El Govern ajorna un any la llei que ha d’impulsar el reciclatge

El 2019 hauria de ser l’any del gran salt -un de molt ambiciós- per apropar-se als objectius de reciclatge que fixa la Unió Europea per al 2020: assolir una taxa del 50%. La fita és a deu punts de distància de la realitat a Catalunya, on el 2017 -últim any disponible- es van recollir selectivament només el 40% dels residus. Això vol dir que dels 509 quilos de deixalles per habitant i any que es generen al país, n’hi ha 300 que acaben al contenidor de la resta i no es reciclen.

Per accelerar uns resultats que milloren massa discretament -vegeu el gràfic-, la Generalitat fa dos anys que anuncia una nova llei de residus que havia d’arribar el 2019, però que torna a ajornar-se. La norma no s’ha començat a discutir i el Govern ja dona per fet que no estarà enllestida fins a la primavera de l’any que ve. “Preveiem tenir un text articulat a finals d’aquest any i que la llei arribi al Parlament la primavera del 2020”, admet a l’ARA el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

La Generalitat justifica el retard per un “canvi en el procediment” per elaborar la norma. La modificació consistirà en obrir aviat un “procés participatiu” aquesta primavera on es convidarà els ciutadans a dir la seva a través d’un qüestionari que reculli punts que aniran després inclosos a la llei. Es tracta d’aspectes que tenen a veure amb la necessitat de reduir la generació de residus empaitant el model de l’usar i llençar, buscar fórmules per incentivar el reciclatge, via fiscalitat per exemple, o fomentar la reutilització plantejant nous models pel que fa a envasos, productes electrònics, entre d’altres.

Mentre a Catalunya el text es troba encara a les beceroles, el parlament de les Balears donava fa poques setmanes llum verda a una llei de residus que la situa al capdavant entre les comunitats autònomes a Espanya en ambició. El text anticipa algunes mesures aprovades per la UE en una directiva que ara els estats tenen dos anys per transposar. En el cas d’Espanya, aquestes modificacions recauen en bona part en els governs autonòmics. La norma de les Balears fixa la desaparició de les bosses i articles de plàstic d’un sol ús -com les vaixelles i coberts- i força que articles com les càpsules de cafè siguin de materials compostables o en quedi vetada la venda a partir del 2021. Assumeix els objectius europeus de reducció de residus i fixa mínims de reciclatge del 50% en fraccions com el paper, el metall, el vidre, l’orgànica o els envasos en tres anys. En aquest últim cas, dicta que el reciclatge d’envasos haurà de ser del 75% del total abans del 2030.

El Govern ajorna un any la llei que ha d’impulsar el reciclatge

L’endarreriment de l’elaboració de la llei catalana no és del gust d’entitats com Rezero, que aquesta setmana van presentar un informe on lamentaven “l’estancament” dels resultats a Catalunya pel que fa a generació d’escombraries -amb un lleu repunt- i també dels resultats globals del sistema de recollida selectiva actuals. “No només ens trobem en cotes massa baixes sinó que la qualitat dels residus també és millorable”, sosté la directora de Rezero, Rosa Garcia. Defensa que el model actual ha quedat obsolet i que calen “nous plantejaments” en línia amb el que planteja la UE. “Confiem que els tràmits s’agilitzin”, afegeix.

Més transparència, noves taxes

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha reconegut en diverses ocasions que la nova llei catalana és necessària per introduir canvis de força calat en el sistema actual que permetin un salt endavant. Les campanyes de conscienciació per si soles han funcionat durant dècades però no són suficients, segons ha repetit Tost els últims temps. En línia amb el que dicta la UE, la norma ha de crear eines per individualitzar la gestió dels residus -per saber qui ho fa bé i qui no- i, amb aquesta informació, crear tota una nova fiscalitat que premiï qui genera menys residus i en recicla més, per exemple. La llei també ha de fixar costos més elevats i topalls al que avui és la destinació final de bona part de les deixalles, l’abocador i la incineradora, així com abordar la gestió dels sòls contaminats a Catalunya.

Fer responsable la indústria dels productes que aboca al mercat i que després s’han de gestionar com a residus -el que es coneix com a responsabilitat ampliada del productor- també serà un punt clau de la llei. El sistema funciona amb els envasos o el cartró però s’haurà d’ampliar a nous productes. Rezero en cita dos d’especialment problemàtics com els bolquers, la gestió dels quals costa 12 milions d’euros anuals a Catalunya, o les càpsul·les de cafè que ja suposen el 15% del cafè que es consumeix. La transparència és una altra de les mancances actuals on coincideixen les entitats ecologistes i el mateix Govern, que reconeix que no té un registre sobre quants productes es posen al mercat per part dels fabricants.

En paral·lel amb l’elaboració de la llei, el parlament té pendent engegar la comissió per abordar el debat sobre si cal implantar un sistema de dipòsit i retorn d’envasos. La iniciativa, que el Govern veu amb bons ulls, genera controvèrsia i està per veure si els grups aborden el debat o esperen que els tràmits de la llei estiguin més avançats.

Combatre el malbaratament d’aliments

Mentre la llei del reciclatge no arriba, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va presentar ahir el nou Pla d’acció de prevenció de la deixalla alimentària, una aposta que posa el focus en aconseguir una reducció del malbaratament de menjar a Catalunya i que, segons va explicar el director, Josep Maria Tost, té incidència en tots els sectors de la cadena alimentària. La iniciativa recull les idees de 47 organitzacions i pretén impulsar 133 projectes en els pròxims tres anys per combatre els residus orgànics. Segons les xifres oficials aquestes deixalles superen les 32.000 tones anuals, però hi ha estudis estimatius de la Universitat Autònoma de Barcelona que eleven aquesta xifra fins a les 260.000 tones anuals. Per això l’ARC va insistir ahir que el pla d’acció inclourà tots els actors de la indústria agroalimentària, des del sector primari fins als comercialitzadors.