Font: LaManyana.cat
Recollida selectiva porta a porta al Pallars. Foto: ACN
Les Garrigues és la comarca que menys residus domèstics genera en l'àmbit de Ponent i l'Alt Pirineu, i Fondarella i la Guingueta d'Àneu són els municipis que millor fan la recollida selectiva.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat les dades del 2016 de residus municipals als àmbits de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Les xifres, corresponents a les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran, indiquen un lleuger augment en la generació de residus en aquesta àrea, tot i que la generació per càpita encara se situa per sota de la mitjana de tot Catalunya.
L’any 2016, en el conjunt de l´àmbit de Lleida i l’Alt Pirineu es van generar 194.356 tones de residus municipals, un 2,29% més que l’any anterior. Les dades situen la generació per càpita en 1,22 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab./dia.
La Val d’Aran és la comarca que més residus genera de tot l’àmbit, amb 983,39 kg/hab./any, i les Garrigues, la que menys, concretament 387,77 kg/hab./any. A més de la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen la generació mitjana de Catalunya.
Cinc comarques separen per sobre de la mitjana
Pel que fa als residus recollits selectivament, sense comptar els impropis –els que es llencen en els contenidors inadequats–, a Lleida i l’Alt Pirineu el percentatge de recollida selectiva neta respecte els residus municipals generats s’ha situat en el 26,15%, per sota de la mitjana de tot Catalunya, que és del 30,41%.
La comarca que millor separa és el Pallars Sobirà, amb un índex de recollida selectiva del 48,16%, i la que menys, la Cerdanya, amb el 19,5%. A més del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça se situen per sobre de la mitjana de tot el territori en separació de residus.
El municipi que recull més residus separats és la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), amb un índex del 54,96%, seguit d’Espot (Pallars Sobirà), amb el 54,54% de recollida selectiva neta, Fondarella (Pla d’Urgell), amb el 54,35%, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), amb el 54,09%, i Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb un 52,28%.
A banda de la Guingueta d’Àneu i Fondarella, que encapçalen la recollida selectiva a les seves respectives comarques, els altres municipis de la demarcació al capdavant de la separació són Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Meranges (Cerdanya), Baronia de Rialb (Noguera), Vall de Boí (Alta Ribagorça), Torms (Garrigues), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Verdú (Urgell), Artesa de Lleida (Segrià), i Les (Val d’Aran).
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
