RD 244/2019 sobre autoconsum: un abans i un després… però encara queda camí

Expert en energies renovables i xarxes elèctriques intel·ligents.
01/05/2019 - 13:55

Al voltant del món de l’energia hi ha sempre un reguitzell de terminologia tècnica, legal i econòmica que en dificulta la comprensió pel ciutadà o empresari no expert. Un darrer exemple ha sigut l’impost sobre generació elèctrica del 7% que després de sis mesos d’exempció, a primers d’abril s’ha tornat a aplicar (veure Telenoticies TV3 i del Noticies 3/24).

Aquest context sempre parteix del fet que els “consumidors”, especialment els petits (connectats a baixa tensió amb tarifes 2.X), hem tingut el paper de sostenir econòmicament més del 80% dels quasi 50.000 milions d’euros que anualment gira el sector elèctric a l’Estat i que estan repartits en uns 19.000M€ per l’energia, 7.000 de xarxes, 10.000M€ d’altres costos i càrrecs i 11.000M€ d’impostos. Per entendre què paguem a la factura elèctrica i quines mesures existeixen per rebaixar-ne el cost, he tingut l’oportunitat de participar en un informe per encàrrec del Síndic de Greuges que s’ha fet públic recentment (concretament la Part I): El dret al subministrament d’electricitat: obstacles i solucions en el preu, l’accés al servei i la garantia de la seva qualitat. Març 2019

"Quan trobem solucions que fan possible aquesta condició doble de reduir la factura elèctrica i els costos del conjunt del sistema, estem davant d’un canvi estructural que ve per quedar-se. I aquest és el cas de l’autoconsum d’energia"

Però en el context de liberalització del sector elèctric impulsat des de fa 20 anys per la Unió Europea, el paper del consumidor no es relega a ser “el qui paga”, sinó a prendre un paper actiu podent oferir serveis al sector elèctric que permetin, alhora, reduir el cost energètic del consumidor i el cost total del sistema. Aquest fet és fonamental. Quan trobem solucions que fan possible aquesta condició doble de reduir la factura elèctrica i els costos del conjunt del sistema, estem davant d’un canvi estructural que ve per quedar-se. I aquest és el cas de l’autoconsum d’energia. Si bé fins ara no estava prohibit, el RD 244/2019 aprovat el 5 d’abril  significa un impuls sense precedents per desenvolupar aquesta opció. Els trets més rellevants, fruit d’una anàlisi ràpid, són:

  • simplificació dels processos administratius i tècnics per fer les instal·lacions d’autoconsum, sobretot fins a 100kW. Aquesta mesura té un efecte immediat en reduir els costos del projecte, especialment pel cas residencial.
  • posar en valor els excedents de la teva instal·lació, ja sigui venent-los (i, per tant, tenir els drets i deures de qualsevol generador) o bé aprofitar l’energia que et sobre durant unes hores per compensar econòmicament la que compres, per exemple, a la nit (en cap cas pots generar un ingrés superior, per la qual cosa no tens càrregues fiscals. Si tens un balanç mensual positiu no tens dret a cap retribució). No és, per tant, “balanç net” entès com compensació de kWh produïts i consumits en hores diferents, sinó un balanç econòmic. Per això, amb aquest RD les bateries esdevindran un element habitual en instal·lacions d’autoconsum. No només com una opció tècnicament bona pel consumidor i pel conjunt del sistema (sobretot per l’operador de la xarxa de distribució) sinó també i, gràcies a la reducció de costos que estan experimentant, permetrà optimitzar la rendibilitat de la instal·lació gràcies a que augmentarà el nivell d’autoconsum.
  • Permet compartir la instal·lació entre diferents veïns en la modalitat coneguda com “autoconsum compartit”, la qual cosa obra la porta a les comunitats locals d’energia. Aquesta opció té encara recorregut per millorar quan el repartiment d’energia entre participants sigui dinàmic (enlloc d’un coeficient).
  • Autoconsum remot, quan el generador i el consumidor no estiguin a la mateixa finca, es permetrà l’autoconsum d’aquells punts de subministrament connectats al mateix centre de transformació o a un màxim de 500 metres entre comptadors. Caldria que fos possible independentment de la tensió de connexió d’ambdós, però ja s’obre molt de joc.
  • Facilita nous models de negoci en permetre la separació entre la propietat de la instal·lació i la titularitat. Caldrà veure tots els detalls contractuals en projectes de més de 100kW.

Com a conclusió, doncs, estem davant el marc normatiu que defineix la modalitat de generació distribuïda més propera al consumidor, especialment orientat al consumidor petit i residencial. Per exemple, Barcelona va consumir 15.627 GWh d’energia final (electricitat, gas natural, gasolina i gas-oil) l’any 2014 (darreres dades publicades), l’equivalent a 9,75 MWh de mitjana per habitant. Això vol dir que si cada ciutadà instal·lés 1kW d’energia solar fotovoltaica (6-8 m2) de manera directa o compartida, s’assoliria quasi un 14% d’energia renovable sobre ús final, és a dir, una part molt substancial dels objectius que tenim com a societat.

"L’energia km0 és la peça del puzle que permetrà un mosaic variat de dimensió de projectes adaptat a les característiques de cada regió, als seus ecosistemes i realitats socials. I això és fonamental per la transició energètica a Catalunya"

El RD 244/2019 és un pas necessari, però no suficient per garantir una transició energètica on els recursos distribuïts puguin aportar tot el seu potencial. Concretament, caldria afrontar els següents àmbits:

  • Una reforma de les tarifes d’accés que internalitzi en el preu els avantatges tècnics, com són unes menors pèrdues tècniques quan el consum i la generació es donen a prop. És a dir, un parc solar de 200MW al sud de la península pot ser imbatible en posar a la venda energia solar per sota 40€/MWh. Però si aquesta energia es contracta a Barcelona amb un acord bilateral, el cost i les pèrdues s’assumeixen pel conjunt del sistema. Aquest fet fa difícil competir amb plantes de generació de petita mida (de fins 50MW) localitzades a una distància raonable del punt de consum, per exemple, 100Km. L’energia km0 és la peça del puzle que permetrà un mosaic variat de dimensió de projectes adaptat a les característiques de cada regió, als seus ecosistemes i realitats socials. I això és fonamental per la transició energètica a Catalunya.
  • Possibilitat d’agregar els recursos distribuïts connectats a baixa tensió per participar conjuntament en el mercat d’energia (OMIE) i serveis de balanç (REE). La funció de l’agregació de la demanda (autoconsum, bateries, vehicle elèctric) ha de permetre de manera competitiva aportar aquells serveis que l’operador del sistema (REE) necessita per garantir la qualitat i la seguretat de subministrament de manera més competitiva. Per aquest objectiu és fonamental un accés neutre de les dades de consum (comptadors digitals) i dels propis recursos distribuïts i que aquests siguin interoperables.
  • Mercats locals d’energia per aportar valor al distribuïdor des de la demanda i el consumidor. L’entrada massiva dels recursos distribuïts (que es veurà potenciat per l’actual RD 244, però també pels punts de recàrrega dels vehicles elèctrics) pot generar congestions locals a la xarxa de distribució que en limitarà el desplegament. Endreçar els kWh que circulen de manera bidireccional per la xarxa de distribució permetrà maximitzar el seu desplegament. I la manera de fer-ho no és amb més xarxa, sinó amb més flexibilitat que ha de veure’s retribuïda de manera adequada.
  • Fiscalitat orientada a la descarbonització de l’economia que doni un senyal clar per electrificar consums tradicionalment no elèctrics, com ara la mobilitat, la climatització i l’aigua calenta i per les energies renovables properes als llocs de consum. Afegit, a una harmonització de la fiscalitat municipal que permeti, per exemple a través d’un IBI reduït limitat en el temps, ajudar a l’estalvi d’energia i la generació local. Els Ajuntaments poden facilitar el desplegament de l’autoconsum amb ordenances com la que proposa l’ICAEN.

"Aprofitem les oportunitats que ens presenta l’autoconsum i continuem treballant per un ple desenvolupament de l’energia km0 amb participació activa de la ciutadania"

Per tot això, podem considerar que el nou marc normatiu fruit del RD244/2019 és molt important, però cal tenir en compte que les senyals econòmiques actuals del sistema elèctric espanyol continuen promocionant grans parcs centralitzats d’energies renovables on la participació del consumidor és molt limitada. Aquesta situació és especialment crítica a Catalunya perquè ens pot deixar fora de disposar de capacitat renovable suficient i allunyar-nos de la sobirania energètica. Aprofitem les oportunitats que ens presenta l’autoconsum i continuem treballant per un ple desenvolupament de l’energia km0 amb participació activa de la ciutadania.


 

Categories: 

Relacionats

Article

L’Ajuntament de Barcelona ofereix un servei nou per compartir energia elèctrica generada en instal·lacions de generació fotovoltaica municipals amb diferents consumidors/es privats.

Notícia

L’Ajuntament de Barcelona, Veolia i Enagás inauguren la primera xarxa urbana del món de recuperació de fred sostenible d’una terminal de gas natural liquat

Butlletí