Font: Ajuntament de Barcelona
La naturalització i la gestió ecològica dels espais verds que s'aplica a tots els districtes de Barcelona inclou incrementar la vegetació, deixar créixer les plantes dels escocells, podar menys els arbres, protegir les espècies autòctones, fomentar la biodiversitat i apropar la natura a les persones per afavorir-ne la salut i la qualitat de vida a la ciutat.
La Mesura d’infraestructura verda fixa com a eixos prioritaris l’ampliació de verd urbà en un metre quadrat per persona, 160 hectàrees en total, d’aquí al 2030, amb una corresponsabilització més gran amb la ciutadania, i la millora de la qualitat d’aquest verd per maximitzar els beneficis ambientals, paisatgístics i socials.
En l’últim any i mig, s’han naturalitzat 22 grans espais verds, en total més de 16.000 metres quadrats, i 10 basses; s’ha plantat vegetació a 1.300 escocells i gairebé 7.000 metres quadrats de nous grups florals; i s’han habilitat una vuitantena d’instal·lacions per a insectes i més de 260 nius d’ocells, que, a més d’enriquir el paisatge, ajuden a combatre biològicament les plagues.
A més, com a part de l’avanç en la gestió ecològica dels espais verds de la ciutat, s’ha eliminat l’ús d’herbicides químics, s’han reduït els tractaments fitosanitaris, es fomenta la diversificació d’espècies amb prioritat per a la flora i fauna autòctones més adaptables al clima de la ciutat, es fa una poda respectuosa amb la naturalesa dels arbres, es deixa créixer la vegetació als escocells i s’optimitza l’ús d’aigua, entre d’altres.
Més salut, més benestar, més biodiversitat
Aquest nou model de gestió del verd urbà ajuda a combatre els efectes del canvi climàtic, amb la millora de la qualitat de l’aire i la regulació de la temperatura, a crear un paisatge urbà més agradable amb nous espais de trobada i de lleure que incentiven la vida a l’aire lliure i el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i a protegir la flora i la fauna de la ciutat.
El verd urbà és riquesa vegetal, és biodiversitat botànica, alhora que constitueix un suport per a la biodiversitat animal.
La biodiversitat present a les grans urbs, i especialment la que es troba als espais verds, és sovint l'única oportunitat de contacte dels ciutadans amb la natura i aporta uns beneficis ambientals i socials que són bàsics per a la millora de la qualitat de vida i el benestar a les ciutats.
Actualment, l'Ajuntament de Barcelona promou una nova cultura del manteniment del verd a la ciutat, més sostenible i amb més beneficis per a la comunitat i per a sectors concrets amb sensibilitat als productes químics. D'aquesta manera, Barcelona avança cap a una transició ecològica de la jardineria pública i de la gestió del verd a la ciutat, així com del tractament de plagues i malalties, amb el qual s'aposta per la lluita biològica i el tractament fitosanitari és considerat l’últim recurs.
L'increment de les herbes espontànies en l'espai públic és una conseqüència de la política de respecte al medi ambient a la ciutat de Barcelona i la seva aposta per la reducció de l’ús dels tractaments químics. Aquestes accions representen un benefici per a la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà, i reporta beneficis per a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania. Per aquest motiu, s'ha deixat d'utilitzar productes com el glifosat per al control de les herbes espontànies a escocells i altres espais.
Els espais verds constitueixen llocs a l'aire lliure per al lleure i el foment de la convivència. És per això que la ciutat té cura del manteniment dels parcs i dels jardins, de l'arbrat i de les zones forestals amb criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, i els equipa amb àrees de joc infantil i per a la gent gran, amb instal·lacions d'oci i amb àrees d'esbarjo per a gossos.
L'Ajuntament de Barcelona vetlla per la salut, la qualitat de vida, la mitigació del canvi climàtic i la biodiversitat als espais verds de Barcelona per tal que la natura estigui més present a la ciutat i ho faci en el seu estat natural. Així, es demana la col·laboració de tota la ciutadania, donat que també és necessari un canvi cultural per adaptar-se a un canvi de paisatge urbà, que no obstant és més propi del nostre clima, que compta amb més beneficis per a tothom.
La naturalització, a tots els districtes
La millora de la qualitat del verd urbà s’ha concretat amb actuacions a tots els districtes de la ciutat. Aquests en són alguns exemples:
Ciutat Vella: de flors mixtes que duren més anys al carrer del Doctor Aiguader; torre niu de ratpenats a l’hort municipal de Sant Pau del Camp.
L’Eixample: jardí d’especial interès per a la biodiversitat i hotel d’insectes al parc de Joan Miró; escocells per afavorir la presència de fauna depredadora de plagues al carrer d’Aragó amb la plaça del Doctor Letamendi.
Gràcia: herbassar al carrer del Torrent del Remei; plantes espontànies als escocells de l’avinguda de Vallcarca.
Horta: prat de flors d’interès per a la biodiversitat i torre niu de ratpenats al carrer de Benlliure; herbassar del camí de Cal Notari.
Les Corts: arbusts d’interès per atreure la fauna als jardins de William Shakespeare; menys poda a l’avinguda Diagonal; hotel d’insectes al parc de Cervantes.
Nou Barris: prat de flors al carrer de Palamós i la plaça de Karl Marx; coberta verda de la Biblioteca Zona Nord.
Sant Andreu: sega selectiva i biotroncs al parc de la Trinitat; plantes espontànies als escocells del passeig de l’Havana.
Sant Martí: parterres adaptats al front marítim del passeig marítim de la Mar Bella; flors d’interès per a la biodiversitat a l’illa d’Ada Byron; sega selectiva al passeig de Garcia Fària.
Sants-Montjuïc: espai d’interès per a la biodiversitat als jardins del Valent Petit; basses naturalitzades als jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.
Sarrià – Sant Gervasi: espai amb flora espontània al carrer de Plantada i al Tanatori de Sant Gervasi; torre niu de ratpenats a l’Hort municipal de Collserola.
La Xarxa de Ciutats i Pobles promou la naturalització i la biodiversitat urbana. Si en voleu saber més seguiu l'enllaç.
