Font: Diputació de València
La Generalitat Valenciana i la Diputació de València s'uneixen a este projecte pioner de la UPV que aposta per un nou model econòmic i energètic sostenible
Un estudi pioner en bioeconomía circular que aborda la viabilitat i rendibilitat econòmica d'aprofitar els residus naturals agroforestales per a la creació de subministrament energètic sostenible, i Llíria com a model d'execució.
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha inaugurat la jornada de presentació de resultats del projecte SimBioTIC en el Centre Multiusos de Llíria. L'estudi, desenvolupat per la Universitat Politècnica de València (UPV) en col·laboració amb l'Ajuntament de Llíria i la Diputació de València, aborda la viabilitat econòmica de l'ús de residus del manteniment de boscos per al subministrament energètic en dependències municipals de Llíria.
“Aquest és un projecte absolutament innovador que parla de les TIC, de participació ciutadana i de l'ús de recursos naturals aprofitant la fortalesa que ens aporta la visió estratègica d'Europa”, ha expressat Rodríguez en el seu discurs. “Nosaltres tenim la convicció que la sostenibilitat de tot el sistema i la millora de vida de veïns i veïnes passa per apostar per aquest tipus de projectes”, ha afegit el president.
Sota aquesta premissa, la Diputació de València ha decidit orientar i facilitar l'accés a vies de finançament europeu a plans i idees que vagen en la línia de desenvolupament sostenible i millora de l'eficiència energètica, com és el cas de SimBioTIC, de l'Institut ÍTACA de la UPV. “La nostra prioritat és la innovació de projectes europeus que parlen de modernització en les ‘smart cities’, de gestió mediambiental i de transparència”, ha remarcat Rodríguez, que ha destacat el treball que realitza l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes, a través de la qual s'ofereix ajuda a municipis com Llíria perquè puguen trobar finançament europeu per als seus projectes.
Jornada de presentació de resultats
Durant l'acte, s'ha presentat el concepte de bioeconomía circular, que consisteix no solament en un model d'estalvi en el subministrament energètic, sinó també la forma de realitzar la transició a un paradigma de creixement basat en la utilització d'energies renovables locals, millorar la qualitat dels serveis públics i les oportunitats d'ocupació en sectors com el forestal i els de gran contingut tecnològic a Llíria.
“Cal felicitar l'alcalde, Manuel Civera, per haver aconseguit, a través d'aquest projecte, parlar de la necessitat de l'economia circular i de la sostenibilitat del sistema, i per haver-ho fet de manera transversal, en companyia de la ciutadania”, ha subratllat el president de la Diputació. “Ha sabut convertir les paraules en un projecte viable i ha comptat amb els millors aliats, l'equip multidisciplinari de la UPV”.
En l'acte s'ha explicat que l'estalvi obtingut mitjançant aquest procés es reinvierte en el manteniment de la massa forestal, reduint tant la probabilitat d'incendis forestals com la gravetat i extensió dels mateixos. El desenvolupament d'aquest projecte està previst en divuit mesos, dels quals actualment han transcorregut sis.
Rodríguez s'ha dirigit en aquests termes a l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, durant aquesta jornada de presentació de resultats davant un auditori amb més d'un centenar d'assistents en el qual també han intervingut la vicerectora dels Campus i Sostenibilitat de la Univesitat Politècnica de València, Marilda Azulay, i la secretària autonòmica d'Economia Sostenible, Sectors Productius i Comerç, Blanca Marín.
Civera ha dedicat també unes paraules a Rodríguez i ha agraït la col·laboració de la Diputació “des del primer moment”. “Aquest projecte utilitzarà recursos propis que es troben a Llíria per a proveir d'energia elèctrica a dependències municipals, com aquest mateix centre multiusos, i podrà contribuir fins i tot a lluitar contra la pobresa energètica”.
Eficiència energètica i participació ciutadana
L'equip multidisciplinari de la UPV treballa a convertir a Llíria en una Smart City, la qual cosa significa cobrir quatre eixos d'actuació: la creació d'una plataforma digital de participació ciutadana directa en el procés; el desenvolupament d'una xarxa de districte tèrmic que proveïsca a bona part de la demanda municipal en un anell d'edificis públics; la transició a un nou model energètic que permeta a Llíria participar en el mercat elèctric; i la implementació d'un sistema que controle i quantifique l'impacte de les emissions dels sectors econòmics locals.
“Llíria compta amb tots els condicionants que el nostre equip multidisciplinari busca per a crear un model que permeta convertir els municipis en ciutats intel·ligents, complint amb les exigències europees i els reptes del futur”, ha defensat la vicerectora Marilda Azulay.
Un projecte en desenvolupament
La jornada ha presentat els primers sis mesos de desenvolupament del projecte. “El caràcter realista de la proposta convida al fet que Llíria siga partícip de l'agenda territorial europea, plataformes de col·laboració que permeten construir el model de creixement sostenible del futur”. D'esta manera, la secretària autonòmica Blanca Marín ha volgut incloure a Llíria com a interlocutor de les plataformes de col·laboració europees, que formen l'estratègia RIS3 per a l'especialització intel•ligent per a la transformació econòmica territorial.
La trobada s'ha completat amb el desenvolupament de dues taules de treball independents que han abordat tant les oportunitats d'innovació i emprendimiento local del projecte com les plataformes de participació ciutadana.
