Font: AMB
Els resultats de recollida selectiva de residus a l'àrea metropolitana de Barcelona estan mostrant, durant el 2019, una millora en les xifres, després que l'any 2018 es revertís un estancament de gairebé una dècada. L'augment de la recollida selectiva de la fracció orgànica i del paper i cartró és clau en aquesta tendència.
Gràcies al canvi en el model de recollida de determinats municipis, s'espera que la mitjana metropolitana de recollida selectiva se situï per sobre del 36 %, només per darrere del 2010, quan es va arribar al 37,2 %, i en el màxim des del final de la crisi econòmica. La quantitat de residus recollits que hauran estat separats correctament superarà les 550.000 tones el 2019, un 2 % més que l'any anterior.
En contrapartida, el 60 % dels municipis encara estan molt per sota dels nivells de recollida als quals obliga la Unió Europea: un 50 % de reciclatge de residus l'any 2020. L'AMB calcula que el compliment dels objectius europeus ara permetria reduir en 15 milions d'euros el cost actual, de 140 milions anuals. En cas contrari, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 45 milions d'euros des d'ara fins al 2025.
Gràfic: Evolució de la recollida selectiva metropolitana 1998–2019
Aquesta millora en els nivells de recollida selectiva és conseqüència directa de l'estratègia posada en marxa pel govern metropolità, que té com a objectius donar suport als municipis metropolitans per reduir la generació de residus i impulsar les recollides selectives, així com donar el tractament adequat a cada material i obtenir el màxim de recursos i energia possible a partir dels residus.
Segons Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB, "seguim demostrant que el canvi de model impulsat per l'AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, funciona. Els resultats són prou clars i es consolida el canvi de tendència observat en els darrers dos anys, amb una xifra rècord de recollida selectiva, per bé que encara lluny dels objectius marcats per la Unió Europea. Per això és important destacar que en els propers mesos els indicadors poden millorar encara més gràcies a l'esforç que l'AMB està fent per estendre el nou model a tota la metròpolis. A banda de les millores que suposarà la nova contracta de recollida i neteja a Barcelona ciutat, de manera més immediata la implantació dels nous contenidors amb xip a Sant Just Desvern i el Papiol serà, sens dubte, un punt de referència. A més, els 26 plans o estudis de millora que l'AMB acaba de licitar en el marc del PREMET25 permetran igualment que altres municipis puguin adaptar el seu sistema de recollida als estàndards que ens marca Europa".
Propers passos en planificació i desplegament de nous sistemes de recollida selectiva
L'AMB articula les seves polítiques de residus entorn del Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 (PREMET25), que marca l'estratègia metropolitana per seguir avançant en la recollida selectiva, que ja està donant fruits. La redacció d'aquest pla va ser una de les prioritats de l'AMB en l'anterior mandat 2015-2019, per definir una estratègia que permetés sortir de l'estancament entorn del 35 % de la recollida selectiva metropolitana, que es mantenia des de l'any 2011. Una peça clau d'aquesta estratègia és l'Acord metropolità pel residu zero, que estableix que l'any 2025 tots els municipis metropolitans hauran de desplegar nous sistemes de recollida porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents per a les fraccions de resta i orgànica i disposar d'una taxa per articular un pagament per ús.
L'augment de la recollida selectiva s'ha vist impulsat, sobretot, per una sèrie de municipis que, amb el suport de l'AMB, s'han implicat en la implantació de sistemes que individualitzen la recollida, com la recollida porta a porta i els circuits de recollida comercial.
Com a novetat, la recollida selectiva metropolitana tancarà el 2019 i iniciarà el 2020 amb el salt qualitatiu que suposa el primer desplegament de manera generalitzada de contenidors intel·ligents a Sant Just Desvern i el Papiol, projectes posats en marxa pels ajuntaments i que han comptat amb el suport tècnic i econòmic de l'AMB. Aquest tipus de contenidors tenen com a finalitat identificar el comportament reciclador individual de la ciutadania, i s'espera que aportin resultats comparables a altres sistemes, com la recollida porta a porta, que ha elevat els índexs de recollida dels municipis que l'han aplicat a xifres properes al 70 %.
Per impulsar el desplegament dels nous sistemes de recollida, l'AMB acaba de licitar la realització de 26 estudis, amb la finalitat de definir un full de ruta per garantir que l'any 2025 tots els municipis hagin desplegat sistemes de recollida individualitzada. A partir d'una feina d'anàlisi de les característiques socials i urbanístiques, es faran recomanacions a cadascun dels ajuntaments sobre quin model de recollida és el més adient per al seu territori, perquè puguin presentar projectes de canvi de sistema i millora de la recollida selectiva. Es preveu que els resultats d'aquest treball estiguin llestos abans de l'estiu del 2020.
Evolució de la recollida per fraccions en l'última dècada
Dins de l'augment de la recollida selectiva, destaquen la matèria orgànica (que es troba en un 35 %), que ha rebut un impuls gràcies la col·laboració amb l'ARC i l'Ajuntament de Barcelona per garantir la gestió adequada de les recollides privades i al desplegament de noves recollides comercials. També la recollida de paper i cartró segueix millorant i arriba a un 40 %. Pel que fa als envasos lleugers i el vidre, els valors es mantenen molt similars al 2018, en un 55 % i un 35 %, respectivament.
Gràfic: Evolució de la recollida selectiva metropolitana per fraccions
L'augment de recollida de matèria orgànica és un fet especialment positiu, ja que quan es diposita de manera errònia al contenidor gris de resta no serveix per ser transformada en compost i metà per obtenir-ne energia. A més a més, la matèria orgànica mal classificada en origen suposa un problema ambiental i el seu tractament s'encareix substancialment.
En el conjunt de la metròpolis, durant el 2019, la generació de residus ha trencat la seva tendència creixent i es produiran 9 kg de residus menys per habitant: cada habitant està generant, de mitjana, 451 kg de residus l'any, davant dels 460 kg del 2018.
Cal destacar, a més, que aquest descens es pot atribuir sobretot a una baixada en la generació de residus de la fracció de resta i que, per primera vegada des del 2010, s'incrementa la recollida selectiva en paral·lel a una baixada de la resta.
Gràfic: Variació interanual de la recollida selectiva i de la de fracció de resta
Una taxa de residus més visible per a la ciutadania
Una altra de les prioritats de l'AMB durant el 2019 pel que fa a les polítiques de gestió de residus ha estat seguir sensibilitzant la ciutadania i fent pedagogia sobre els costos del tractament dels residus i la importància de la separació en origen.
En aquest sentit, es va posar en marxa la web que informa la ciutadania sobre la relació entre la producció de residus i el nivell de recollida selectiva i el cost que assumeix cada municipi a través de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR). A més, des de setembre, conjuntament amb el rebut de l'aigua s'està enviant un comunicat a cada domicili que informa dels resultats de recollida selectiva als municipis metropolitans.