Lleida intensificarà les mesures per rebaixar l’exposició al soroll

El consistori enllesteix el Pla d’Acció per a la millora de la qualitat acústica de Lleida, que té per objectiu establir el conjunt de polítiques i accions municipals que permetin reduir el soroll a la ciutat, minimitzar la població exposada a valors elevats i protegir les zones tranquil·les contra l’augment del soroll. La qualitat acústica de Lleida és bona comparada amb altres municipis de dimensions similars. En aquest sentit, Lleida obté millors resultats acústics que Reus, Girona, Barcelona i altres municipis propers.

El tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha explicat que la Paeria ja té enllestit el Pla d’Acció per la millora de la qualitat acústica del municipi de Lleida, un document que s’ha elaborat a partir del mapa de capacitat acústica que el consistori va elaborar l’any passat, una representació gràfica de la situació acústica existent al municipi que reflectia els nivells sonors ambiental dels diferents carrers i places de la ciutat.

Fèlix Larrosa: “L'Ajuntament de Lleida ja fa anys que treballa en la gestió del soroll desenvolupant mesures dirigides directament a combatre la contaminació acústica. Les actuacions que a partir d’ara s’intensificaran, una vegada detectats els punts i zones amb més contaminació acústica, són des de mesures estructurals a desviacions de trànsit, ús de paviments especials per reduir el soroll, pantalles acústiques, pacificació del trànsit i reducció de la velocitat, entre altres"

El mapa de la capacitat acústica va concloure que Lleida es pot considerar una ciutat silenciosa, on la principal causa de soroll és el trànsit rodat i on la superació dels límits d’immissió establerts per la normativa es dóna principalment a les vies d’accés i a la xarxa viària primària. Cal destacar que dels resultats obtinguts es desprèn que Lleida és més silenciosa que altres ciutats com Reus, Girona o Barcelona, per posar alguns exemples de municipis propers.

L’estudi realitzat va concloure que prop d’un 80% dels lleidatans i lleidatanes no estava exposat al soroll en horari diürn i un 11,40% només el supera en 1-3dBA. En horari nocturn, la població no exposada a soroll i que no supera els valors límits establerts és d’un 75%, i un 10,42% només el supera en 1-3 dBA.

El responsable d’urbanisme ha explicat que ara, “una vegada hem tingut detectats els punts i zones amb més contaminació acústica, és hora d’emprendre mesures per rebaixar l’exposició al soroll de la població i dels equipaments sensibles”. Aquestes actuacions aniran des de mesures estructurals i desviacions de trànsit, ús de paviments especials per reduir el soroll, pantalles acústiques, pacificació del trànsit i reducció de la velocitat, entre altres i s’estructuraran en quatre línies estratègiques:

En primer lloc, reduir el soroll causat pel transport en l’espai urbà, a través de la promoció del canvi modal pels desplaçaments interns, pacificar el trànsit i racionalitzar l’ús del vehicle privat o fomentar la mobilitat elèctrica.

També es proposa implantar mecanismes de gestió i control per a la prevenció i correcció del soroll provinent de l’activitat humana amb la reducció del soroll causat per activitats d’oci o per l’activitat econòmica al carrer en punts d’actuació prioritària i per activitats puntuals o temporals realitzades en la via pública i disposar de mecanismes per a garantir el compliment normatiu en matèria de contaminació acústica i d’indicadors per visualitzar l’evolució dels nivells de soroll de la ciutat.

En tercer lloc, cal incorporar criteris acústics en l’ambientalització municipal a través de la incorporació de criteris acústics en la planificació i ordenació del territori: en zones de nova urbanització, de transformació urbanística, pel que fa al disseny urbà, als elements de transmissió i de protecció per a millorar la qualitat acústica dels espais interiors, etcètera i millorar la qualitat acústica de la gestió ui les activitats de la Paeria.

I finalment, cal millorar la informació i sensibilització de la ciutadania en matèria de contaminació acústica

Com a dades interessants, cal destacar que quasi el 57% de la xarxa viària de Lleida correspon a xarxa local, és a dir, carrers amb vocació residencial. El trànsit rodat és la principal causa del soroll al municipi i la superació dels límits de immissió permesos per la normativa es dóna principalment a les vies d’accés i a la xarxa primària.

Les zones més exposades a nivells elevats de soroll generats pel trànsit urbà en horari i diürn són els habitatges a dues bandes de l’Avinguda de l’Exèrcit, des de la Rotonda Leandre Cristòfol, fins a la rotonda del Passeig de Ronda. La futura construcció de la ronda del sud permetrà una reducció important del soroll provocada pel desviament de trànsit -incloent vehicles pesants- que actualment realitzen l’itinerari N-II, AP-2, A2. També es veuen afectats, en menor mesura, els habitatges a ambdós costats de l’Avinguda de Príncep de Viana, Avinguda de l’Alcalde Porqueres (nord), Gran Passeig de Ronda (sud), Avinguda de les Garrigues, Carrer Balmes i Avinguda Rovira Roure rotonda amb Avinguda de Pinyana. També destaquen els habitatges al voltant de la L-11.

D’altra banda, hi ha 21 equipaments sensibles -centres sanitaris i educatius- que estan ubicats en vies exposades a nivells de soroll superiors al valor límit dels objectius de qualitat, causats pel trànsit rodat. Els de major afectació són el Campus Escolar, L’escola Camps Elisis i la zona sanitària de l’Hospital Arnau de Vilanova.

L’Ajuntament de Lleida, treball intens per combatre la contaminació acústica

L'Ajuntament de Lleida ja fa anys que treballa en la gestió del soroll desenvolupant mesures dirigides directament a combatre la contaminació acústica i aquelles que s’executen en el marc d’altres polítiques, però que incideixen positivament en la qualitat acústica de la ciutat, sent la gestió de la mobilitat la més destacable.

Les principals actuacions desenvolupades els darrers anys ha estat el desplegament de mesures per a la reducció del soroll provinent del trànsit, com els controls de velocitat i la pacificació del trànsit amb zones 30. També han influït la creació dels camins escolars segurs, l’ampliació de voreres i peatonalització de carrers, l’augment de les fases semafòriques per vianants, el desplegament d’una xarxa de vies ciclables, l’increment de punts d’aparcament per a bicicletes, la incorporació de reductors de velocitat, la renovació de la flota de bus urbà amb vehicles híbrids que emeten menys soroll, etcètera. També cal destacar el foment del transport públic com la gratuïtat en la utilització del transport públic per part dels jubilats i nens menors de 12 anys i en dies lectius per escolars entre 12 i 16 anys, el foment del vehicle elèctric amb la instal·lació de punts de recàrrega gratuïta, el control i la inspecció de les activitats econòmiques per garantir el compliment de la normativa en matèria de soroll, les campanyes educatives i de sensibilització de la Paeria -com per exemple la iniciativa Nits SSHH sorolls en l’oci nocturn- i la recollida selectiva de residus amb la implantació de la recollida lateral, un sistema amb menor impacte acústic en la càrrega i descàrrega del contenidor.

Les incidències en relació a les activitats ciutadanes provenen principalment de sorolls domèstics i de sorolls varis en via pública (inclosos actuacions i locals musicals).

Cal destacar que durant l’any 2017, el departament de disciplina d’activitats de la Paeria va obrir prop d’una cinquantena d’expedients per temes relacionats amb el soroll a Lleida. En el que portem d’any, se n’han gestionat una vintena.

El Pla d’Acció per a la millora de la qualitat acústica del municipi de Lleida té per objectiu reduir el soroll en aquelles zones on actualment no es compleix amb els límits de qualitat acústica que estableix la normativa vigent, prioritzant les actuacions que van destinades a reduir el soroll de la població que es veu més afectada o més sensible. També vol preveure possibles noves situacions que puguin afectar a zones on actualment ja disposen de la qualitat acústica que s’exigeix o noves zones a urbanitzar seguint uns criteris acústics que garanteixin uns llindars òptims de so. Finalment, el pla d’acció pretén mantenir la qualitat acústica actual en les zones tranquil·les de la ciutat.