sistemes com el Porta a Porta, que utilitzen ja 129 municipis catalans. I a Catalunya, la xifra podria augmentar, ja que entre aquest any i el que ve, hi ha 172 municipis que estan estudiant implantar aquest tipus de recollida o sistemes de pagament per generació.
Però al Maresme, només hi ha alguns pobles que fan la recollida porta a porta, com Argentona, Tiana o Arenys de Mar. Ni tan sols a Vilassar de Mar, que en el seu dia va ser pioner en aplicar aquest sistema, es recull ara la brossa a d’aquesta manera. Això explicaria per què la comarca no ha assolit l’objectiu europeu previst per al 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva.
Aquest any el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme ha fet diverses accions de millora a nivell intern que han ajudat a incrementar els resultats de la recollida selectiva a la comarca, sobretot pel que fa a la recuperació dels envasos, que ha augmentat un 22% el primer trimestre de l'any. Però encara s'ha de conscienciar la població de la importància del reciclatge perquè arribar als objectius marcats per la Unió Europea.
Com el conjunt de la comarca, Mataró també es troba lluny d’assolir els objectius plantejats per la Unió Europea per al 2020, pel que fa a la recollida selectiva dels residus. Si la mitjana de Catalunya es situava l’any passat en el 38,53%, en el cas de la capital del Maresme aquesta xifra era del 32,07%. Però no tot són dades negatives: el 2016 es va recollir a Mataró més vidre i més envasos lleugers que l’any anterior, un fet que s’atribueix al major desplegament de contenidors de selectiva al carrer, segons informa el consistori.
En canvi, l’any passat es va recollir menys paper i cartró que el 2015. En aquest cas, l’Ajuntament ho atribueix als furts que es produeixen als contenidors per part de persones que en recullen per vendre’ls pel seu compte i treure’n profit. Però també s’ha recollit menys matèria orgànica. En aquest cas, el consistori informa que preveu revisar el servei de recollida comercial de l’orgànica, per corregir possibles desajustos en aquest.
Precisament, l’Ajuntament de Mataró s’ha proposat doblar les xifres de recollida a la ciutat en tres anys. L’objectiu és passar de recollir el 34% de la brossa de manera separada a fer-ho en un 60%, el que obliga la normativa europea per al 2020. Per aconseguir-ho, el consistori ha engegat el Pla d’acció per millorar l’estat de neteja i la recollida de residus a la ciutat. El projecte preveu donar formació als treballadors de la neteja de Mataró, però també fer campanyes informatives i de sensibilització per motivar el reciclatge entre els ciutadans.
En aquest sentit, l’Ajuntament també va posar en marxa el juny passat una campanya informativa i de sensibilització sobre el servei de recollida de trastos vells per millorar l’estat de neteja de la ciutat de Mataró.
