Irma Ventayol: “La ciutadania ha reclamat a Barcelona que es posicionés davant el canvi climàtic. El Pla Clima és la resposta”

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
01/06/2018 - 13:29

El Pla Clima és un programa transversal per lluitar contra el canvi climàtic des d’ara fins al 2030 per reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la ciutat de Barcelona. Sostenible ha volgut parlar amb Irma Ventayol, coordinadora del Pla del Clima per entendre la seva magnitud. Ventayol és biòloga de formació, amb més de 20 anys d’experiència en el camp del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la gestió i planificació estratègica. Des del 2009 treballa a l’Ajuntament de Barcelona participant en varis projectes de construcció de la visió de futur de la ciutat. És especialista en adaptació al canvi climàtic.

"Les ciutats juguem un paper molt important en aquest sentit, i és  la nostra responsabilitat i el nostre deure actuar"

Per què un Pla Clima i per què ara?
En primer lloc, per responsabilitat. Ja fa anys que Barcelona treballa en aspectes de mitigació al canvi climàtic, però calia ser més ambiciosos per aconseguir els objectius de París. D’altra banda, per primera vegada disposem d’estudis que ens diuen com el canvi climàtic afecta a la ciutat i calia desenvolupar també estratègies d’adaptació i de justícia climàtica. Les ciutats juguem un paper molt important en aquest sentit, i és  la nostra responsabilitat i el nostre deure actuar.

En segon lloc, per demanda ciutadana. En el marc de la COP21 - París, Barcelona va presentar el Compromís de Barcelona pel Clima (CBC), promogut per més d’un miler d’empreses, entitats ciutadanes i escoles vinculades a la xarxa Barcelona + Sostenible. Amb aquest Compromís, Ajuntament i ciutadania marcaven el full de ruta de la ciutat del 2015 al 2017 per fer front al canvi climàtic, amb uns objectius ambiciosos i projectes concrets.

I finalment, perquè ens vàrem comprometre a fer-ho amb la signatura de diversos compromisos internacionals, com el Pacte d’alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia.

"Som la tercera ciutat del món, després de Nova York i París, en disposar de la valoració del C40"

Podríem considerar que amb aquest Pla Clima, Barcelona esdevé una ciutat referent pel que fa a les seves polítiques front el canvi climàtic?
Jo diria que sí. El Pla Clima és un pla ambiciós, que es marca com a objectiu la neutralitat en carboni d’aquí al 2050 i una reducció del 45% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per capita al 2030. També l’augment d’1,6 km2 de verd a la ciutat, zero pobresa energètica o 100% de finançament net. És un pla de caràcter integral i holístic, que tracta temes de drets socials, de salut, de verd, d’abastament de recursos hídrics, d’economia circular. A més, el Pla Clima ha rebut el reconeixement del C40 (una de les xarxes internacionals de ciutats més importants) pel que fa a la consistència del Pla i a la seva compatibilitat amb els objectius de París. Som la tercera ciutat del món, després de Nova York i París, en disposar d’aquesta valoració!

Però, realment Barcelona és una ciutat afectada pel canvi climàtic? Com?
Sí, ja està afectada i cada cop ho estarà més. De cara a l’any 2050 es preveu un increment d’1,6 ºC i de cara al 2100, 1,7 ºC, en el millor dels escenaris. En un escenari passiu, l’augment seria de 2ºC al 2050 i de 3ºC al 2100.

"A partir d’un increment de 3ºC s’arribarà a problemes d’abastament d’aliments, aspecte que suposarà moviments migratoris"

Però 1,5ºC no és tant! O sí?
A nivell mundial, 1,5ºC és un increment determinant. Per exemple, en el cas d’alguns estats insulars aquest efecte pot comprometre la seva supervivència. De fet ja n’hi ha alguns que estan comprant terrenys als continents veïns per si el seu espai acabés inundat per la pujada del nivell del mar. Per això precisament, l’Acord de Paris diu no sobrepassar 2ºC de temperatura respecte els nivells preindustrials, i fer tot el possible per no sobrepassar 1,5ºC. A partir d’un increment de 3ºC s’arribarà a problemes d’abastament d’aliments, aspecte que suposarà moviments migratoris. Els ja coneguts com a refugiats climàtics.

 

"Si no fem res podríem arribar a tenir 4 onades de calor a l'any"

D’acord, a nivell mundial sí. Però a Barcelona no ens inundarem, oi?
Bé, les inundacions no són l’aspecte que més ens ha de preocupar tot i que sí que se’n donaran més episodis que ara (es preveu que plourà menys però de manera més intensa). El que ens ha de preocupar més, de fet, és la calor i la disponibilitat d’aigua. Ara hi ha una onada de calor cada 4 anys, però a finals de segle se’n preveu una per any (és a dir, 4 vegades més que ara) en l’escenari compromès (en què tot el món es posa les piles en la reducció d’emissions) o 4 a l’any (16 vegades més) en l’escenari passiu (en el que no fem res). La darrera onada de calor, l’any 2013, va provocar un increment important de la mortalitat a la ciutat, ja que la calor afecta la nostra salut molt més del que ens imaginem. La diferència entre actuar o no, és molt important. Pel que fa a l’aigua, i tot i que darrerament hagi plogut, fa un mes i mig la ciutat estava en fase de pre-alerta per sequera. Això vol dir que tot i que ara no ho estem, cosa circumstancial, en realitat som molt vulnerables en aquest aspecte, a nivell estructural.

I més enllà dels efectes sobre la salut d’una calor excessiva i del risc de manca de  disponibilitat d’aigua, cal tenir present que aquests canvis previstos tindran una repercussió directa sobre el preu de recursos com l’aigua, l’energia, els aliments, etc.

També voldria destacar que el canvi climàtic no és un problema de futur. És un problema actual. No només afecta a les generacions futures sinó que també a les generacions actuals, a nosaltres. I a més, ens afecta de manera desigual en funció de les nostres condicions socioeconòmiques.

Això ho ha tingut en compte el Pla Clima? És aquest un pla que s’hagi apropat especialment a les persones?
Existeix una relació directa entre canvi climàtic i salut.. El Pla Clima esdevé un pla de plans que pretén apropar les polítiques i mesures de l’administració a la vida de les persones, d’una manera més directa i comprensible. Sobretot d’aquelles més vulnerables.

Quan dius ‘vulnerables’, a què et refereixes?
Hi ha persones que per la seva condició, salut, edat o per la seva situació socioeconòmica, pateixen de manera més directa tots aquests impactes que abans he esmentat. Són per exemple, persones més grans de 75 anys, nadons, dones embarassades, persones amb malalties mentals, etc.; totes elles són especialment sensibles a la calor. D’altra banda, aquelles llars que pateixen de pobresa energètica, és a dir, que no poden satisfer les necessitats bàsiques (100l/aigua potable per persona i dia o mantenir l’habitatge en unes condicions de confort climàtic determinat) són també especialment vulnerables. A Barcelona són el 10,6% de la població. Per tant, el Pla Clima posa les persones al davant de tot. De fet, un dels 4 eixos estratègics del Pla està dedicat a la justícia climàtica.

"El Pla Clima es fonamenta en 4 eixos estratègics: la mitigació, l’adaptació i la resiliència, la justícia climàtica i l’acció ciutadana"

Quatre eixos? Ens els pots explicar?
Sí, i tant. El Pla Clima es fonamenta en 4 eixos estratègics: la mitigació, l’adaptació i la resiliència, la justícia climàtica (que acabo de comentar i que consisteix en posar les persones en el centre de les polítiques climàtiques) i l’acció ciutadana. Cadascuna de les 242 mesures del Pla Clima se centren, com a mínim, en un d’aquests eixos, i n’hi ha diverses que tenen efectes sobre els 4.

Has dit 242 mesures? Són moltes! Amb quant de temps es compta per portar-les a terme?
Sí, són moltes. Cal tenir present que per dissenyar aquest pla de plans ens hem hagut de reunir amb molts departaments de diferents àrees de l’Ajuntament, ja que el canvi climàtic és un tema molt complex. Precisament el Pla Clima és un exemple de governança i planificació transversal. Es tracta de 18 línies d’acció d’àmbits com l’aigua, els residus, el verd urbà, la sobirania alimentària, el residu zero, el consum responsable, la mobilitat sostenible, etc. Tots ells aspectes que afecten al bon funcionament de la ciutat i a la qualitat de vida de la seva ciutadania. Part d’aquestes accions ja formen part de plans, programes i estratègies de l’Ajuntament, que ja s’estan implementant i que s’han projectat per als propers anys. I d’altres resulten novetats incorporades pel Pla Clima, sobretot aquelles relacionades amb la resiliència i l’adaptació.

"El Pla Clima és un exemple de governança i planificació transversal"

Què és això de la resiliència?
La definició seria: ‘capacitat de les ciutats de prevenir, o en els casos que sigui inevitable, minimitzar l’impacte dels perills naturals i antròpics als que es veu exposada, ja siguin episodis puntuals o tensions dilatades en el temps, i recuperar-se tan aviat com sigui possible per tal de mantenir les seves funcions essencials’. És a dir, es tracta de la capacitat que tenen les ciutats, en el cas que parlem de resiliència urbana, a adaptar-se als canvis, en aquest cas els derivats del canvi climàtic, tant preveient-los i evitant-los, com recuperant-se com més aviat millor dels seus efectes i aprendre’n.

En el cas de Barcelona, tot i que cal continuar mitigant el canvi climàtic, no podem obviar que aquest ja és una realitat, que ens afecta i que hem de ser capaços d’adaptar-nos-hi. Es tracta de ser menys vulnerables.

"No podem deixar que un context de recuperació econòmica ens porti altre cop a consumir de manera insostenible"

Llavors, hem de continuar mitigant?
Sí, és clar. És imprescindible. La mitigació és un eix estratègic que no podem deixar de banda. Cal continuar insistint en reduir el nostre impacte ambiental ja que no podem deixar que un context de recuperació econòmica ens porti altre cop a consumir de manera insostenible.

Però, com fer-ho?
Doncs, movent-nos menys en cotxe, sobretot a la ciutat. I en cas de necessitar-lo, intentar que aquest sigui més eficient, o bé perquè és híbrid o elèctric, o bé perquè el compartim. Desplaçar-se a peu, en bicicleta o en transport públic. Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, tot i que estan prou repartides en els sectors, el domèstic és un dels més importants. En aquest sentit, hi ha molt a fer: aïllar millor les nostres llars, reduir el consum d’aire condicionat, ventilar bé, fer servir electrodomèstics eficients, conservar-los perquè funcionin bé. Un altre aspecte clau és obtenir l’energia de fonts renovables i poder disminuir radicalment la procedent  dels combustibles fòssils. En el vector dels residus també hi ha molt a fer, i la ciutadania té un paper clau per la seva manera de comprar i de consumir. I també podríem parlar de com fer turisme de manera més sostenible, etc. La mitigació del canvi climàtic és una estratègia que s’ha de mantenir i reforçar constantment.

"Una manera d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic és amb més verd a la ciutat"

I per adaptar-nos, què podem fer?
Una manera d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic és amb més verd a la ciutat, ja que aquest genera ombres, millora el confort tèrmic, és un oxigenador natural i a més té molts altres beneficis per a les persones. De manera individual es pot tenir una coberta verda al terrat (recentment hem fet un concurs i hem tingut molt bona resposta per diversos col·lectius i comunitats de veïns), balcons amb plantes i horts, i fins i tot podem estar pendents dels nostres veïns grans que viuen sols i ajudar-les en cas que ho necessitin.

Molt més verd! Aquesta és una de les línies d’acció, una de les 18. Quines altres hi ha?
El Pla, més enllà dels 4 eixos estratègics que he comentat anteriorment, també compta amb 5 àmbits d’actuació, 18 línies d’acció i 242 mesures. Es tracten molts vectors ambientals i socials diferents de la ciutat. Val la pena donar un cop d’ull al Pla, que està disponible per a tothom a internet. Com a exemples de mesures podria esmentar la rehabilitació energètica d’edificis, la creació de refugis climàtics en cas d’emergència per onada de calor, la creació de jardins d’aigua, l’aplicació de criteris climàtics a la planificació urbanística, etc.  El Pla Clima ha estat una oportunitat única per posar en valor tot el que ja es fa des de l’Ajuntament front el canvi climàtic, però sota un relat i paraigües comú.

"Com a exemples de mesures podria esmentar la rehabilitació energètica d’edificis, la creació de refugis climàtics en cas d’emergència per onada de calor, la creació de jardins d’aigua, l’aplicació de criteris climàtics a la planificació urbanística, etc" 

I tot això ho pot fer la ciutat de Barcelona sola?
No! Pot fer moltes coses i de fet ja ho fa des de diferents àrees com Ecologia urbana, l’Agència de Salut pública, Barcelona Activa, Drets Socials i  encara altres instàncies municipals. Però, més enllà dels temes sectorials, també treballem a nivell territorial amb els districtes i els barris, i a nivell supramunicipal,  amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb qui estem prou alineats (que presenta en breu el seu Pla de l’Energia i el Clima). De fet, va ser l’AMB qui va fer els estudis de partida sobre els efectes del canvi climàtic sobre tot l’àmbit metropolità en el marc del Observatori Metropolità del Canvi Climàtic (METROBS). Nosaltres hem partit d’aquests estudis i en alguns casos estem intentant anar més enllà en el cas de Barcelona. També treballem amb altres ciutats en xarxes internacionals.

A banda de treballar amb els diferents sectors i escales territorials, la implicació ciutadana és imprescindible per aconseguir aquests objectius.

Expliqueu que heu coproduït el Pla. Què vol dir i com es fa això?
El Pla Clima s’ha elaborat amb la participació de la ciutadania i dels membres de la Xarxa Barcelona + Sostenible. De fet, el mateix Pla sorgeix d’una demanda ciutadana que reclamava que la ciutat es posicionés davant del repte del canvi climàtic (va ser com va néixer el Compromís Barcelona pel Clima amb el qual, Barcelona, es va presentar a la COP de París). Des de l’actuació municipal es van impulsar línies d’acció i des de la ciutadania es va donar forma a 9 projectes que s’han desenvolupat al llarg de dos anys. I ara, amb el Pla Clima, aquesta incorporació de les propostes i creativitat ciutadana s’ha regularitzat amb unes subvencions cada dos anys amb un fons de 200.000 euros per a projectes que vagin en la línia dels àmbits d’actuació i de les línies d’acció del Pla Clima.

D’altra banda, per la redacció del Pla es van organitzar varies sessions presencials i es va posar en marxa la Plataforma Dedidim, on es van recollir 112 propostes de les quals s’han incorporat al Pla Clima el 85%.

És a dir, el Pla Clima és un Pla que ha estat coproduït tant a nivell de continguts com a nivell d’acció i implementació.


 

 

 

 

 

 

 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Pòdcast de Crític

Quins són els compromisos amb els quals s'ha tancat la Cimera del Clima de Bakú? Què inclou el text acordat i què deixa fora? Què representa la xifra assolida? Com s’implementarà? Qui pagarà què?

Article

Butlletí