Els vehicles de mobilitat personal: el repte de l’encaix a les ciutats

Una mica d’història
Tot i l'existència de patinets autopropulsats a motor de benzina a la ciutat de New York des de 1915, els patinets de motor elèctric no comencen a aparèixer fins l’any 1990. No queda clar qui en va ser l'inventor: uns diuen que un americà amant del surf, que va adaptar un motor elèctric a una taula de surf; i altres que va ser un enginyer català, Josep Moya, que va rebre un guardó en 1995 al saló mundial d'invencions de Brussel·les. El cert és que amb el ressorgiment del vehicle elèctric i els progressos en el camp de les bateries, els VMP van començar a proliferar i a finals dels anys noranta ja eren una realitat ben consolidada a tot el món. Tots els VMP actuals funcionen amb motor elèctric, i per tant seria molt mes precís anomenar-los Vehicles Elèctrics de Mobilitat Personal (VEMP), tal com els defineix Ricardo Marqués, dirigent històric de l'associació sevillana «A Contramano».

Tipologies
Podem distingir 4 grans tipus de VMP. El Segway, inventat per l'americà Dean Kamen l'any 2001, és el primer dispositiu de dues rodes que surt al mercat amb giroscopi i autobalanceig. El preu de mercat és molt elevat. Tot i així es va popularitzar arreu del món. L'inventor va morir al damunt d'un Segway l'any 2010. El patinet elèctric, que és el que centrarà aquest article. Se'n fabriquen diferents models, en els quals s’hi pot anar assegut (i que solen tenir un motor més potent) o dempeus, els més habituals. El Hoverboard és una taula de dues rodes autoequilibrada. El seu disseny s'inspira en la saga de  pel·lícules Back to the future. En distribució des de l'any 2015, es considera mes aviat un joguet.  I, finalment, els Monowheel monocicles autoequilibrats, en distribució des de 2006, que utilitzen sensors, giroscopis i acceleròmetres per assistir al pilot. Té una sola roda i això fa que les seves vendes siguin limitades en comparació al patinet tradicional.

Desmuntant tòpics
Per començar, hi ha una sèrie de tòpics que m'agradaria rebatre:

• Els VMP han vingut per quedar-se? Depèn de tothom, especialment dels qui tenen potestat per ordenar les ciutats, de la resta d'usuaris de modes de transport, dels ajuntaments i de l'estat que han de legislar sobre la seva circulació i sobre l’espai per on poden circular. Existeix la possibilitat que acabi passant, com una moda.
• Els patinets substituiran les bicicletes? En la meva opinió, una noticia interessada publicada per El Mundo amb motiu del darrer saló Smart City amb motiu de la presentació del prototip de patinet elèctric de Seat. Rotundament no. La bicicleta és un mode actiu de mobilitat que porta més de 200 anys d'existència. El que cal és veure com es desenvolupa la coexistència dels dos modes de transport en els carrils bicicleta.
• Els VMP son el vianant del futur? Evidentment no. Quan al mes de maig de 2002 en el congrés mundial de vianants Walk 21 a Donostia es va presentar el Segway a Europa es va dir que aquell estri era el vianant del futur i fins i tot es proposaven carrils Segway per no entorpir els carrils bici. Han passat 18 anys i el vianant del present i de futur continua essent el qui va a peu i encara no s'ha fet en lloc del món un carril Segway o de VMP i, en canvi, els carrils bici no deixen de créixer a totes les ciutats.

Legislar: tard i amb timidesa
La primera legislació espanyola, en forma d'instrucció, va ser la 16/V-124, que no arriba fins el novembre de 2016, quan molts ajuntaments ja estan desbordats i posant el crit al cel, demanant a la Direcció General de Trànsit que editi una instrucció general. Una de les millors propostes de la instrucció és que cataloga els VMP en tres categories segons la seva velocitat pes i ús. L'apartat A, que inclou bàsicament joguines, excepte el monocicle; l'apartat B, dedicat als patinets i Segways, i que, al nostre entendre, demanaria una legislació especifica a banda; i l'apartat C, que fa referència a les bicicletes de transport (CargoBikes) i a les bicicletes adaptades per a portar turistes i/o gent gran, vehicles que s'han de promocionar i que no generen cap problema als ajuntaments. Per tant, intentarem posar el focus en l'apartat B de la instrucció. I per començar, la gran mancança és la falta de concreció pel que fa als patinets elèctrics “alegals”, els anomenats ciclomotors elèctrics o Harleys amb potències entre 2000 i 4000 W, que poden arribar fins els 65 Km/h. I, també, la gran ambigüitat en la definició mateixa dels VMP, que diu que no es poden considerar com a vianants (gran perogrullada) ni com a vehicles a motor (fals, ja que tots el VMP tenen motor elèctric, encara que no es vegi.)

Barcelona, la seva ordenança i filosofia  
Pocs mesos desprès de ser promulgada la instrucció 16/V-124, el juliol de 2017 la ciutat de Barcelona aprova la seva ordenança específica de circulació de VMP, cosa que ha fet que altres ajuntaments com ara els de Madrid, Lleida, València o Palma de Mallorca, promulguin les seves ordenances específiques el 2018, i que ciutats com ara Sevilla, Saragossa o Càceres estiguin a punt per a promulgar les seves durant el 2019. Un punt important de la normativa és que els VMP d’ús professional, emmarcats a la categoria C, han d’estar registrats per l’ajuntament. El municipi de Barcelona també ha estat pioner a multar conductes incíviques. L'any 2018 el consistori ja comptabilitza més de 3.000 multes a usuaris que circulaven en patinet per la ciutat, la majoria per excés de velocitat en zones de vianants.

Patinet Sharing? Compte de no sortir escaldat!
Barcelona, que autoritza el vehicle compartit (sharing) en cotxes, motos i bicicletes, no autoritza el sharing de patinets si els usuaris no van amb guia i amb casc. El consistori barceloní ja ha sancionat a empreses que s'estableixen a les voreres de la ciutat sense previ avis amb multes de 100 € per patinet retirat.

Patinet Reby aparcat a Barcelona. Foto Marc B.

València han s'ha vist en la mateixa tessitura i durant l'estiu de 2018 va requisar bona part de la flota de patinets de marca Lime que no va atendre el requeriment de retirar-los en 72 hores de marge.

Font: Agència EFE

Madrid, el mes de desembre de 2018, va rescindir el contracte de les 3 empreses de patinets que operaven a la ciutat. Tot i que hi a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat que sí que disposen de patinet sharing, hom recomana que els ajuntaments estudiïn molt bé la implantació del servei i que, en cas de dubtes, apliqui a les empreses condicions exigents, o que consulti amb ajuntaments amb experiència, cor ara els de Barcelona o València, que han sabut gestionar la implantació per part de les empreses multinacionals del patinet. Cal observar que Madrid, per exemple, desprès de més d'un any de llicència, va rescindir la implantació a les empreses que hi operaven. El temps està donant la raó a la “formula Barcelona” ja que ciutats pioneres de Califòrnia, des d’on es van estendre les empreses de sharing de patinets per tot el món, com ara Lime, estan veient com el vandalisme està acabant amb molts d'aquests patinets robats, cremats o al fons del riu com relata un article publicat  recentment per eldiario.es.

Les primeres morts
Fins la data, s'han produït 3 morts a l'Estat espanyol: a Sabadell, Esplugues de Llobregat i Còrdova. L'alarma social ha arribat fins al ministre de l'interior, el senyor Fernando Grande-Marlaska, que el passat mes d'octubre va fer unes desafortunades declaracions desprès de reunir-se amb associacions de víctimes d'accidents de trànsit, on deia que el govern volia promoure una assegurança obligatòria per a VMP i bicicletes. Immediatament, la comunitat ciclista es va irritar amb la idea, que el col·lectiu ciclista Con Bici va titllar d'”ocurrència”. No s'ha tornat a comentar res més sobre el tema, però no és la primera vegada que s'intenta posar en el mateix sac els col·lectius ciclista i el fenomen dels patinets. Cal destacar que les esmentades morts s'han produït amb VMP “alegals” tipus “Harley” que son artefactes que s'assemblen més a una moto que a un patinet i que poden arribar fins als 65 Km/h.

Font: CCMA

La moratòria de les voreres
L'1 de gener de 2019 ha expirat la moratòria de dos anys que va donar el consistori de Barcelona als ciclistes un cop aprovada la modificació de l'ordenança de circulació de vianants i bicicletes. Ni les bicicletes, ni els VMP poden circular per la majoria de voreres de la ciutat sota la pena de ser multats, i ho han de fer pels carrils bici o zones 30. L'Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç notable per ampliar la xarxa de carrils bicicleta de la ciutat, n’ha doblat l’extensió en pocs anys —no oblidem que es pretenia triplicar-la— i ha millorat els carrils existents. Estem parlant d'uns 200 Km i escaig de carrils bici i de més de 500 Km de zones pacificades.

Hom creu que serà difícil que capiguem tots al carril bici i, per tant, la primera recomanació seria la de respectar-nos, evitar els avançaments en carrils unidireccionals estrets i avisar insistentment amb timbre quan fem avançaments — ja que el VMP no fa gens de soroll i que ni les bicicletes ni els VMP solen tenir retrovisors. L'Ajuntament que també ha ampliat els carrils bici allà on ha estat possible, també ha de vetllar perquè l'arbrat, i de vegades les jardineres de les terrasses, no envaeixin el carril bici.

Generen els VMP antipatia social?
La veritat és que en poc temps els VMP han generat una percepció negativa en alguns àmbits. Analitzem els “fronts” que té oberts:

• Altres col·lectius i modes de transport. El primer a alçar la veu ha estat el col·lectiu ciclista: “ConBici”, la coordinadora estatal d'usuaris de la bicicleta, va denunciar al Defensor del Pueblo la invasió dels carrils bici per part dels VMP i “A Contramano”, la associació ciclista de Sevilla, ha denunciat Espanya davant la Unió Europea per la primera mort d'una la persona (a Sabadell) que anava a bord d'un patinet alegal tipus Harley. Finalment, la CERMI, que és la coordinadora d'associacions de persones amb discapacitat d'Espanya, es va manifestar el desembre de 2018 a Madrid sota el lema “No atropelles mis derechos” contra la invasió dels patinets a les voreres. Col·lectius de vianants de tota Espanya, així com la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), també han expressat la seva preocupació i la voluntat que ni patinets ni bicicletes circulin per les voreres.
• L’àmbit de les administracions. El fet que algunes ciutats, com ara les de Barcelona, Madrid i València, en l’àmbit de l’estat, i altres d’arreu del món, es replantegin el paper de les empreses de sharing de patinet compartit a causa dels problemes que ha generat la seva implantació, —sovint amb mètodes agressius—, fa que els consistoris hagin encetat un profund procés de reflexió abans d'acceptar aquest servei a les seves ciutats, tot i que a l'entorn metropolità s'està introduint sense problemes de moment.

Se sent perseguit el col·lectiu d’usuaris de VMP?
Els venedors de patinets afirmen, per la temporada de Reis 2019, no han complert les seves expectatives —tot i que sovint no diuen també que pel Blak Friday va ser el producte més venut. S’ha arribat a publicar que existeix bulling cap el col·lectiu, i que per això no s’han produït les vendes esperades. S’està escrivint molt sobre el tema, i és normal que el consumidor s’ho pensi abans de comprar el producte. Al meu parer es tracta d’una estratègia victimista, potser per vendre mes VMP.

El limbe legal dels VMP
Actualment existeix un limbe legal sobre els VMP que possibilita que qualsevol persona pugui comprar o llogar un VMP Harley, que s'assembla més a un ciclomotor que a un patinet, sense tenir ni el permís de circulació ni l’assegurança que seria exigible per a aquests models, ja que per les seves prestacions de fins a 4.000 W de potència i de 65 Km/h de velocitat s'haurien de tractar com una motocicleta.

La UE va legislar mitjançant el Reglament UE 168/2013 sobre vehicles de 2,3 i 4 rodes, i és evident que aquests VMP no compleixen amb la normativa europea. Per exemple, les bicicletes elèctriques disposen de motor de 250 W i les velocitats en pla no superen els 25-30 Km/h. Seria raonable que els patinets s'adaptessin a la normativa esmentada. També, socialment no s'entén que els patinets puguin circular a la velocitat dels ciclomotors, tal com es desprèn de l'enquesta de la Vanguardia del passat mes de desembre de 2018.

Perquè els VMP son tant atractius per a la industria i els consumidors?
A la multitud d'empreses multinacionals de sharing de VMP li ha sortit la competència de les empreses automobilístiques. Seat i Ford ja disposen de prototips en el mercat, així com la multinacional Cabify. Les empreses automobilístiques han observat, mitjançant estudis de mercat, que cada cop es retarda més l'edat d’obtenció del carnet de conduir vehicles (als Estats Units és als 15 anys i a Austràlia als 16, mentre que a Europa és als 18 anys) i encara més l'edat de compra del cotxe. Els fabricants de vehicles s'han adonat que la venda de patinets entre els joves pot suposar uns beneficis suplementaris a la venda de cotxes, més encara a causa de les escasses limitacions legals. Els joves, poden obtenir ràpidament independència per fer els seus desplaçaments per les ciutats.

Els VMP, per on poden anar?
Mentre no s’aprovi una legislació específica, els VMP han d'anar majoritàriament pels carrils bicicleta i per les zones 30, i tenen la prohibició expressa de circular per vies interurbanes. Els col·lectius d'usuaris de patinet venen reclamant darrerament que se'ls deixi circular per les vies locals, i amb raó. Afirmen que, de la mateixa manera que les bicicletes ho poden fer, ells ho haurien de poder fer també. Recentment, “A Contramano” ha aconseguit que el Defensor del Pueblo demani a la DGT que es millorin els vorals de les carreteres. Només així, amb els vorals en bones condicions, es possibilitaria que els VMP, encara que no tots, poguessin circular per les carreteres. A contramano també va treure en el seu moment una sèrie de recomanacions sobre espais de circulació dels VMP, basada en l'ordenança de circulació de Sevilla i el Reglament UE 168/2013

Anem cap a una societat obesa?
La pel·lícula d’animació Wall-e reflectia una societat totalment composta per persones obeses que es desplaçaven en una mena d'enginys no gaire diferents a alguns VMP actuals. Malauradament, la pel·lícula ens està donant la raó, ja que 8 de cada 10 homes i 5 de cada 10 dones tindran sobrepès l’any 2030, segons un estudi de l’institut Hospital del Mar d’investigacions mèdiques. Utilitzar els VMP en els desplaçaments no fomenta l’exercici saludable que ofereix anar en bicicleta.

Anem acabant
És una tasca urgent per als ajuntaments que encara no s'hi han posat, la de fer l'esforç per a enquibir en el seu urbanisme el nouvingut mode de mobilitat dels VMP. I, per això, cal dir-ho de forma clara i desacomplexada, cal sostreure més espais de circulació als vehicles motoritzats. En aquests aspecte, vianants, ciclistes i usuaris de VMP haurien d'anar plegats per reclamar més espai, més seguretat i més convivència. La DGT està trigant molt a legislar sobre els VMP, i alguns aprofiten aquests buit legal per  col·locar al mercat vehicles alegals l’ús dels quals ja ha comportat 3 morts a Espanya. El primer trimestre de 2019 serà important per veure com funciona als carrils bici de Barcelona la convivència entre ciclistes i VMP, i veurem si és possible disminuir els desplaçaments en vehicles motoritzats i augmentar els que es fan en mitjans mes sostenibles.

Patinet SEAT. Font SEAT