Sergi Pla: “L’àrtic pot actuar com un amplificador del canvi climàtic amb retroalimentacions que tindrien conseqüències que encara no podem preveure”

Sergi Pla ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Les tasques que comprèn aquesta nova posició inclouen la de conèixer tota la recerca que s’està fent a l’Àrtic per part d’investigadors i investigadores espanyoles i la de promoure més recerca i col·laboracions en aquesta zona remota del planeta. Amb aquestes representacions per països, la IASC pretén incentivar la recerca a l’Àrtic i promoure la internacionalització i la interdisciplinarietat de totes les persones que hi treballen.

Els efectes del canvi climàtic i global són especialment preocupants en aquest entorn, i podrien tenir conseqüències sobre tot el planeta. Per això, des del CREAF volem conèixer més aquesta organització i els reptes sobre els que treballa amb investigadors com en Sergi Pla:

Sergi, quins són els reptes principals de l’Àrtic? 

L’Àrtic és una de les regions més sensibles al canvi global, tant pel que fa al clima, on es dóna una amplificació àrtica, com pel que fa als altres components del canvi global, com per exemple la contaminació atmosfèrica.

"Els efectes del canvi climàtic i global són especialment preocupants en aquest entorn, i podrien tenir conseqüències sobre tot el planeta"

Aquests canvis estan afectant profundament tant els ecosistemes àrtics, com la seva activitat socio-econòmica. L’escalfament actual està afectant, per exemple, la quantitat i distribució dels recursos, com les pesqueries, la disponibilitat d’aigua dolça, la distribució de la fauna i biodiversitat. També està impactant les infraestructures, on el desgel del permafrost està posant en perill edificacions perquè el terreny és cada cop més inestable. A mes la reducció del gel marí durant l’estiu obre la possibilitat de noves rutes comercials àrtiques, que també tindrien efectes negatius sobre aquestes ecosistemes.

Prenent mostres durant una campanya de camp. Foto: Sergi Pla.

Què és l’amplificació àrtica?

A l’Àrtic l’augment de temperatures s’està multiplicant per dos si ho comparem amb la resta de zones del planeta. Les causes encara estan sota debat i es treballa sobre una sèrie de mecanismes de retroalimentació. Un d’ells és l’albedo, a mesura que la superfície del gel i la coberta de neu es redueix, la radiació solar incident ja no és reflectida cap a l’exterior pel gel i la neu. Ara, aquesta radiació és absorbida per l’oceà i la superfície terrestre. Tot i això, aquest procés tampoc és l’únic, també hi tenen a veure fenòmens vinculats a l’escalfament creixent de l’oceà i a l’augment de transport de calor des dels tròpics fins a l’Àrtic.

"L’Àrtic pot actuar com un amplificador del canvi climàtic amb retroalimentacions que tindrien conseqüències que encara no podem preveure"

De fet la ONU ja va avisar fa poc que “el que passa a l’Àrtic, no es queda a l’Àrtic

Si, no hem d’oblidar que l’àrtic pot actuar com un amplificador del canvi climàtic amb retroalimentacions que tindrien conseqüències que encara no podem preveure. Algunes tenen a veure amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que es donarien amb el desgel del permafrost (la terra gelada), altres estan relacionats amb canvis en la circulació atmosfèrica i oceànica. A més, aquests canvis podrien provocar un canvi abrupte en el sistema climàtic global i per tant un canvi sistèmic a la terra.

Paisatge Àrtic. Foto:Sergi Pla

Sergi, per què creus que t’han escollit des de l’IASC?

Els perquè, francament els desconec. La part espanyola de l’ IASC depen del Comitè Polar Español  que es l’òrgan que selecciona els diferents representants per cada grup de treball de l’IASC (1-2 per grup). Des de la meva post-doc (Marie Curie a l’any 2001) que he anat fent recerca  a l’Àrtic. A més l’any passat, vaig tancar i curs del CSIC i la Universidad Mendez Pelayo “Observando los polos: pasado, presente y futuro” amb una xerrada sobre els reptes de l’Àrtic davant del canvi global, suposo que va ser un bon moment per explicar les nostres línies de treball i donar-nos conèixer.

Quina és la teva trajectòria en aquest àmbit?

Des de la beca Marie Sklodowska-Curie que vaig fer durant els anys 2001-2003 al Regne Unit he estat involucrat en diversos projectes on part o tota la recerca es desenvolupava a l’Àrtic. He treballat a Alaska, Groenlàndia, Svalbard i Franz Joseph Land, i en diferents grups de treball, el darrer va ser gràcies a una col·laboració puntual amb la National Geographic. Això m’ha permès publicar en aquest àmbit i poder contribuir, més recentment, en revisions sobre com el canvi climàtic està modificant els ecosistemes àrtics. En aquests moments estic treballant a Groenlàndia en un projecte del pla nacional de la UB, a Svalbard en projectes amb Àustria i Noruega i a Alaska en col·laboració amb l’Olga Margalef.

D’esquerra a dreta, Sergi Pla, Olga Margalef i Oriol Grau a Alaska l’any passat. Foto: Olga Margalef

Quines seran les teves responsabilitats dins de l’IASC?

En primer lloc part de la meva feina serà la d’esbrinar quins grups a Espanya estan fent recerca a l’Àrtic, on, com i en qui la fan. Ara hi ha molta dispersió de fonts i recursos amb moltes col·laboracions amb altres centres internacionals. Per tant costa molt traçar la recerca que es fa des d’aquí, sobretot quan no està finançada pel Plan Nacional del Ministerio. Un cop tingui la informació, la meva feina serà facilitar i posicionar la ciència que es fa des d’aquí a la regió àrtica a escala internacional. Per exemple, establir lligams per desenvolupar més projectes àrtics tant nacionals com internacionals, incentivar projectes Europeus i promoure relacions bilaterals amb altres països.

"Un cop tingui la informació, la meva feina serà facilitar i posicionar la ciència que es fa des d'aquí a la regió àrtica a escala internacional"

Per acabar, quina és la ciència que es fa aquí a Espanya sobre l’Àrtic, és potent? Quins grups hi treballen a nivell terrestre? 

La ciència polar que s’ha fet des d’Espanya bàsicament ha estat esbiaixada cap a la zona Antàrtica, on tot està més ben coordinat. La recerca a l’Àrtic ha presentat moltes facetes fragmentades i no tan ben coordinades: des de projectes nacionals i internacionals, com col·laboracions (individuals o de grups de recerca) amb centres i universitats externes. Això ha fet que ara com ara es fa difícil saber on estem i aquesta es una les tasques de tots els components que formem els diferents grups de treball que formen part de l’IASC (atmosfera, criosfera, marins, terrestre, social i humà i el transdisciplinari).