PREPARADES, LLESTES, ... ODS

Font: El Perfil de la ciutat. Autors: Albert García i Raúl D. González

07/01/2019 - 13:18

Després de tot el segle XX d’hegemonia dels estats-nació, com l’eix central del desenvolupament mundial, la forma de superar els problemes de la ciutadania i la base de les relacions  al món: s’està consolidant corrents de pensament, xarxes i recursos per substituir-los.  La creixent complexitat dels reptes ambientals, econòmics, socials o migratoris està superant la capacitat dels estats-nació per abordar les seves solucions; essencialment  per ser una estructura massa allunyada del contacte directe i de les demandes quotidianes de la ciutadania i, també, per tenir una capacitat de reacció massa lenta per accionar els mecanismes que  impulsen les millores que les persones poden percebre. Cercar les solucions al conjunt de reptes transnacionals i donar respostes als problemes quotidians dels ciutadans i de les ciutadanes, sembla que passa per retornar a les institucions públiques locals que estan en la gènesi de la democràcia i han acompanyat als regnes, imperis i estats dels darrers segles: les ciutats.

Entre aquests pensadors que defensen que les ciutats són el millor agent per superar els reptes de la ciutadania, hi destacava el teòric polític Benjamin Barber, amb una bona capacitat pedagògica i divulgativa (autor de llibres com “Si els alcaldes governessin” i participava a moltes conferències i fòrums que generació d’opinió i construeixen una corrent de pensament de base ciutadana en el camp de l’evolució del món i el progrés de les persones https://es.tiny.ted.com/talks/benjamin_barber_why_mayors_should_rule_the_world- i https://www.youtube.com/watch?v=AoTMsOX-peE-.) defensava, des de 2013- plantejaments tan clars com la constitució d’un Parlament mundial d’alcaldes, que es va constituir finalment a l’any 2016,   on s’aborden, de forma col·laborativa com es fa a les ciutats, els reptes de la realitat (https://globalparliamentofmayors.org/)

Amb les ciutats, com a motor del món al segle XXI, es conjuga el pragmatisme dels alcaldes i alcaldesses en la cerca de les solucions a través de la participació i de la proximitat de ciutadania i, també, del conjunt d’stakeholders (grups d’interès d’agents privats, públics tant socials com econòmics) per donar respostes conjuntes a les demandes de la realitat, en un espai de temps i d’acció raonable.  Aquest forma de abordar reptes i implementar polítiques des de les ciutats, fa anys que s’ha anat articulant teixint relacions al marge dels països amb diverses xarxes globals de ciutats (com UCLG, Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CLGU); ICLEI, Citynet en Asia, ...); xarxes d’àmbits (com la xarxa de ciutats pel clima http://www.redciudadesclima.es/la-red) o, fins i tot, xarxes de ciutats  intermèdies (com la xarxa de ciutats mitjanes dins de CGLU, entre 20.000 i 50.000 habitants, on la ciutat de Terrassa hi participa activament. https://www.terrassa.cat/documents/12006/18945549/RRII_Carta_final_F%C3%B3rum_ICities/b02acbad-f74f-4884-a4d9-8c68a6083620 )

Amb el teixit d’aquestes xarxes, les ciutats han estat capaces d’incorporar,  al conjunt de processos de decisió per entomar els reptes actuals de les persones i la coresponsabilitat ciutadana, i fer-ho per al conjunt de matèries i competències municipals en el processos de construcció de decisions i d’implementació de polítiques locals.

Aquesta evolució de l’empoderament de les ciutats, com espais claus des d’on abordar els reptes i implementar solucions a les demandes i problemes de les persones,  va ser finalment  reconegut el 25 de setembre de 2015 per l’Assemblea General de Nacions Unides amb l’aprovació de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, en substitució  dels Objectius del Mil·lenni, aprovats a l’any 2000 a la seu central de les Nacions Unides de Nova York. Els nous ODS (objectius de desenvolupament sostenible del mil·lenni,) s’han de desenvolupar fins a l’any 2030 i es fonamenten sobre una sèrie de principis acordats: universals, globals, integrals, mesurables, ambiciosos, inclusius, multidimensionals, basats en la experiència. Estan estructurats a través de 17 objectius de desenvolupament sostenible que aborden 5 àmbits (conegudes per les 5 P): persones (People), planeta (Planet), prosperitat (Prosperity), pau (Peace) i aliances (Partnership).

La Diputació de Barcelona està fent una bona feina en l’adaptació del seu treball amb els municipis de la província als ODS i genera materials, espais de treball i de col·laboració per al conjunt de ciutats de la província per avançar en el compliment de l’agenda i l’ús d’indicadors per a mesurar i avaluar el procés. Per fer possible aquesta fita, posa a disposició de les administracions locals un web amb un conjunt d’informacions i un innovador localitzador de processos i pràctiques ODS a la província.  https://www.diba.cat/web/ods)

Davant d’aquests acords i consensos per a la gestió institucional, on les ciutats es situen al centre del procés, s’ha obert un conjunt de noves iniciatives i transformacions per implementar les polítiques  i accions per assolir els objectius de l’agenda urbana 2030 en funció de les característiques i potencialitats de cada territori. Una de les eines més vàlides i destacades, que permet aquestes transformacions és la definició de les noves agendes urbanes. La Nova Agenda Urbana (NAU) va ser aprovada el 20 d'octubre de 2016 en el marc de la tercera conferència de Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III), celebrada a Quito, Equador. Aquesta agenda proposa, aconseguir el desenvolupament urbà sostenible mitjançant 175 punts.

Amb la prèvia definició de les noves agendes urbanes, les municipalitats concreten quin objectius (ODS) poden assolir. Aquest treball  de transformació cap a un  nou “esquema estratègic comú” serà homologable i permetrà el treball compartit, entre les diferents ciutats que abordin els mateixos objectius, tot i que ho facin des de diferents estratègies.

Uns bons exemples d’aquest treball ja hi és a la xarxa del Perfil de Ciutat, on diferents ciutats ja estan alineat les seves polítiques municipals amb aquest plantejament. Ara ja es poden consultar a  l’Informe sobre el progrés dels ODS a 100 ciutats espanyoles. Mirando hacia el futuro: Ciutadanes sostenibles. Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas. Informe Urbana/2018 de I. Sanchez de Madariaga, J. Garcia López y R. Sisto. De REDS (Badalona a pàgina 58, Mataró a pàgina 101, Sabadell  a pàgina 114, Santa Coloma a pàgina 123 i  Terrassa  a pàgina 132) http://reds-sdsn.es/wp-content/uploads/2018/10/Informe-urbano-REDS-ODS-2018-parte-II.pdf.

També, dins de Perfil de Ciutat hi ha experiències més puntuals, que posen en pràctica aquest treball d’impuls d’objectius ODS a través de la participació activa dels grups d’interès i agents socials i econòmics de la ciutat; com el desenvolupament de la prova pilot Aliances per la inclusió social, que  la Diputació de Barcelona fa a les ciutats de Mollet del Vallès i Viladecans. Aquest projecte de treball per la inclusió social a les ciutats és un projecte per assolir l’ODS objectiu general 1  (Eradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes) i objectiu específic1.5  (Per a 2030, fomentar la resiliència de les persones pobres i aquelles que es troben en situacions vulnerables, i reduir-ne l’exposició i vulnerabilitat als fenòmens extrems relacionats amb el clima, així com altres crisis i des­astres econòmics, socials i ambientals); amb la participació en aquest projecte pilot, del consistori amb els diferents actors, integrants del Consell de Ciutat. Aquests agents de la ciutat intervenen a les polítiques d’inclusió social per concretar aliances, què generin diferents projectes i accions orientats a la millora de la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables.

Aquest és un pas més en un context, on les demandes socials han crescut i la societat espera una àmplia col·laboració i implicació per donar resposta als complexes reptes socials actuals.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article


Oberta la convocatòria dels Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible
Article

La Diputació de Barcelona posa a l'abast de tothom una plataforma per a la visualització d’un sistema d’indicadors multidimensional en clau d’Agenda 2030 sobre la realitat econòmica, social i ambiental dels municipis de la província de Barcelona. El Visor 2030 permet fer una anàlisi interactiva des de diferents punts de vista: per municipis, per comarques, per trams de població, per ODS o per indicador. 

Notícia

L’Ajuntament ha iniciat la redacció de l’Agenda 2030 de Santa Perpètua per al desenvolupament sostenible. Un grup motor treballa per tal de fer participatiu el procés a tots els agents socials del municipi.

Butlletí