Font: Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Maresme
L’objectiu de la Taula és oferir un espai de coordinació i establir mecanismes de concertació entre les administracions territorials intervinents i el sector forestal associat.
Ha quedat constituïda la taula de seguiment de l’afectació del Tomicus al Maresme. D’aquesta manera serà possible permetre una assignació eficient dels recursos públics destinats a combatre la plaga, amb independència de les administracions que els aportin. A més, la nova taula actuarà com a observatori de seguiment de l’evolució de la plaga i d’avaluació de les actuacions dutes a terme.
La taula està formada per representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, del Consell Comarcal del Maresme, de la Diputació de Barcelona i de les Associacions de propietaris forestals. La constitució de la taula ha tingut lloc a Mataró, a la seu del Consell Comarcal del Maresme.
Des del maig de 2016 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ja forma part d’una comissió tècnica amb representants també de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, del Centre de la Propietat Forestal i de les Associacions de Propietaris Forestals locals. Aquesta comissió s’ha reunit periòdicament per acordar actuacions dirigides a disminuir el decaïment del pi pinyer. La proposta de la taula s’orienta a institucionalitzar amb major mesura i fer més efectiva la coordinació preexistent.
200.000 euros d’ajuts que serviran per disminuir l’afectació de la plaga
El pi pinyer a les comarques del Maresme principalment i en una petita part del Vallès Oriental ha patit un fort decaïment per la sequera acumulada els darrers anys. Això, sumat a l’excessiva densitat arbòria causada per un abandonament de la gestió dels boscos, ha anat provocant una disminució constant de la disponibilitat d’aigua i nutrients per als arbres, disminuint-ne el vigor i la resiliència.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha actuat des del primer moment en la detecció d’aquest escarabat, que sempre ha estat present als boscos catalans atacant selectivament només aquells arbres dèbils. Ara, ha trobat en l’estat actual de les masses de pi pinyer del Maresme el medi perfecte per la seva expansió.
Una nova línia d’ajuts a la Gestió Forestal Sostenible (PDR) de 200.000 euros ha de permetre l’actuació sobre 160 hectàrees més de forests afectades. A aquesta superfície se li sumen les 80 hectàrees de forest sobre les quals es va actuar l’any 2016 amb un import destinat de 100.000 euros.
Aquests any els treballs es concentren en els municipis d’Argentona, Dosrius i Mataró, que són els de major afectació, i consisteixen bàsicament en tallar i triturar la fusta. Fins ara, aquest és l’únic mitjà que s’ha demostrat efectiu per a la disminució d’aquesta plaga, impedint d’aquesta manera que les larves es facin adultes i evitant així la seva dispersió en zones properes. Les tallades s’han de fer entre els mesos de setembre i abril.
Els boscos d'alzines i pinedes del Maresme es transformaran en 30 anys en matollars
Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d'una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d'Estepona.
Coindint amb el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial, el Consell Comarcal del Maresme avança alguna de les dades de l'estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l'evolució del paisatge forestal. L'enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada "Canvi climàtic i boscos del Maresme" que va organitzar el Consell Comarcal, l'any passat, per parlar de la necessitat d'implementar una gestió forestal sostenible per frenar l'expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.
El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d'entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d'inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l'aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.
Tot aquest procés d'impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l'aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.
L'estudi s'està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.
Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l'àrea de la riera d'Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.
|
Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
