Il·lustració de Juan Martín Ayerbe. Font: La Tinta.
Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes: menjar, beure, vestir-se, anar a l’escola, a la universitat, a treballar, al cinema, al teatre, al gimnàs, al fisioterapeuta, a sopar, a dinar, a esmorzar, etc. Quan el ritme diari de cadascun de nosaltres remet, quan ens dediquem a esborrar reunions, trobades socials, sopars romàntics, celebracions, etc. del nostre calendari i ho fem tots alhora (aquesta és la novetat del moment actual), es demostra una gran evidència que fins ara no havíem pogut comprovar: l’alentiment del model de consum actual implica una reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle i d’altres contaminants (NOx, SOx, PM10, PM2,5…), així com altres beneficis ambientals que hi estan directament o indirectament associats.
"Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum"
Quan es parla de consum energètic o de qualsevol recurs, es pot comprovar la relació directa que hi ha entre la situació econòmica i aquest consum: anem bé, consumim; anem malament, consumim menys, malgrat que l’objectiu desitjat és el desacoblament d’aquests factors per passar de ‘més diners, més consum’ a ‘més diners, menys consum, més eficiència, més resiliència’. Aquest seria l’ideal que cerquen els gestors de moltes ciutats, però costa tant… Costa molt abaixar el ritme quan les coses van bé i, encara més, fer-ho de manera coordinada. I només en situacions extremes podem posposar accions, canviar prioritats i deixar de ‘fer-consumir-llençar’. I el moment actual és un exemple radical que ens està obligant a fer-ho i que no ens dona alternatives. Es tracta d’una pèrdua de control total del sistema que requereix una actuació contundent i unitària, obligada i basada en la corresponsabilitat de cadascun de nosaltres. Un exercici al qual no estem acostumats.
"Costa molt abaixar el ritme quan les coses van bé i, encara més, fer-ho de manera coordinada"
Em pregunto si mai serem capaços de fer un canvi de ritme de manera preventiva. Ja us ho puc respondre: ‘No!’. Ens hi han d’obligar, ha de ser una qüestió de vida o mort; no estem preparats per frenar, pensar i canviar les nostres prioritats. En uns mesos tot haurà tornat a la normalitat menys la nostra economia, que haurà patit una recessió, i potser això farà que tot es mantingui una mica en uns nivells de consum raonables…, però serà qüestió de temps. I a partir d’ara tot seran reptes similars, com la tempesta Gloria, que també ens va mostrar la nostra vulnerabilitat però que, com que no va afectar a tothom, només han patit els més afectats. Per això el moment actual és tan bèstia!
En fi, després d’aquesta crisi tan forta segurament es començaran a donar balanços econòmics, però espero que també es parli dels balanços ambientals: reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, de gasos contaminants, de consum de recursos, de generació de residus, etc. Balanços ambientals amb impacte social: menys morts per contaminació i també per accidents de cotxe, per què no? Ja hi ha articles que ho han calculat en el cas de la Xina, com és el cas de Independent: Coronavirus: Space images reveal drastic fall in pollution over China as factories closed. Potser el balanç acaba sent positiu, però una crisi sanitària com l’actual mai no pot ser una bona notícia ambiental i sí un assaig per adonar-nos de la força que tenim com a consumidors i consumidores.
"Una crisi sanitària com l’actual mai no pot ser una bona notícia ambiental i sí un assaig per adonar-nos de la força que tenim com a consumidors i consumidores"
A continuació viurem molts ‘Dies sense Cotxes’, molts carrers buits, moltes superilles improvisades que lamentablement no podrem gaudir en comunitat (per evitar contagis) però que ens permetran adonar-nos de la perillositat de la relació directa existent entre com consumim i com impactem ambientalment.
I vull acabar amb un cant a l’esperança. Ja que toca ‘quedar-se a casa’ per responsabilitat i sentit comú, aprofitem per fer un assaig de slow way of life (soc la primera que ja tinc un tic a l’ull intentant treballar amb els nens enganxats a la faldilla), per cuidar-nos i per valorar tot allò que passa mentre vivim acceleradament.
"Ja que toca ‘quedar-nos a casa’ per responsabilitat i sentit comú, aprofitem per fer un assaig de slow way of life, per cuidar-nos i per valorar tot allò que passa mentre vivim acceleradament"
Avui ha estat el primer dia (de nens a casa) i reconec que no estic aprofitant cap d’aquestes oportunitats, però donem-nos marge per intentar-ho, és normal que costi. A la Xina ja ha augmentat el nombre de divorcis; potser és que no estem acostumats a conviure, tant de temps, tots junts. Bé, en dues setmanes torno i us dic. Ànims!
*Article publicat també a anavillagordo.com
