Sóc fan de la prevenció
Pensant i construint el relat d’una exposició sobre ecologia quotidiana amb en Ramon Folch, aquest va fer una aportació d’aquelles que de tan simples resulten brillants i inoblidables. D’aquelles que et fan pensar: “Com no hi he caigut jo abans”. Deia que “el residu és un invent modern de l’espècie humana”. A la natura no hi ha residus perquè aquesta ho reaprofita tot. En canvi, la humanitat, a mesura que s’ha desenvolupat ha generat cada cop més residus. És a dir, que tenir més ha estat equivalent a malbaratar més els recursos. Així que hem assumit els residus com un efecte secundari irremeiable a la nostra manera de produir i consumir, a la qual no volem ni sabem com renunciar. I com que l’hem assumit, li hem dissenyat tot un seguit d’estratègies per aprofitar-lo al màxim un cop generat (reciclatge i revalorització) sense plantejar-nos si, potser, l’estratègia de partida més encertada no fos una altra que la prevenció i la reducció.
Perquè el residu més net és aquell que no es genera, ja que no t’obliga a gestionar-lo per allargar la seva vida útil (procés que també impacta) ni a enterrar-lo o enviar-lo a altres països per fer-lo desaparèixer (tot i que això també comença a tenir un límit, com en el cas de la Xina). Sóc fan de la prevenció de residus. Sona d’allò més avorrit però és així. És una estratègia que obre tot un món de possibilitats, moltes de creatives i solidàries i socialment potents. A més, ens obliga a parar i pensar sobre el que tenim i el que necessitem. Jo reciclo, sí! Però ho faig perquè un cop generat el residu no hi ha més remei que gestionar-lo de la millor manera possible. Però prefereixo anar a l’arrel del problema on considero que tinc més a fer i influir. I com ho faig jo? Com ho fem a casa?
#Acasasomcocos (consumidors conscients)
La tertúlia a la ràdio, el carro de la compra a vessar després de passar pel mercat, per diverses botigues i un súper. Després de guardar la compra als armaris, rebost i nevera, em disposo a distribuir els residus generats un cop guardats els aliments. La gran majoria, per no dir pràcticament tots, són envasos de plàstic i de paper amb l’únic objectiu d’embolcallar el menjar fins que arriba a la llar (per exemple, el cartró que agrupa els iogurts). Més els residus que es generaran un cop consumits part dels productes: la llet, l’aigua, els iogurts, les cerveses, etc. Resulta que més de la meitat del carro de la compra són materials que no faré servir i que passaran a ser directament residus! Quin mal! Quin desastre ecològic! Quin malbaratament!
Ana Villagordo (febrer, 2018)
A casa estem conscienciats. Evitem les bosses de plàstic (davant la sorpresa dels botiguers que insisteixen que les agafis), reparem tot allò que podem, reutilitzem i fem circular roba, joguines, etc. No ens agrada llençar menjar i intentem comprar diversos cops a la setmana, en funció del que necessitem. Li dediquem temps a pensar com consumir per fer-ho millor. Així gastem menys, omplim menys la casa i generem menys residus. Però, tot i això, continuem generant massa residus i en som conscients.
Iniciatives com les de #Josoccoco de Rezero ens va animar a canviar alguns hàbits. Poc a poc, sense estressar-nos, fent-ho un procés agradable i gratificant i, sobretot, acordat pels quatre (els menuts de 7 i 3 anys, inclosos). La societat no ens ho posa fàcil. Ser un ‘bitxo raro’ costa, però també genera reaccions a favor i empeny a altra gent a fer el mateix.
Així doncs, què estem fent a casa per reduir els nostres residus?
_Comprem a granel sempre que podem. Quan anem al mercat, agafem envasos reutilitzables de casa (tapers de vidre i plàstic) i un cop al mercat els omplim amb embotit, fruits secs, croquetes, bacallà, seitons, galetes, espècies, formatge, infusions, etc. Quan demanes que t’ho fiquin en un tupper, hi ha qui respon molt positivament, i d’altres s’estranyen i no entenen que no vulguis els seus envasos, tan nets, higiènics i pràctics, i de porexpan. D’altra banda, no comprem la fruita i la verdura envasada!
Pendent: trobar botigues a prop que ens possibiliti accedir a cereals i pasta també a granel.
_Comprem productes en envasos grans, evitant les monodosis. Però no tots encara. Tot i que evitem els sucs no fets a casa, quan els consumim intentem que siguin ecològics, no ensucrats i en ampolles grans de vidre. D’aquesta manera reomplim petites ampolles de vidre en cas de necessitar quantitats més petites per berenars de la canalla.
Pendent: la nostra assignatura pendent són els iogurts. Encara els consumim en envasos de plàstic. Un primer pas seria passar-se al vidre, un altre possible seria comprar-lo en grans envasos i servir-los en pots o gots quan calgui… Però seria ideal fer-los a partir de quefir o amb una iogurtera. Aquí reconec que tinc un obstacle que es diu: ‘Ens hem acostumat als Activia, sobretot als de pera’ o ‘Els iogurts la Fageda són locals i darrera hi ha un projecte social, i són molt bons’. Sempre consumim sense ensucrar (a casa no tenim sucre). Però crec hem de donar un pas endavant.
Il.lustració: Ana Villagordo (febrer, 2018)
_Formem part d’una cooperativa de consum de proximitat i ecològica. Cada diumenge a la nit, quan els nens dormen i la setmana tot just ja comença, faig la comanda online de la cooperativa L’ortiga. El seu servei és genial i fer cistelles a mida és possible. En tot moment saps l’origen dels aliments i només tens accés als que són de temporada. Tot és fàcil i més que bo! He de reconèixer que hem passat per 5 cooperatives abans de passar per aquesta. Algunes presencials que finalment no hem incorporat en la nostra quotidianitat. Així que hem triat l’opció que millor ens encaixa que no ha de ser la mateixa per a tothom. Cadascú ha de dissenyar allò que pot i vol assumir. És qüestió de prioritats, com tot.
Pendent: a vegades ens costa trobar la mida de les comandes i hem d’accedir a productes frescos d’altres botigues, no sempre ecològics, i en alguns casos, envasats. Intentem anar al mercat, on els productes ecològics van entrant cada cop més, però no sempre ho fem.
_Comprem part dels detergents a granel a Goccia Verde.
Ana Villagordo (febrer, 2018)
Pendent: Però encara no tots. I és que encara no ens resulta pràctic i llavors costa més. És un sacrifici. El tenim lluny, implica portar els envasos de casa que normalment no es buiden tots alhora… En fi, és més fàcil comprar-los a la botiga però en la mesura del possible els intentem anar comprant a granel. De totes maneres, el xampú i gel no el comprem a granel tot i que podríem. Tot i així fem servir productes ecològics però envasats. I un dia haurem de provar això de fer-te la pasta de dents amb ingredients comestibles. Reconec que aquests invents no ens solen funcionar, però a casa ens agrada experimentar.
_No consumim palletes de plàstic. Potser d’entrada pot semblar un repte ridícul, però ha costat bastant perquè els nens hi estaven habituats. Primer vam introduir les palletes de bambú però la meva filla es posava lila per aconseguir que la llet pugés. En ser més dures, el tema pressió no va igual i costa. A més, se la clavava a les genives. Ara les fan servir per fer percussió. També hem provat les de paper, millor que el plàstic, però segueixen essent d’un sol ús. I les de plàstic dur reutilitzables no són gens recomanables ja que costa netejar-les i acaben essent un origen de microbis, etc. Així que ens hem passat al costat radical i lògic 100%: a casa es veu del got i no hi ha palletes. “Però a casa dels avis en tenen!”. “Però a casa nostra no!”
_A casa ens fem la “Nocilla” i alguna melmelada. Això és molt recent però sembla que funciona. Els nens no es queixen i a nosaltres ens agrada. Fent servir llet d’avena, cacao ecològic comprat a granel, xarop d’agave, avellanes pelades a granel i maizena (midó de blat de moro, espessidor)… et voilà! Darrerament també fem la melmelada (una de llimona, dàtils i canyella), tot i que només me la menjo jo. Tot això ajuda a reduir envasos i a més et permet sortir dels sabors comercials excessivament ensucrats.
_Evitem el consum del pa “bimbo” (sempre envasat). Ens agrada que el pa sigui pa i els nostres menuts així ho reclamen. Així que comprem pa d’espelta o multicereals sense tallar perquè ens duri més. No consumim barra per dia, tampoc en mengem tant. Fer el pa a casa seria genial però no crec ho agaféssim com una rutina a mantenir.
_Fa dos mesos que faig servir la copa menstrual de Nur i les calces Cocoro. Fins ara, i considerant que dels darrers 7 anys, 4 no he tingut la menstruació (perquè he tingut dos fills i he donat el pit fins fa relativament poc); he fet servir compreses ecològiques i també no ecològiques. Mai m’han agradat els tampax, i mai he fet servir salvaslips. Però ara només faig servir una cosa: la copa. Bé, el darrer dia del cicle faig servir també calces reutilitzables. No entraré en aquest tema però els residus que estalviaré a partir d’ara no són menyspreables i a més surto guanyant en funcionalitat i salut.
_Ampolles reutilitzables per tots els de la família. A casa cadascú tenim una ampolla reutilitzable que no és de plàstic. La reomplim i la portem a sobre i així evitem comprar ampolles de plàstic cada cop que tenim set. És ben senzill i molt pràctic, i ecològic, és clar!
_El caldo sí que el fem a casa (això evita envasos també). Fer pa, galetes, iogurts, etc. no crec sigui el nostre camí (qui sap) però fer el caldo a casa, sí. No només és més bo sinó que és més econòmic i evitem els envasos d’un sol ús.
Deures per apropar-nos al zero
Però encara ens queda molt camí per recórrer, molt. Tot i que ve de gust, poc a poc i amb bona lletra. Aquí van alguns dels següents reptes:
_El consum de llet i aigua a casa és envasat i en plàstic. Durant molts anys teníem una bodega prop i consumíem la llet en ampolles de vidre però llavors no era ecològica. Ara és ecològica però envasada. I llet també vegetal. El problema és el mateix. En aquest cas no trobem la solució. I pel que fa l’aigua, durant una època vam ser un usuari de gerres Brita però no ens convencia i vam tornar a l’aigua envasada. Ara estem investigant sobre la qualitat de l’aigua de l’aixeta i a partir de les respostes buscarem solucions. Abans que acabi l’any volem eliminar aquest envàs.
_El film encara hi és, a la cuina. No el fem servir gaire. Bàsicament, per congelar aliments o cobrir-los un cop a la nevera. En aquest cas també estic investigant opcions ja que existeixen, opcions reutilitzables. Quan ho tingui resolt ho explicaré.
_El món de les galetes i cereals està plastificat en excés. Galetes de blat o d’arròs ecològic, d’espelta, etc. però envasades! Això sol passar en botigues ecològiques: trobes de tot amb Ecolabel però sempre envasat (moltes vegades més del necessari), i a més d’origen llunyà. En aquest cas a casa estem reduint primer el sucre i despertant el paladar a altres cereals. El següent pas serà trobar on comprar aquests productes a granel… Ara és habitual que et diguin que les galetes no tenen sucre, però són dolces! És a dir, tenen altres edulcorants que en molts casos em preocupen més que el propi sucre. La solució final serà fer les galetes a casa però reconec que no em veig amb davantal i hores de cuina casolana. De tant en tant sí, però habitualment…
_Un compostador casolà, ho veig a anys llum, tot i que tenim lloc on posar-lo. Ho deixarem pel 2019, per ser realistes.
_Estem frustrats amb els múltiples intents de tenir un hort urbà al terrat, però hi seguim insistint.
_Encara estem enganxats a les tovalloletes humides. Des que tenim canalla consumim tovalloletes. Sí, sóc conscient que no és una bona opció, però són tan pràctiques. “Me estoy quitando!” I més després de llegir articles com aquest d’Opcions: “Cinc alternatives a les tovalloletes d’un sol ús”.
No entro en la roba i altres productes com la tecnologia, el mobiliari, la decoració, la joieria, les joguines, etc., que en general gestionem des del sentit comú. Evitem un consum compulsiu, reutilitzem al màxim i recirculem tot allò que ja no necessitem en entorns propers, i altres (contenidors Roba amiga, xarxes socials de segona mà, etc.).
Per assolir un objectiu Residu zero a casa cal ser sincer amb un mateix i saber fins on pots arribar (per les teves circumstàncies personals d’horaris laborals, logística familiar, lloc on vius, etc.) però sobretot fins on vols i assumeixes arribar. Incorporar nous hàbits és molt més difícil del que sembla; per tant, adquirir-los de manera pausada, conscient i convençuda és més important que fer-ho de manera accelerada. Cal assumir un a un els nous hàbits, encara que siguin pocs, i gaudir en l’exploració. No tot funcionarà, però una part sí, i això ja és molt. Que el sentiment de culpabilitat no ens aturi i ens frustri, que ens mogui la curiositat i la sensació d’estar millorant el teu dia a dia mentre apostes per un model més lent, conscient i gratificant.
Article publicat a Quincalla, el blog de la web d'Ana Villagordo
