La celebració de la COP25 a Madrid ha permès mostrar el compromís d'Espanya en la lluita contra l'escalfament global, i ha suposat una bona ocasió per recordar el paper clau dels municipis en la implantació de la Transició energètica renovable (TER). Volem aprofitar aquestes línies per traçar alguns apunts sobre que ha passat en aquest 2019 en temes energètics que afecten els municipis i algunes perspectives de futur per a la recentment inaugurada legislatura local.
Des d'un punt de vista legislatiu i polític, la segona meitat de 2018 i la primera de 2019, ha estat un període clau per assolir els objectius climàtics als quals s'ha compromès Europa, el nostre país i un bon nombre dels nostres pobles i ciutats. En aquests mesos s'han aprovat les directives i reglaments de la UE que determinen el model europeu de transició energètica descarbonitzada i renovable i que s'haurà de transposar i implantar a Espanya. La nova legislació comunitària ha establert el marc per construir un nou model energètic distribuït i amb un important paper per a les comunitats locals d'energia, amb implicació dels municipis i la ciutadania.
Plans creïbles
Tot i la provisionalitat política nacional, des del govern Sánchez en aquests mesos s'ha elaborat un esborrany de la Llei espanyola de canvi climàtic i energia, i s'ha enviat a la UE el Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC) acompanyat d'un pioner Pla de transició justa. Aquests treballs han obert el necessari debat i la participació ciutadana sobre el seu abast i contingut, i a més ha enviat a la comunitat internacional un clar missatge del compromís i voluntat del nostre país de liderar la transició ecològica.
Vull destacar el Reial Decret del 5 d'abril de 2019 pel qual es regulen les condicions de l'autoconsum, que obre una finestra d'oportunitat per als municipis, la ciutadania i el sector industrial per començar a implantar el model de transició energètica renovable, distribuïda i vinculada a la mobilitat elèctrica. El seu desenvolupament reglamentari i la transposició de les normatives europees del mercat elèctric desbrossaran el camí per desenvolupar figures i models que intervindran en el desenvolupament i implantació ràpida de la TER distribuïda com: les comunitats energètiques, la gestió flexible de la demanda, els prosumidors individuals i col·lectius, les microxarxes intel·ligents, els agregadors, les empreses o agències municipals d'energia que intervindran en la producció, distribució i comercialització d'energia ...
I, finalment, al maig vam tenir eleccions municipals i en un bon nombre d'autonomies. Des d'una perspectiva d'implantació de polítiques vinculades amb la sostenibilitat i la implantació de la TER, els resultats electorals van ser dispars, però crec que millors que en els mandats passats. És cert que, en algunes ciutats importants, com Madrid, s'han instaurats governs amb un perfil que no ens auguren polítiques actives contra l'emergència climàtica, la lluita urgent contra la contaminació o la implantació de la TER. Però hi ha dades que ens permeten ser més optimistes pel que fa a l'avanç quantitatiu i qualitatiu en l'execució de nous models urbans impregnats de major sensibilitat ambiental que ja incorporen la implantació de la TER socialment més justa i polítiques actives contra la contaminació i la mobilitat sostenible.
Indicis per a l'optimisme
Aquests són alguns indicis per a l'optimisme i que espero també responguin als plans de govern que estan elaborant els ajuntaments en aquests dies per als propers 4 anys:
• L'emergència climàtica i la TER ja és a l'agenda política local. L'escalfament global i els seus efectes locals ja són una evidència per a la majoria de la ciutadania, que ha començat a demanar polítiques concretes i eficients per frenar els seus efectes (fortes inundacions, morts prematures per contaminació, sequera persistent ..).
Per aquesta raó, cada vegada hi ha més municipis que s'han compromès amb la reducció local d'emissions de CO2, la implantació de la TER i amb la construcció de ciutats i pobles més resilients davant de la crisi climàtica. Alguns símptomes contrastables: ja hi ha 1.604 ens locals i supralocals espanyols que han signat el Pacte de les alcaldies per al Clima i l'Energia: Ajuntaments, diputacions i ens comarcals que s'han compromès a tenir un pla d'acció per reduir emissions, estalviar energia i implantar energia renovable en els seus municipis, amb la complicitat ciutadana.
Un altre indici és que en la campanya electoral municipal el tema climàtic, energètic i de polítiques de mobilitat sostenible va estar present en els debats locals (al menys en la de les grans ciutats) i la majoria dels partits polítics incloïen mesures concretes de com abordar aquests temes.
A més, he pogut comprovar que en alguns municipis les noves estructures de govern han incorporat regidories i / o àrees de gestió especialitzades en la implantació del nou model energètic i la lluita contra el canvi climàtic (Viladecans, Diputació de Barcelona, Barcelona, Sabadell, València , Sevilla, Vitòria, ...)
• El "Green New Deal" per als municipis. Les directrius comunitàries marquen que els recursos i ajudes de la UE dels pròxims anys per a projectes al nostre país i municipis estan determinats per la reducció d'emissions de GEH, la implantació del nou model energètic renovable distribuït i el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat econòmica, urbana i social (economia verda, circular, eco-innovació i eco-disseny, reducció de la pobresa energètica ...). Per tant, els projectes vinculats amb la sostenibilitat seran una oportunitat per a la inversió i l'ocupació en els municipis.
• Predicar amb l'exemple: Ja hi ha bastants municipis que han passat de les declaracions a l'acció, saben que no hi ha futur per als municipis concebuts com sistemes de malbaratament energètic i de recursos, així que ja han posat en marxa projectes globals d'urbanisme sostenible, d'implantació de la TER o de resiliència enfront de l'escalfament global. Alguns exemples inspiradors: Vilawatt de Viladecans (empresa energètica local amb moneda pròpia), Barcelona i l'AMB (operador elèctric metropolità i implantació de la 1a. Zona de baixes emissions metropolitana), València (oficina ciutadana de l'energia), Sevilla (servei de sostenibilitat i innovació urbana i oficina de l'accessibilitat no motoritzada), Centelles (ajuntament amb empresa municipal de distribució, comercialització d'electricitat i ara comencen a produir electricitat local fotovoltaica), Rubí Brilla (projecte global de TER local) o Pamplona (projecte de rehabilitació energètica integral del Barri de la Chantrea) ...
La descripció optimista sobre les oportunitats d'implantar un futur model energètic renovable i sostenible al país no m'impedeix estar preocupada per la inacció i la lentitud dels canvis. Els propers anys seran clau per desenvolupar i implantar plans estratègics globals de la TER i distribuïda, de gestió més democràtica i que obre oportunitats per renovar els nostres barris, pobles i ciutats. Però, si des dels municipis i la ciutadania no ens posem seriosament a exigir, implantar i desenvolupar aquests projectes locals i deixem tot el sector energètic renovable en mans dels grans projectes centralitzats i de propietat concentrada, ja no hi haurà marxa enrere, perdrem una oportunitat d'or per construir un nou model energètic descarbonitzat, renovable i social que vagi més enllà del canvi de combustible que produeixi l'energia que necessitem.
Font: Energías Renovables.
Font: Energías Renovables.
