Font: Generalitat de Catalunya
Aquest bon resultat s’explica pel canvi a models individualitzats de recollida que es van adoptar l’any passat a municipis del Berguedà i l’Anoia, com la recollida porta a porta o les àrees d’aportació tancades. La comarca que selecciona millor és Osona amb un 62%, mentre que l’Anoia i el Moianès generen residus domèstics per sobre de la mitjana de Catalunya.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat a Manresa el balanç de la gestió dels residus municipals de l’any 2018 de l’àmbit de les comarques centrals, que abasta l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. Segons aquest balanç, l’any passat es van generar a les comarques centrals de Catalunya 253.218 tones de residus municipals, gairebé un 4% més que l’any anterior.
La generació de residus per càpita es va situar en 1,33 kg/habitant/dia, incrementant-se també respecte l’any 2017, quan havia estat 1,29 kg/hab./dia.
La comarca que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 585,41 kg/hab./any i, la que menys, Osona, amb 444 kg/hab./any. El Moianès havia estat l’any 2017 la de més generació de residus en aquesta àrea, amb 567 kg/hab./any. Dues de les sis comarques de la Catalunya central, l’Anoia i el Moianès, tenen més generació de residus que la mitjana de Catalunya (523,36 kg/hab./any). En valors absoluts, la comarca que genera més tones de residus domèstics és el Bages (84.385 tones), si bé és la de més població d’aquest àmbit.
Berguedà i Anoia, millora notable
Segons dades del darrer balanç, la mitjana de la recollida selectiva ha estat d’un 49,24%, amb un increment d’un 13,2% respecte l’any 2017, quan l’índex de recollida selectiva va ser un 35,27%, a prop de l’objectiu de reciclatge que ha establert la Comissió Europea per a l’any 2020, que és un 50%.
Aquest bon resultat s’explica pel canvi a models individualitzats de recollida selectiva que es van adoptar l’any 2018 a municipis del Berguedà i l’Anoia, amb recollida porta a porta o àrees tancades d’aportació dels residus.
La major part dels municipis de l’Anoia van canviar de model de recollida selectiva l’any 2018. Van ser 22 localitats. En 11 es va implantar la recollida porta a porta i, ens unes altres 11, àrees tancades d’aportació. Tant en un cas com en l’altre els municipis que han adoptat aquests models han obtingut resultats de recollida molt elevats, molt per damunt de la mitjana de la comarca. L’Anoia ha assolit un 39,32% de recollida selectiva, respecte al balanç del 2018, gairebé 6 punts més que l’any 2017 (33,48%).
Al Berguedà els canvis també han permès millorar la recollida selectiva. 12 municipis, entre els quals, Berga, van implantar la recollida porta a porta l’any 2018, mentre que es van instal·lar àrees tancades d’aportació als habitatges disseminats d’aquests municipis i a la resta de la comarca. Així la recollida selectiva al Berguedà s’ha situat en un 43,48%, i ha millorat més de 10 punts respecte l’any 2017 (32,53%). Les àrees tancades d’aportació permeten també individualitzar la recollida de la brossa. Les persones usuàries s’identifiquen per accedir a l’àrea d’aportació, i així es pot saber les accions que duen a terme i premiar-les o penalitzar-les en funció de si separen la brossa o no.
El director de l’ARC ha volgut posar en valor que "aquests resultats espectaculars demostren que fer-ho bé és possible. Acompanyarem els municipis perquè facin plans per aquest salt de millora en la recollida selectiva, que ha de passar per individualitzar la gestió dels residus".
El Moianès, pòdium per l’orgànica
A banda, Osona és un altre any la comarca que fa més recollida selectiva (61,66%) i millora el resultat que va obtenir l’any 2017 (60,44%). La comarca que fa menys recollida selectiva és el Solsonès amb un 39,17%. Manresa, nucli més poblat de les comarques centrals, obté un 43,31% de recollida selectiva, per sobre de la mitjana catalana (41,76%).
La comarca que recull més fracció orgànica per càpita és el Moianès amb 86,93% kg/hab./any. L’orgànica és clau per millorar la recollida selectiva. Representa el 40% de l’anomenada “bossa tipus”, el que s’estima de la proporció de residus domèstics que es generen en una llar qualsevol.
Gairebé el 40% dels residus municipals són fracció orgànica, la qual té un potencial de creixement notable. A 2018, la recollida selectiva d’aquesta fracció dels residus domèstics en aquesta demarcació es va situar en les 32.260,35 tones, experimentant un creixement del 14,2% respecte a 2017, però el potencial és molt superior. Els municipis, en la mesura que augmentin la recollida de l’orgànica, milloraran els seus índexs totals de recollida selectiva. Als nuclis més poblats és on un augment d’aquesta recollida pot influir més.
En resum, un augment del nombre de tones de fracció orgànica recollides selectivament, l’elaboració plans municipals per a la recollida selectiva als grans productors, i l’anàlisi del model per establir-hi millores o canviar-lo, són polítiques municipals que es poden dur a terme per millorar. En aquest sentit, Tost ha recomanat que "els municipis facin plans locals de gestió dels residus municipals que determinin el sistema òptim per millorar".
Rànquing municipal
Els municipis que han fet una millor recollida selectiva el 2018 es poden consultar al Dossier.
Podeu consultar el detall de la recollida dels residus municipals de l’any 2018 per a totes les comarques i municipis al web de l’Agència de Residus de Catalunya.
La futura llei de residus
En paral·lel a la presentació de les dades, l’ARC ha celebrat la primera de les sessions territorials programades per treballar en l'Avantprojecte de la nova llei de residus i d’ús eficient dels recursos, que ha de permetre alinear les polítiques que Catalunya haurà d’emprendre en els propers anys amb les establertes per la Unió Europea en matèria d'economia circular i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Al mateix temps, la nova legislació haurà de suposar una revisió de les estratègies de prevenció i gestió de tots els residus, així com dels aspectes competencials i de responsabilitat en matèria de residus i de recursos, per tal d’integrar i coordinar aquests àmbits. A més, haurà de servir per reforçar els instruments associats a la gestió de residus, com ara la fiscalitat i els mecanismes de responsabilitat ampliada del productor, i habilitar-ne de nous, si s'escau: també, per ampliar les mesures d’optimització administrativa i de transparència en la gestió. Així, Tost ha conclòs que "tenim clar que la clau és la individualització de la taxa, sigui amb recollida porta a porta o contenidors tancats".
