Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Aurora Serra: “Un dels aspectes de la naturalització, a banda de la biodiversitat, és ajudar a recuperar l’ esperit comunitari”

18/10/2019

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlema amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

Adela Martínez: “Els terrats de Barcelona es poden convertir en 100 hectàrees cultivables”

16/09/2019

Adela és enginyera de telecomunicacions de formació i ha treballat al món tecnològic. Un dia, asseguda a la terrassa del seu pis es va donar compte de la quantitat de terrats buits que hi havia a la ciutat i va començar a investigar la manera d’aprofitar-los. És així com va sorgir el projecte Huertos in the Sky, una iniciativa que busca incentivar el verd a la ciutat a través de la creació d’horts als terrats de Barcelona. El projecte té tres propòsits: connectar amb la natura produint aliments km0, revitalitzar comunitats i generar feina.

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten.

Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Assilvestrades

Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.

Ciutat verda, natura domesticada

22/10/2019
Ana Villagordo

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?

Escocells verds, peces clau per combatre plagues i naturalitzar Barcelona

23/10/2019

Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.

Zones enjardinades de Barcelona tenen una concentració més alta d'amfibis que molts parcs naturals

12/04/2019

Els jardins Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona tenen una de les concentracions més grans d'amfibis de Catalunya, més fins i tot que alguns parcs naturals. Fa 10 anys s'hi va fer un canvi en la gestió, que incloïa, entre altres mesures, eliminar productes químics en el tractament de la jardineria i l'aigua.

Cornellà Natura

Cornellà natura és un projecte estratègic de ciutat per tal de fer de Cornellà una vila més verda, més sostenible i més saludable durant els propers 10 anys.

Visor de fauna dels parcs i platges metropolitanes

Aquest visor mostra i dona informació, en temps real, de les observacions d'espècies en parcs i platges

El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.

Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d'entendre la ciutat com l'antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitat de fauna i flora, un aire més net, més espais de silenci i connexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit.