La proliferació dels envasos en la societat actual genera un volum molt gran de residus, altament contaminants i que triguen molt en degradar-se.
A Santa Perpètua, no recollir ni reciclar correctament els envasos generats durant l’any 2017 ha suposat per a les arques municipals un increment de costos aproximat de més de 34.000 euros, ja que han anat a parar al rebuig i, per tant, a l’abocador, amb la conseqüent penalització econòmica, segons ha detallat la Regidoria de Medi Ambient que també al·lega altres motius legals i ambientals per recollir selectivament els envasos, i la resta de residus. “Tothom és responsable d’una correcta gestió dels residus que genera”, ha assenyalat.
Els envasos lleugers representen aproximadament el 9% en pes dels residus municipals generats a Santa Perpetua de Mogoda, desglossats en un 5% per als envasos de plàstic, un 3% als envasos metàl·lics i un 1% als envasos mixtes o compostos. Malauradament, segons ha destacat la Regidoria de Medi Ambient, la població només diposita un 4% en el contenidor groc.
El Departament Municipal també ha detallat que la legislació estableix que tots els municipis de més de 5.000 habitants han d’implantar la recollida selectiva d’envasos i ha assegurat que avui dia al nostre municipi el 100 % de la ciutadania disposa de contenidors grocs al seu abast.
També ha recordat que el reciclatge d’envasos “comporta considerables beneficis ambientals pel que fa a l’estalvi de matèries primeres, energia i aigua i a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle” i ha afegit que “alhora, aquesta activitat contribueix al desenvolupament econòmic i social del nostre país mitjançant la generació de llocs de treball i de teixit industrial”. El Departament Municipal ha recalcat que “el fet de transformar residus, que abans anaven a parar a l’abocador, en nova matèria primera útil, també repercuteix en un estalvi econòmic per a les nostres butxaques, ja que per aquest residu ens retornen uns diners que podem destinar a afrontar els propis costos de la recollida i transport”.
La fracció d’envasos domèstics dels residus municipals està constituïda per envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d’alumini, esprais buits; brics per a begudes; i altres envasos lleugers, en general aquells identificats amb el punt verd i que no siguin ni de paper ni de vidre. Medi Ambient ha recordat que quan es llecen han d’estar buits, esbandits i aixafats en la medida de les possibilitats per evitar el gran volum que tenen.
Els principals residus d’envasos que es poden dipositar en el contenidor groc són ampolles i garrafes de plàstic, llaunes de conserves i refrescos, brics i cartrons per a begudes, tapes metàl·liques, safates de porexpan o de plàstic, taps de plàstic, iogurts de plàstic, capses de plàstic, xarxes de fruita, embolcalls de film i plata, embolcalls de galetes, de torró, etc, envasos de dentífrics, cremes, gels i desodorants, aerosols, ampolles de detergents, etc.
No es poden abocar la resta de residus que no són envasos encara que siguin de materials reciclables com les galledes de plàstic, les canonades i mànegues de plàstic, etc.. En aquests casos s’han de portar a la Deixalleria. La resta de residus que siguin barreja de materials i no es puguin reciclar s’han de llençar al rebuig com és el cas del pal de fregar, raspall de dents, maquineta d’afaitar, bolígrafs, etc.
Que fem d’aquests residus?
Els envasos van destinats a les plantes de triatge, lloc on se’ls separa per materials. Així, els de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de bosses, mobiliari urbà, senyalització... o bé per a l’obtenció de nous envasos d’ús no alimentari (lleixius, detergents...). Les llaunes de ferro o les d’alumini són envasos 100% reciclables mitjançant processos de fundició d’acer i alumini, mentre que el cartró per a begudes es pot reciclar aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d’aglomerat) o bé amb l’aprofitament separat de cada material (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l’alumini).
