La biodiversitat disminueix a un ritme sense precedents en la història de la humanitat

El document resum va ser aprovat a la 7a sessió del Ple de l'IPBES, que es va reunir del 29 d'abril al 4 de maig a París.

"La immensa evidència de l’avaluació global d’IPBES, des d’un ampli ventall de camps de coneixement, presenta una imatge sinistra", va dir el president de l’IPBES, Sir Robert Watson. “La salut dels ecosistemes dels què depenem nosaltres i totes les altres espècies s'està deteriorant més ràpidament que mai. Estem erosionant les bases mateixes de les nostres economies, mitjans de vida, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món ".

"L’Informe també ens diu que no és massa tard per marca la diferència, però només si comencem ara a tots els nivells des del local fins al global", va dir. "A través del" canvi transformador ", la naturalesa encara es pot conservar, restaurar i utilitzar de manera sostenible: això també és clau per complir la majoria dels altres objectius globals. Mitjançant el canvi transformador, volem dir una reorganització fonamental del sistema a través de factors tecnològics, econòmics i socials, inclosos els paradigmes, objectius i valors ".

"Els Estats membres del Ple de l'IPBES han reconegut ara que, per la seva pròpia naturalesa, el canvi transformador pot esperar l'oposició d'aquells amb interessos adquirits en l'status quo, però també que aquesta oposició es pot superar per al bé públic més ampli", va dir Watson.

L’informe d’avaluació global d’IPBES sobre la biodiversitat i els serveis dels ecosistemes és el més complet que s’hagi presentat mai. És el primer informe intergovernamental d'aquestes característiques.

Recopilat per 145 autors experts de 50 països durant els darrers tres anys, amb aportacions d'altres 310 autors que hi van contribuir, l’Informe avalua els canvis en les últimes cinc dècades, proporcionant un panorama complet de la relació entre les vies de desenvolupament econòmic i els seus impactes sobre la natura. També ofereix diversos escenaris possibles per a les properes dècades.

Basant-se en la revisió sistemàtica d’unes 15.000 fonts científiques i governamentals, l’Informe també recull (per primera vegada a aquesta escala) els coneixements indígenes i locals, especialment tractant qüestions rellevants per als pobles indígenes i les comunitats locals.

El 50% dels esculls de coral es van perdre en els últims 50 anys. Foto: IPBES.

"La biodiversitat i les contribucions de la natura a les persones són el nostre patrimoni comú i la" xarxa de seguretat "més important que dóna suport a la humanitat. Però la nostra xarxa de seguretat s’estén gairebé fins al punt de ruptura ”, va dir la professora Sandra Díaz (Argentina), que va co-presidir l’avaluació amb el professor Josef Settele (Alemanya) i el professor Eduardo S. Brondízio (Brasil i EUA). "La diversitat dins de les espècies, entre espècies i ecosistemes, així com moltes contribucions fonamentals que derivem de la natura, estan disminuint ràpidament, tot i que encara tenim els mitjans per garantir un futur sostenible per a les persones i el planeta".

L’informe descobreix que al voltant d’un milió d’espècies animals i vegetals ara estan amenaçades d’extinció més que mai en la història humana.

L’abundància mitjana d’espècies natives a la majoria dels hàbitats terrestres principals ha disminuït almenys en un 20%, majoritàriament des de 1900. Més del 40% d’espècies amfibies, gairebé el 33% de coralls reelaborants i més d’una tercera part de tots els mamífers marins estan amenaçats . La imatge és menys clara per a les espècies d'insectes, però les proves disponibles donen suport a una estimació provisional del 10% que està sent amenaçada. Almenys 680 espècies de vertebrats havien estat extingides des del segle XVI i més del 9% de totes les races domèstiques de mamífers usats per a aliments i l'agricultura s'han extingit el 2016, amb almenys 1.000 races més amenaçades.

“Els ecosistemes, les espècies, les poblacions silvestres, les varietats locals i les races de plantes i animals domèstics estan disminuint, es deterioren o s'esvaeixen. La xarxa essencial i interconnectada de la vida a la Terra és cada vegada més petita i cada vegada més esborrada ", va dir el professor Settele. "Aquesta pèrdua és un resultat directe de l'activitat humana i constitueix una amenaça directa per al benestar humà a totes les regions del món".

Un sistema insostenible

El document avalua els canvis produïts durant les darreres cinc dècades. Constata que el problema actual es basa en un sistema i un ritme de producció insostenibles. Es produeixen més aliments, energia i materials que mai, però això és en part possible degut a una erosió creixent dels sistemes i a costa de comprometre seriosament aquests serveis materials en un futur. També es fa a costa de les funcions reguladores i no materials dels ecosistemes, com la regulació del clima o la protecció contra onades o tempestes.

Així, el valor de la producció agrícola ha augmentat un 300% des del 1970, l'obtenció de fusta ha augmentat un 45% i, en conjunt, cada any s'extreuen unes 60.000 tones de recursos renovables i no renovables. Això significa que gairebé s'ha doblat des del 1980.

Però, al mateix temps, la productivitat del sòl, degut a aquesta explotació, s'ha reduït. La pèrdua de pol·linitzadors, com les abelles, posa en risc uns 577.000 milions de dòlars en conreus i entre 100 i 300 milions de persones pateixen un risc mes elevat d'inundacions i huracans degut a la pèrdua de protecció dels hàbitats costaners.

El quadre mostra el risc d'extinció dels diferents grups d'espècies, tenint en compte la categorització de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Font: IPBES.

Cinc causes principals

Els experts detallen les causes principals que han dut a aquesta situació. En ordre decreixent d'importància, són aquestes: els canvis en els usos del sòl i del mar, l'explotació directa dels organismes, el canvi climàtic, la pol·lució i l'impacte de les espècies invasores.

Aquests processos tenen unes causes indirectes, impulsades pels increments de població i de consum per càpita o els canvis en governança. En aquesta darrera s'hi inclou haver traslladat els llocs on els bens es produeixen. Això ha contribuït a generar oportunitats per al desenvolupament econòmic, però també ha incrementat les desigualtats existents.

Si bé el canvi clmàtic es troba en tercera posició, l'informe assenyala que el seu impacte anirà augmentant les properes dècades i en alguns casos superarà el que tenen els canvis d'usos del sòl. I destaquen que tant el canvi climàtic com la pèrdua de patrimoni natural són igualment importants, "no només per al medi, sinó també per al desenvolupament i l'economia".

La mitjana d'abundància d'espècies autòctones en la majoria d'hàbitats terrestres ha disminuït almenys un 20% des del 1900. Ara estan amenaçades més del 40% de les espècies d'amfibis, un 33% de les que formen les barreres de coral i més d'un terç de tots els mamífers marins. Més enllà de les espècies, més del 9% de totes les varietats de mamífers utilitzats per alimentació i per a l'agricultura s'havien extingit el 2016. Ara hi ha unes mil varietats amenaçades.

Més del 40% de les espècies d'amfibis estan amenaçades (Wikipedia)

Catalunya: situació preocupant

L'informe de l'IPBES va més enllà que altres iniciatives internacionals, com la Convenció de la Diversitat Biològica (CBD), que se centraven en el valor intrínsec de les espècies. Així ho explica Lluís Brotons, investigador del CSIC a la unitat mixta InForest, integrada pel CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals),  que ha assistit com observador a la plenària de l'IPBES: "L'informe de l'IPBES, per bé que inclou aquests valors intrínsecs, va molt més enllà per incloure també totes les contribucions que la natura fa a les societats, i que van des dels valors productius dels ecosistemes -com la fusta o molts productes alimentaris-, però també els valors reguladors dels sistemes -mitigació del canvi climàtic, pol·linització, regulació de desastres naturals…- que estan darrera de moltes activitats amb importància econòmica directa, fins als valors menys materials -espirituals, estètics, etc."

A Catalunya, la situació és preocupant, segons Brotons: "Malgrat la recuperació d'algunes espècies degut a mesures de conservació molt específiques i a la protecció dels seus hàbitats -per exemple, espècies de zones humides, carnívors i ungulats-, seguim veient una degradació global de la biodiversitat. Aquesta erosió es va traduint en una homogeneïtzació i simplificació progressiva dels sistemes amb pèrdues d'aquells més especialitzats i rars".

Brotons afegeix que des de les actuacions que duem a terme tenen un impacte negatiu a altres llocs: "No som encara prou conscients de l'impacte que les activitats a casa nostra i a tots els països més desenvolupats tenen en l'erosió de la biodiversitat i d'aquests sistemes ecològics en altres llocs del món."

L'IPBES considera que els objectius establerts internacionalment per protegir la natura i aconseguir sostenibilitat no es poden assolir amb els plantejaments actuals. I creu que encara no és tard per actuar, amb la condició que es comenci ara mateix, des del nivell local fins al global. Una cosa que pot trobar oposició, segons Robert Watson: "Podem esperar que els canvis transformadors generin l'oposició dels que tenen un interès particular a mantenir l'statu quo, però també creiem que això pot ser superat pel bé públic".

L'IPBES és descrit sovint com "l'IPCC de la biodiversitat", en referència al panel internacional del canvi climàtic. És un organisme independent dels governs que té 130 membres i que va ser creat el 2012. La seva funció és proporcionar als gestors polítics avaluació científica objectiva sobre l'estat del coneixement en biodiversitat i dels ecosistemes en les contribucions que fan a la vida de la gent i les eines i mètodes per protegir-los.